La Òpera

L’òpera combina…

• Diferents formes de creació artística.

• Elements teoricomusicals.

• Diferents instruments electroacústics.

• Solament amb el ballet.

Fins al segle XIX hi havia dues formes principals de musicar el text, que eren...

• Poesia i lírica.

• Amb gestos i balls.

• Cors i orquestra.

• Ària i recitatiu.

El leitmotiv…

• Disgrega l’estructura de l’òpera.

• Associa un ball a cada personatge.

• Associa una melodia a cada personatge.

• Es va utilitzar al final del segle XVIII.

La sarsuela…

• És un gènere escènic espanyol.

• Només es feia per a la cort.

• No combina parts parlades amb escrites.

• No conté danses populars.

Sarastro s’associa a…

• Uns sons molt aguts.

• Uns sons del registre mitjà.

• Sons amb registre greu.

• Una veu de tenor.

A més freqüència…

• Més greu és el so.

• Més lent és el so.

• Més ràpid és el so.

• Més agut és el so.

La transmissió de la música a l’antiguitat…

• Sempre es feia oralment.

• Es memoritzava de manera senzilla, sobretot les obres llargues.

• Es feia sempre de manera molt fidel a l’original.

• Mai no es va arribar a sofisticar gaire.

Un pentagrama…

• Té cinc espais i quatre línies.

• Utilitza claus per poder assenyalar la durada de les notes.

• Pot tenir línies addicionals afegides.

• Només té una clau: la de sol.

Una octava té…

• Dotze semitons iguals.

• Set semitons iguals.

• Dotze tons iguals.

• Set tons iguals.

L’alteració encarregada d’anul·lar altres alteracions s’anomena…

• Bemoll

• Sostingut.

• Becaedre

• Becaire.