Els parlars valencians

L’extensió del valencià, com a varietat diatòpica:

• no coincideix amb la frontera política autonòmica.

• coincideix amb la frontera política autonòmica.

La pèrdua de la -d- intervocàlica (cadira> caira) és un fenomen

• que s’incrementa segons com anem de sud a nord del país.

• que s’incrementa segons com anem de nord a sud del país.

L’ensordiment de les sibilants (metge > metxe, música > mússica)...

• caracteritza el parlar dels territoris al voltant del golf de València.

• caracteritza el parlar dels territoris al voltant dels Ports de Morella.

L’afirmació “Tots els parlars valencians diuen jo cante, mentre que a Catalunya diuen jo canto” és...

• Falsa

• Vertadera

Les zones dialectals del català parlat al País Valencià són: 

• tortosí, septentrional, central, meridional, alacantí

• tortosí, septentrional, central, meridional 

El valencià tortosí... 

• presenta continuïtat amb el parlar de Tortosa 

• és característic de la ciutat de Castelló 

El valencià central... 

• Es caracteritza per dir jo penso en lloc de jo pense. 

• Es caracteritza per ensordir les sibilants sonores (metxe per metge) 

El valencià alacantí...

• Té arcaismes, castellanismes i formes del cat oriental. 

• Es caracteritza per trobar-se sota la influència de la ciutat de València. 

És un parlar peculiar... 

• el d’Alacant, per la repoblació il·licitana. 

• el de Tàrbena, per la repoblació mallorquina

És un parlar peculiar... 

• el de l’Illa Plana d’Alacant (Tabarca), per la repoblació genovesa. 

• el de Crevillent, per la repoblació tortosina.