Unitat 4: Sucre a la sang

La glucosa és:

• a) Una hexosa.

• b) Un disacàrid.

• c) La principal biomolècula energètica per a les cèl·lules de l’organisme.

• d) La a i la c són certes.

El glicogen:

• a) És un polipèptid.

• b) És un polisacàrid.

•   c) S’emmagatzema principalment al fetge i, en part, al múscul com a reserva energètica.

• d) La b i la c són certes.

La glucosa a la sang.

Indica quina de les següents afirmacions és falsa:

• a) Després de cada ingesta, els hidrats de carboni ingerits són digerits al budell i vessats a la sang majoritàriament en forma de glucosa.

• b) El fetge no capta glucosa directament de la sang, sinó que l’allibera, estimulat pel glucagó quan la glucèmia és baixa.

• c) Les cèl·lules beta del pàncrees secreten glucagó com a resposta a un excés de glucosa a la sang.

• d) La insulina i el glucagó fan que la glucèmia es mantingui en un interval adequat que va de 60 a 120 mg/dl de sang.

Quina de les següents afirmacions és falsa?

En la diabetis tipus 1:

• a) Les cèl·lules beta del pàncrees no produeixen insulina.

• b) Sol estar associada a una dieta inadequada i a l’obesitat.

• c) És una malaltia multigènica, però no s’hereta de manera senzilla seguint

  les lleis de Mendel.

• d) Incideix en infants i joves.

En aquesta corba de la glucèmia, quin perfil correspondria al d'un pacient amb diabetis tipus 2?

• a) La A

• b) La B

• c) La C

• d) Cap de les anteriors.

En la diabetis tipus 2:

• a) Les cèl·lules alfa del pàncrees no produeixen glucagó.

• b) Sempre cal seguir un tractament d’injecció d’insulina.

• c) La glucèmia es dispara perquè les cèl·lules (musculars, adiposes i nervioses) tenen una menor sensibilitat cap a la insulina, encara que els seus nivells a la sang siguin normals o fins i tot elevats.

• d)  La b i la c són certes.

La diabetis tipus 1 i tipus 2 tenen en comú:

• a) Una alta concentració de glucosa en sang.

• b) Presenten símptomes com la polidípsia (molta set), polifàgia (molta gana) i poliúria (moltes ganes d’orinar).

• c) Són malalties cròniques.

• d) Totes les anteriors són certes.

Els aminoàcids:

• a) Són els monòmers dels disacàrids i dels polisacàrids.

• b) Tenen en comú un grup químic carboxil (-COOH) i un grup amino (-NH₂) units al mateix àtom de carboni.

• c) S’uneixen entre si mitjançant la formació d’un enllaç o-glicosídic.

• d) La b i la c són certes.

La insulina:

• a) És una proteïna amb estructura globular.

• b) La seva acció, per tal de facilitar l’entrada de glucosa als teixits, requereix del receptor de la insulina, una proteïna d’estructura quaternària.

• c) Es pot injectar a través d’una bomba d’infusió.

• d) Totes les anteriors són certes.

L’obtenció d’insulina humana a través de la recombinació d’ADN amb bacteris:

• a) Consisteix en inserir el gen de la insulina humana en un plasmidi bacterià per produir insulina a l’interior del bacteri.

• b) Genera una proteïna (la insulina) que ocasiona rebuig perquè el gen no prové d’una persona.

• c) Implica l’ús d’enzims de restricció que tallen el DNA en zones amb una seqüència concreta.

• d) La a i la c són correctes.