VOCABULARI H. de l'ART. PBAU UIB: Antiguitat + bizantí + musulma

Decoració formada per petits prismes juxtaposats verticalment amb la superfície inferior còncava que semblen estalactites i adornen cúpules, arcs, voltes i capitells. Característica de l’art islàmic.

Púlpit o trona, coronat amb dosser, prop del mihrab d'una mesquita des d'on predica l'imam o es llegeix l'Alcorà.

Torre d'una mesquita des d'on el muetzí crida a l'oració.

Nínxol còncau emmarcat per columnes situat generalment a la part central de l’alquibla. La seva funció és orientar els precs dels fidels cap a la Meca.

En el món musulmà, edifici destinat a l'oració comunitària

Petit recinte d'una mesquita, proper al mihrab, destinat a les autoritats

Sala de la mesquita destinada a l’oració. Generalment formada per naus perpendiculars a l’alquibla.

Espai comprès entre dos murs de càrrega.

Element decoratiu en forma de motllura rectangular que emmarca els arcs de les portes i finestres en construccions islàmiques.

Arc format per lòbuls juxtaposats, quasi sempre en nombre imparell. Característic de l'art islàmic.