Anàlisi dels poemes de la ruta

​Poemes de la ruta

By Júlia Riera Parramon

Olor d'escola

Mitjons gruixuts i guants de llana

El caliu de la llar, l'espetec de la llenya encesa

Olor de brou, i algun esternut

T'allunyaràs tan apressa com la tardor

S'acabarà el calendari i tu també t'esfumaràs

I em sentiré viva perquè la primavera és vida

I l'estiu, la tardor

i tu hivern tornaràs

Haurà passat un altre any

la nostra front més nevada i els passos més feixucs

Altra vegada s'acabarà el calendari

I jo em sentiré viva quan senti la fredor del cap vespre

i la gebre de la matinada trencar-se sota els meus peus.

“Records d’infantesa”, Miquel Martí Pol

​Figures retòriques i record que expressa

Multiple Choice

Quin és el to del poema?

• Nostàlgic

• Enfadat

• Amorós

• Irònic

Multiple Choice

Quin recurs poètic trobem als versos “El caliu de la llar, l'espetec de la llenya encesa

Olor de brou, i algun esternut”?

• Antítesi

• Metàfora

• Enumeració

• Anàfora

Multiple Choice

Quin recurs poètic trobem als versos “I em sentiré viva [...]/I jo em sentiré viva”?

• Anàfora

• Comparació

• Enumeració

• Personificació

Multiple Choice

Quin recurs poètic trobem a l'expressió "la primavera és vida"?

• Comparació

• Antítesi

• Metàfora

• Hipèrbole

Multiple Choice

Quin recurs poètic trobem a l'expressió “la nostra front més nevada”?

• Enumeració

• Antítesi

• Personificació

• Metàfora

Multiple Choice

Quin recurs poètic trobem al vers “T'allunyaràs tan apressa com la tardor”?

• Comparació

• Anàfora

• Antítesi

• Hipèrbole

Te n'he parlat tantes vegades, de la meva ciutat,

la ciutat dels meus divuit anys, els carrers, les cases,

el castell al cim, el riu, les sèquies,

l'alegria dels bars, l'alegria del vi,

els besos ebris, fugissers, com l'escuma,

l'atzur del cel sota els àlbers del riu...

Te n'he parlat tantes vegades, però alguna cosa

més enllà de persones i objectes em fuig,

alguna cosa molt meva, un vent íntim

que hi és cobrint-ho tot com aleshores la boira.

“Ciutat”, Dolors Miquel

​Figures retòriques i record que expressa

Multiple Choice

Quin és el to del poema?

• Nostàlgic

• Enfadat

• Amorós

• Irònic

Multiple Choice

Quin recurs poètic trobem a "els carrers, les cases,

el castell al cim, el riu, les sèquies,

l'alegria dels bars, l'alegria del vi,

els besos ebris, fugissers, com l'escuma,

l'atzur del cel sota els àlbers del riu..."?

• Antítesi

• Metàfora

• Comparació

• Enumeració

Multiple Choice

Quin recurs poètic trobem a "Te n'he parlat tantes vegades [...]/ Te n'he parlat tantes vegades"?

• Hipèrbole

• Anàfora

• Enumeració

• Personificació

Multiple Select

Quins recursos poètics trobem a "els besos ebris, fugissers, com l'escuma"?

• Metàfora

• Comparació

• Antítesi

• Personificació

Multiple Choice

A què es refereix, la veu poètica, quan parla d'un "vent íntim

que hi és cobrint-ho tot com aleshores la boira"?

• El vent íntim representa les nostres emocions, aquelles que a vegades ens costa expressar amb paraules.

• El vent íntim representa el fred de l'hivern, que cada any torna.

• El vent íntim representa les nostres decisions, aquelles que prenem i condueixen la nostra vida.

Plena de carrers per on he tombat

per no passar els indrets que em coneixien.

Plena de veus que m'han cridat pel nom.

Plena de cambres on he cobrat records.

Plena de finestres des d'on he vist créixer

les piles de sols i de pluges que se m'han fet anys.

Plena de dones que he seguit amb la vista.

Plena de nens que només sabran

coses que jo sé, i que no vull dir-los.

“La ciutat”, Gabriel Ferrater

​Figures retòriques i record que expressa

Multiple Select

La ciutat del poema està plena de records que han vist créixer i han contribuït en la construcció de la identitat de la veu poètica. Selecciona amb quins elements estan relacionats aquests records.

• Carrers i veus

• Veus i finestres

• Cambres

• Dones i nens

Multiple Choice

"he vist créixer / les piles de sols i de pluges que se m'han fet anys" és una metàfora. A què fan referència aquestes piles de sols i de pluges que ha vist la veu poètica?

• Al fet que el temps de la ciutat canvia constantment

• Al fet que la ciutat sempre està plena de núvols

• A la finestra

• Al pas del temps

Retornar la ciutat

on vas deixar-hi els anys

curosament plegats

dins els records de l'altra

que és el pedaç de tu que no viatja.

Entrar-hi sense pressa

i no només pel trànsit

que el locutor comenta

amb un accent estrany,

potser perquè és tan teu

que ja ni el recordaves.

Arribar-hi impacient

amb el viatge als ulls

i un skyline al fons

d'històries impossibles:

cadàver exquisit

d'un món que es fa petit.

​Figures retòriques i record que expressa

Venir-hi per marxar:

un canvi de sentit abans no sigui tard.

—On és que estic tornant?

l cos se t'estremeix,

costa empassar saliva.

Et sents turista al barri,

no acullen els carrers

que havies enyorat.

No es pot voler tornar

al pany hi ha l'evidència:

de sobte,

les claus de casa

no són ja les de casa.

“Retornar”, Mireia Calafell

Multiple Choice

Quina és la principal diferència respecte als altres poemes?

• La principal diferència és el to, el qual està marcat per la ràbia, ja que la veu poètica no accepta els canvis de la ciutat que l'havia vist créixer.

• Tot i el to nostàlgic i la presència de records vinculats a una ciutat. La mirada és diferent, perquè la relació amb els espais ja no és la mateixa.

• A diferència dels altres poemes, en aquest cas ens trobem davant una carta d'amor que proclama de manera reiterada els sentiments cap a un ésser estimat.

Multiple Choice

A què es refereix el jo poètic quan parla de "l'altra"?

• A la casa

• Al desdoblament del jo

• A la ciutat

• A les claus

Multiple Choice

Què vol dir la veu poètica quan diu que "les claus de casa / no són ja les de casa"?

• Que ha perdut les claus i, per tant, s'ha hagut de canviar el pany i les claus ja no són les mateixes.

• Que com que ha tornat de viatge s'ha hagut de buscar un nou pis i, per tant, les claus han canviat.

• Que les claus de la seva llar no són ja les del seu habitatge en aquella ciutat, perquè ja no té sentiment de pertinença.