VOCABULARI H. de l'ART. PBAU UIB: Antiguitat + bizantí + musulma

Decoració formada per petits prismes juxtaposats verticalment amb la superfície inferior còncava que semblen estalactites i adornen cúpules, arcs, voltes i capitells. Característica de l’art islàmic.

• ESTALACTITES

• MOCÀRAB

• ALPLUJI

• PLUJETA

Púlpit o trona, coronat amb dosser, prop del mihrab d'una mesquita des d'on predica l'imam o es llegeix l'Alcorà.

• ATRI

• SELLA

• TRONA

• MÍNBAR

Torre d'una mesquita des d'on el muetzí crida a l'oració.

• MIHRAB

• MAQSURA

• HÀRAM

• MINARET

Nínxol còncau emmarcat per columnes situat generalment a la part central de l’alquibla. La seva funció és orientar els precs dels fidels cap a la Meca.

• MIHBAR

• MAQSURA

• HÀRAM

• MINARET

En el món musulmà, edifici destinat a l'oració comunitària

• TEMPLE

• ECLESIA

• MESQUITA

• THORÀ

Petit recinte d'una mesquita, proper al mihrab, destinat a les autoritats

• MIHRAB

• MAQSURA

• HÀRAM

• MINARET

Sala de la mesquita destinada a l’oració. Generalment formada per naus perpendiculars a l’alquibla.

• MIHRAB

• MAQSURA

• HÀRAM

• MINARET

Espai comprès entre dos murs de càrrega.

• CRUGIA

• FRIS

• ENTAULAMENT

• ARRABÀ

Element decoratiu en forma de motllura rectangular que emmarca els arcs de les portes i finestres en construccions islàmiques.

• ALQUIBLE

• ALMAYUR

• ARCASUS

• ARRABÀ

Arc format per lòbuls juxtaposats, quasi sempre en nombre imparell. Característic de l'art islàmic.

• ARC DE MIG PUNT

• ARC APUNTAT

• ARC DE FERRADURA

• ARC LOBULAT