JOSEPH FIALA

JOSEPH FIALA

COMPOSSITOR​

By Miguel Ángel García Boscá

Joseph Fiala va nàixer en Lochovice, Bohèmia occidental, al voltant de 1748.

A més de compositor, va ser respectat com a violoncel·lista, viola i, en particular, oboísta.

Després d'un breu període com oboísta en la banda del príncep Kraft Ernst en Öttingen Wallerstein, va passar al servei de l'elector Maximilian Joseph. Va ser durant aquest període a Munic que va conéixer a Mozart.

En 1777, Mozart, en una carta al seu pare, va elogiar les composicions de Fiala: . . . He de dir que són bonics i que té molt bones idees.'

Entre 1778 i 1785 va estar a Salzburg, però en 1785 es va traslladar a Viena; allí va estar un any.

Després es va mudar a Sant Petersburg i en 1790 quan va tornar a Alemanya i es va traslladar a Donaueschingen, on es va convertir en Kapellmeister del Príncep Fürstenberg.

Va romandre allí fins a la seua mort en 1816.

​El Klappentrompete (trompeta de claus) va ser desenvolupat pel trompetista austríac Anton Weidinger (1766-1852).

Encara que els prototips de l'instrument estaven en circulació des de 1770, no va ser fins a finals de segle que va tindre la sofisticació tècnica per a atraure a compositors destacats per a escriure per a ell.

Fins i tot llavors, gran part de l'èxit del qual va gaudir breument probablement es deu a la destresa de la tècnica de Weidinger. Les obres de trompeta amb clau més famoses van ser: el Concert d'Haydn en Mib Major (1796) i el concert d'Hummel en Mi Major (1801), però molts altres compositors notables en la seua època, per exemple, Kauer, Kozeluch, Jan Ryba i Süss mayr, també van escriure per a ell.

És difícil datar el Divertimento.

​

El període de composició més probable és la primera part del segle XIX, quan la trompeta estava tenint èxit a Àustria.

​

Una data menys probable, però encara possible, és a la fi de la dècada de 1780 o principis de la de 1790, cap al final del temps de Fiala a Viena.

​

En aquest mateix període Haydn compon el Concert en Mib Major per a aquest instrument.

​

​La font d'aquesta edició és un conjunt de parts manuscrites que es troben en el Museu Nacional de Praga (Cat. No. XLIX.D.410).

La portada porta la inscripció "Divertimento per/Violinoprimo/Violino/Secondo/ Viola/Cornu 1mo et 2do [en DJKlappen Tromba Concertant/ Basso/Clarinetto 2bus/et/Tympana [en D i A]/Sig Fialla [sic] /Mathsam".

Mathsam és el copista.

La majoria de les parts porten la inicial 'M' i la data de 1831.

Probablement ens diu la data en què es va completar la còpia. No se sap qui era Mathsam o quina va ser la font de la seua còpia.​

La present edició, encara que condensa les parts complementàries en un sol acompanyament de teclat, conserva la dinàmica, el fraseig i les marques d'expressió de la còpia de Mathsam. Quan s'han agregat marques addicionals, s'han seguit les convencions editorials usuals ( per les lligadures, així per les dinàmiques, etc.).

​ANÀLISI FORMAL

​1.- Analitza la teua partitura i assenyala tots els temes.

​RITME

​2.- Ara escriu al teu quadern els ritmes que més es repeteixejn en cada tema.

​Exemple:

​

Aquests ritmes apareixen en la introducció​

​3.- Ara, practicaràs tots els ritmes en l'escala de Mi Major.

​4.- Ara, practicaràs motius de la cançó per l'escala.

Exemple: