Tortures DV

Referent a la modalitat omissiva:

• Per a l’aplicació dels articles 174, 175 i 176 del Codi Penal, cal una conducta activa.

• Per a l’aplicació dels articles 174 i 175 del Codi Penal cal una conducta activa i, per a l’aplicació de l’article 176 del Codi Penal es preveu una conducta omissiva.

• Per a l’aplicació dels articles 174 i 175 del Codi Penal es preveu una conducta omissiva i, per a l’aplicació de l’article 176 del Codi Penal, una conducta activa.

Referent als requisits subjectius del tipus bàsic de l’article 174 del CP:

• No cal que es persegueixca una finalitat indagatòria o punitiva (element teleològic)

• Considerem que l’únic objectiu és la humiliació de la víctima

• El subjecte actiu ha de perseguir una finalitat indagatòria i punitiva

Per a l’aplicació de l’article 174 i 175 del CP:

• Sols poden ser autor les autoritat o funcionaris públics en l’exercici abusiu de la seua funció o càrrec.

• Preveu un tipus generalitzat contemplant la possibilitat de ser autoritat, funcionaris públics o qualsevol persona.

• Totes son incorrectes.

Quant a les circumstàncies modificatives de la responsabilitat, Alonso de Escamilla:

• Considera que no hi ha causa de justificació ja que la tortura no és justificable

• Considera que cap la possibilitat d’aplicar l’eximent completa d’estat de necessitat

• Considera que cap la possibilitat d’estimar l’eximent de por insuperable contemplada en l’article 20.6 del CP

L’article 177 del CP fa referència:

• A l’acumulació de penes i que es castigue el dret a la integritat moral junt a altres béns jurídics que poden veure’s afectats.

• A la vulneració del principi ne bis in idem.

• A l’acumulació de penes i el càstig, de forma separada, del dret a la integritat moral d’altres béns jurídics que poden veure’s afectats com la integritat física.

1. Segons Vicente Grima Lizandra, respecte a l’article 174 del CP, el/-s element/-s objectiu/-s és o són:

• El mitjà emprat per a dur a terme la tortura

• L’activitat, consistent a sotmetre a la víctima a condicions o procediment que puguen produir el resultat típic i, el resultat, consistent en el patiment, disminució o anul·lació de la voluntat de la víctima i l’atemptat contra la integritat moral.

• El resultat, solament, ja que la finalitat és causar un dolor físic o mental, anular la voluntat de la víctima i atemptar contra la seua integritat moral mitjançant humiliacions.

Quant als requisits subjectius del tipus, en el delicte de tortures:

• Pot concórrer tant dol (intenció de fer mal) com imprudència (degut a la negligència del subjecte actiu).

• Sols cap la possibilitat de concórrer imprudència

• Sols cap la possibilitat de concórrer dol

Muñoz Conde considera el delicte de tortures:

• Solament, com un delicte que atempta contra la integritat moral del subjecte i contra altre drets fonamentals de la víctima.

• Com un delicte que atempta contra la integritat moral de la víctima i sobre altres drets fonamentals i, a més, el considera com un delicte contra l’administració pública.

• Com un delicte que atempta, solament, contra la dignitat humana.

Referent a la temptativa en els delictes de tortures, segons Vicent Grima Lizandra:

• No hi cap la temptativa ja que el precepte requereix que el delicte estiga consumat i que, realment, s’atempte contra la integritat moral de la víctima, produint-li el dany que es volia causar.

• Cap la temptativa si no s’arriba a produir l’atemptat contra la integritat moral.

• Totes són incorrectes.

Referent a l’article 174 del Codi Penal, el legislador atribueix la pena:

• De 2 a 6 anys de presó si és un atemptat molt greu i la pena d’inhabilitació de 8 a 12 anys.

• De 1 a 3 anys de presó i, a més, inhabilitació de 8 a 12 anys tenint com a pena accessòria la imposició de prohibicions de l’article 48 CP.

• De 2 a 6 anys de presó si l’atemptat és greu. Si no és greu, pena de presó de 1 a 3 anys. A més, se suma a aquestes penes la pena d’inhabilitació absoluta de 8 a 12 anys.