La universalitat del currículum. Mesures i suports universals

L'atenció educativa de tot l'alumnat inclou/contempla...

• El reconeixement de la diversitat com un fet no universal

• Una única mirada possible per donar resposta a una part de l’alumnat.

• L’equitat i la igualtat d’oportunitats com a dret de tots els i les alumnes a rebre una educació integral i amb expectatives d’èxit.

• La personalització de l’aprenentatge perquè alguns alumnes puguin desenvolupar al màxim les seves potencialitats

El disseny universal per a l'aprenentatge (DUA)...

• El disseny universal per a l’aprenentatge (DUA) deriva del concepte de disseny tèxtil universal (DTU) emprat en el camp de l’arquitectura a la dècada dels setanta als Estats Units.

• És un marc que permet crear situacions d'aprenentatge flexibles a partir d'un disseny que detecta i minimitza les barreres del context, des d'un inici.

• A finals dels anys seixanta, la recerca posa de manifest que les barreres en l’aprenentatge es troben en el currículum i en el context, no en l’alumne que aprèn

• El DUA no contempla la variabilitat però dona resposta educativa a tot l'alumnat.

El DUA planteja una actuació a priori pensant en tot l’alumnat i en el context concret d’aula i se sustenta en cinc conceptes claus:

• El context, les barreres, la flexibilitat, el procés iniciàtic i l’aprenent expert.

• El centre, les aules, la variabilitat, el procés iteratiu i l’aprenent expert.

• El context, les barreres, la adaptabilitat, el procés iteratiu i l’aprenent mig.

• El context, les barreres, la variabilitat, el procés iteratiu i l’aprenent expert.

El context és l’escenari on tenen lloc les situacions d’aprenentatge.

• Parlem principalment del context educatiu familiar.

• Parlem únicament de l’aula i del centre educatiu.

• No parlem únicament de l’aula o del centre educatiu sinó que el DUA va més enllà.

• Planteja el context com a element no prioritari en el qual hi ha algunes barreres que dificulten l’aprenentatge.

Les barreres a l’aprenentatge són les dificultats que limiten la persona en el seu procés d’aprenentatge.

• Hi ha un nombre exacte de barreres: accés als objectius, els materials, l’organització del temps i l’espai i l’avaluació.

• Entenem per barreres els obstacles que dificulten l’accés i la participació. Des de la mirada del DUA, les barreres es troben en el context, no en la persona.

• Aprendre a identificar i comprendre l’efecte que tenen les barreres és l'últim pas en la tasca docent per aconseguir expectatives d’èxit de l’alumnat.

• El DUA no posa la mirada en la detecció i minimització i/o eliminació de les barreres per a l’aprenentatge existents.

La variabilitat fa referència a l’aprenentatge, a com aprenem cadascun i cadascuna de nosaltres,

• però no ens cal veure la relació que cada persona estableix amb l’entorn perquè hi ha patrons semblants.

• que tenim capacitats i habilitats idèntiques o molt semblants.

• que tenim capacitats i habilitats diferents i se’ns planteja el repte de donar resposta a l’entorn, que percebem de manera semblant.

• tenint present que les connexions neuronals que entren en funcionament durant l’aprenentatge són diferents en cada persona i dins de la mateixa persona en cada context diferent.

El procés iteratiu està relacionat amb la millora de l’aprenentatge i té la finalitat...

• d’aconseguir que el professorat esdevingui expert a través de la reflexió i l’experiència reiterativa i reflexiva.

• d’aconseguir que l’alumnat esdevingui un aprenent inexpert a través de la reflexió i l’experiència reiterativa i reflexiva.

• d’aconseguir que l’alumnat esdevingui un aprenent expert a través de la reflexió i l’experiència reiterativa i reflexiva.

• d’aconseguir que les famílies esdevinguin expertes a través de la reflexió i l’experiència reiterativa i reflexiva.

El concepte d’aprenent expert és la base del DUA. L’aprenent expert és aquella persona capaç...

• d’aprendre amb els recursos adequats, de definir l’objectiu que emmarca el seu aprenentatge, d’equivocar-se i de fer-se seus nous aprenentatges mitjançant un procés iteratiu

• de cercar recursos i informació, es compromet en la tasca, no comet errors i persisteix en la consecució de fites.

• d’aprendre sense els recursos adequats, d'entendre objectius que emmarquen el seu aprenentatge, de no fallar mai, i de fer-se seus nous aprenentatges amb facilitat.

• de no assumir la responsabilitat del seu aprenentatge.

Les aportacions recents de la neurociència, pel que fa al desenvolupament del sistema nerviós, ens porten a conèixer com funcionen les xarxes cerebrals implicades en l’aprenentatge:

• Xarxes afectives, de reconeixement i estratègiques

• Xarxes operatives, de reconeixement i estratègiques

• Xarxes afectives de reestructuració i estratègiques

• Xarxes afectives, de reconeixement i operatives.

Algunes mesures i suports intensius són...

• L'atenció del mestre o la mestra d'educació especial

• Els suports intensius d'escolarització inclusiva (SIEI)

• Les aules d'acollida

• L'atenció del mestre o la mestra d'audició i llenguatge