La identitat personal...

• Conèixer què ens fa ser qui som constitueix el punt de partida de la nostra aventura personal. Aventura en la qual ens trobem en el moment de transició, entre la infantesa i la vida adulta, que denominem adolescència.

• Conèixer què us fa ser qui sou constitueix el punt de partida de la nostra aventura personal. Aventura en la qual ens trobem en el moment de transició, entre la infantesa i la vida adulta, que denominem adolescència.

• Conèixer què ens fa ser qui som constitueix el punt de tornada de la nostra aventura personal. Aventura en la qual us trobeu en el moment de transició, entre la infantesa i la vida adulta, que denominem adolescència.

• Conèixer què ens fa ser qui som constitueix el punt de tornada de la nostra aventura personal. Aventura en la qual ens trobem en el moment de transició, entre la infantesa i la vida adulta, que denominem adolescència.

La recerca de la nostra identitat...Què ens fa ser la persona que som?

• Aquesta pregunta respon a la nostra identitat. És un concepte ampli que inclou com ens veiem a nosaltres mateixos (la nostra autopercepció), però també la nostra personalitat, la nostra relació amb els altres, la nostra cultura i tot el que ens fa ser nosaltres.

• Aquesta pregunta respon a la nostra identitat. És un concepte ampli que inclou com ens veiem a nosaltres mateixos (el nostre autoconcepte), però també la nostra personalitat, la nostra relació amb els altres, la nostra cultura i tot el que ens fa ser nosaltres.

• Aquesta pregunta respon a la nostra identitat. És un concepte ampli que inclou com ens veiem a nosaltres mateixos (el nostre autoconeixement), però també la nostra personalitat, la nostra relació amb els altres, la nostra cultura i tot el que ens fa ser nosaltres.

• Aquesta pregunta respon a la nostra identitat. És un concepte ampli que inclou com ens veiem a nosaltres mateixos (la nostre autoestima), però també la nostra personalitat, la nostra relació amb els altres, la nostra cultura i tot el que ens fa ser nosaltres.

En la construcció de la nostra identitat hi participen la...

• percepció que tinc de mi mateix (jo real), expectatives que els altres tenen de nosaltres (jo social) i els ideals sobre com ens agradaria ser que ens motiven a seguir endavant (jo ideal). Important que les tres dimensions estiguin el més alineades possible.

• percepció que tinc de mi mateix (jo ideal), expectatives que els altres tenen de nosaltres (jo social) i els ideals sobre com ens agradaria ser que ens motiven a seguir endavant (jo real). Important que les tres dimensions estiguin el més alineades possible.

• percepció que tinc de mi mateix (jo real), expectatives que els altres tenen de nosaltres (jo ideal) i els ideals sobre com ens agradaria ser que ens motiven a seguir endavant (jo social). Important que les tres dimensions estiguin el més alineades possible.

• percepció que tinc de mi mateix (jo social), expectatives que els altres tenen de nosaltres (jo real) i els ideals sobre com ens agradaria ser que ens motiven a seguir endavant (jo ideal). Important que les tres dimensions estiguin el més alineades possible.

L’enfocament narratiu de la identitat ha estat proposat per filòsofs com Charles Taylor o psicòlegs com Dan McAdams, i fa referència a...

• la idea que la nostra identitat és, essencialment, un relat que construïm sobre nosaltres mateixos. És com si fóssim actors d’una pel·lícula, la pel·lícula de la nostra vida, de la qual som els protagonistes.

• la idea que la nostra identitat és, essencialment, un relat que construeixen sobre nosaltres mateixos. És com si fóssim actors d’una pel·lícula, la pel·lícula de la nostra vida, de la qual som els protagonistes.

• la idea que la nostra identitat és, essencialment, un relat que construïm sobre nosaltres mateixos. És com si fóssim actors d’una pel·lícula, la pel·lícula de la nostra vida, de la qual no som els protagonistes.

• la idea que la nostra identitat és, essencialment, un relat que construeixen sobre nosaltres mateixos. És com si fóssim actors d’una pel·lícula, la pel·lícula de la vostra vida, de la qual som els protagonistes.

A la dificultat d'autoconèixer-nos hem parlat que la introspecció pot no ser un bon camí per l'autoconeixement...quan et sentis malament, no et preguntis per què, ja que és possible que t’enganyis amb la teva resposta. Millor pensa quines situacions et fan sentir malament i què tenen en comú.

• Fals, no té sentit, t'has de demanar com estas per conèixer la situació.

• Vertader, el millor és pensar quines situacions et fan sentir malament.

• Depèn de la situació t'hauràs de demanar o hauràs de pensar en les situacions.

• Cap de les anteriors

A la dificultat d'autoconèixer-nos hem parlat dels motius pels quals fem les coses estan sovint ocults...

• Fals, no té sentit, els nostres motius són sovint insconscients, amb la qual cosa solem inventar-los

• Vertader, els nostres motius són sovint insconscients, amb la qual cosa solem inventar-los

• Fals, no té sentit, els nostres motius no són sovint insconscients, amb la qual cosa solem inventar-los

• Vertader, els nostres motius no són sovint insconscients, amb la qual cosa solem inventar-los

A la dificultat d'autoconèixer-nos hem dit que necessitem distanciar-nos de nosaltres mateixos...

• Fals, no té sentit, si ens distanciem de nosaltres mateixos perdrem el focus del problema en qüestió

• Vertader, t'has d'allunyar per prendre distància, veure des de fora amb més objectivitat

• Fals, no té sentit, si ens distanciem de la resta perdrem el focus del problema en qüestió

• Vertader, t'has d'allunyar per prendre distància, veure des de fora amb més subjectivitat

A l’adolescència és un període fascinant i, alhora, complicat, una transició entre la infantesa i l’edat adulta en què provem de definir qui som mentre tenim grans...

• Canvis físics, canvis emocionals, canvis cognitius i canvis en les relacions socials

• Canvis psíquics, canvis emocionals, canvis cognitius i canvis en les relacions socials

• Canvis físics, canvis mentals, canvis cognitius i canvis en les relacions socials

• Canvis físics, canvis emocionals, canvis cognitius i canvis en les relacions personals

1. A l'adolescència els canvis cognitius...

• 1. El cos experimenta un canvi ràpid i es desenvolupen els caràcters sexuals secundaris, com canvis en la veu, el pèl o els òrgans sexuals, controlats per les hormones sexuals.

• 1. És una etapa en què desenvolupen la seva identitat, descobreixen com es perceben a si mateixos, per la qual cosa es tornen més sensibles a la crítica, i pateixen més alts i baixos d’autoestima.

• 1. Experimenten canvis en la seva manera de rebre i processar la informació. Desenvolupen la capacitat de pensar de forma més abstracta i crítica, i arriben a qüestionar els seus propis valors.

• 1. L’adolescència és una etapa en què aprenem a reconèixer les emocions dels altres i busquem el nostre lloc al món, trobem un lloc entre els altres.

Per a Piaget, les persones passen del pensament concret al pensament formal durant l’adolescència

• Vertader

• Fals