Aparell circulatori

Aquí tens l’hemograma d’en Pau, un noi de 17 anys, amb dades del recompte de glòbuls vermells i glòbuls blancs, així com els valors normals de referència.

Quina afecció pot tenir en Pau?

• Leucèmia

• Trombosis

• Policitèmia

• Anèmia

Aquí tens l’hemograma d’en Pau, un noi de 17 anys, amb dades del recompte de glòbuls vermells i glòbuls blancs, així com els valors normals de referència.

Quins valors te anormals aquest hemograma?

• Té un nombre elevat d'eritròcits, hemoglobina i també un hematòcrit alt.

• Té molt pocs leucòcits i plaquetes.

• Els valors de l'hemoglobina, els eritròcits i l'hematòcrit és baix.

• El nombre més elevat és el de les plaquetes.

Sabent que en Pau pesa 60 quilograms i que la quantitat de sang que té l'organisme és el 7 % del pes corporal, quants litres de sang té? (escriu els decimals amb una coma)

Per què el ritme cardíac augmenta quan fem exercici?

• El ritme cardíac no augmenta, només bombeja amb més força.

• Al augmentar el ritme cardíac augmentem la velocitat en que la sang transporta l'oxigen als diferents òrgans i per tant aquests podran disposar de més energia.

• Quan fem exercici ens anem cansant cada vegada més i per tant el ritme cardíac augmenta com a conseqüència del cansanci.

• L'oxigen és imprescindible per al funcionament dels nostres músculs, aquest es recull als pulmons on s'intercanvia amb el diòxid de carboni.

El pols arterial és el nombre de vegades per minut que les nostres artèries s'expandeixen i es contrauen com a resposta als batecs del cor. És una mesura, doncs, de la freqüència cardíaca. Observa la gràfica següent:

Quines són les dues diferències que mostra la gràfica si comparem una persona en forma d'una altra que no ho està?

• El temps de recuperació d'una persona sedentària (no apta) és inferior en tots els casos.

• Una persona apta per fer exercici mostra una recuperació molt més ràpida quan deixa de fer activitat física

• La persona que no és apta té una freqüència cardíaca inferior a una persona apta.

• Les dos persones mostren una forma física similar, ja que les pulsasions augmenten en el mateix moment.

• El ritme cardíac (nombre de batecs per minut) és menor en una persona en forma (apta) en totes les situacions.

L'infart de miocardi i l'angina de pit són malalties que pot patir el cor. La diferència entre ambdòs és:

• L'angina de pit és més greu, ja que com el seu nom indica, es tracta d'una infecció del pit que pot afectar al cor. Mentre que l'infart és un atac de cor que es pot tractar si es detecta a temps.

• Tots dos casos es deuen a un problema en el reg sanguini del teixit muscular. La diferència està en l'origen. A l'angina de pit aquesta falta de reg es deu a un trombo mentre que l'infart de miocardi a l'arteriosclerosis.

• La falta de reg sanguini pot afectar greument als teixits musculars del cor. Quan aquests pateixen mort cel·lular parlem d'un infart de miocardi, mentre que si no hi ha mort cel·lular es tracta d'una angina de pit.

• L'infart de miocardi i l'angina de pit són el mateix. Sinònims d'una mateixa malaltia.

Les cèl·lules més abundants de la sang són:

• Els hematies

• Els glòbuls blancs

• Les plaquetes

• L'hemoglobina

L'hemoglobina:

• Serveix per donar color a la sang, d'aquesta manera podem veure-la fàcilment quan la perdem.

• L'hemoglobina conté ferro que serveix per donar de menjar a les llenties.

• És una proteïna que transporta l'oxigen sort al ferro que conté.

• És una proteïna molt pesada que conté ferro i captura als glòbuls blancs.

La diferència entre venes i artèries:

• Les venes són blaves perquè tenen poc oxígen mentre que les artèries són vermelles perquè van carregades d'oxígen

• Les venes són aquelles que retornen al cor, mentre que les artèries surten del cor i van als òrgans.

• Les venes tenen unes parets més flexibles que les artèries perquè no han de suportar tanta pressió. Per altra banda, les artèries tenen una capa muscular més desenvoluda.

• Les artèries estan carregades de vàlvules per facilitar el trànsit de la sang, mentre que les venes no disposen d'aquestes estructures, ja que una vegada entregat l'oxígen, no hi ha presa en el retorn de la sang al cor.

En el cos humà, diem que la circulació sanguínia és doble:

• El cor està separat per un septe i la sang ha de passar dos vegades per el cor per estar al mateix punt.

• La circulació general comença quan surt la sang a per l'artèria aorta cap i retorna al cor per la vena cava.

• Hi ha una circulació menor entre el cor i els pulmons i una circulació major entre el cor i la resta d'òrgans i teixits de l'organisme.

• A la circulació pulmonar la sang surt per el ventricle dret pobra en oxigen i torna a l'auricula esquerra carregada d'oxigen.