Vocabulari art grec.

1.  A les antigues polis gregues, ciutat alta, fortificada, on s'aixecaven els temples. 

(a)  

1.  Element decoratiu que remata els tres vèrtexs d'un frontó.

(a)  

1.   Plaça pública en el centre de la ciutat grega, servia per al mercat, reunió…, era el centre neuràlgic de la vida ciutadana.

(a)  

1. Temple que presenta pòrtic de columnes a les dues façanes menors.

(a)  

1.  Base o pedestal d’un temple format per tres escalons o grades. Característic de l’art clàssic. Comença per B.

(a)  

1.   Base o pedestal d’un temple format per tres escalons o grades. Característic de l’art clàssic. Acaba amb A.

(a)  

1. Relació de proporcions que les diferents parts guarden entre si i amb el conjunt de l'obra.

(a)  

1.  Element ubicat sobre el fust de la comuna que sosté directament l’arquitrau. Sol estar decorat i adopta formes molt diverses.

(a)  

1.  Escultura femenina que substitueix el fust d'una columna o un pilar.

(a)  

 Sala que guarda l'estàtua de la divinitat al temple clàssic. Amb N.

(a)