TEMA 2 : LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

INTRODUCCIÓ

• L'aparició de les quatre cròniques medievals planteja un interès literari. Les cròniques no equivalen únicament a una redacció objectiva i realista d'un conjunt de fets històrics

• Des de finals del segle XIII i durant el segle XIV es redactares les quatre grans Cròniques catalanes: la de Jaume I, la de Bernat Desclot, la de Ramon Muntaner i la de Pere el Cerimoniós.

• Són testimonis de gran qualitat de la nostra prosa medieval. Val a dir que la llengua catalana és l'única en la qual dos reis han deixat les seves memòries escrites.

• Totes son correctes

EL CONTEXT HISTÒRIC DE LES QUATRE CRÒNIQUES

• La configuració constitucional del període correspongué de fet a les aspiracions dels estaments socials que van fer possible la puixança de les terres catalanes

• Al llarg d'un segle (1250-1350) el marc històric que anomenem Catalunya arriba a assolir els elements necessaris per poder ser considerada la realitat d'un estat-nació. No en falten proves: així, l'estabilitat política i social produïda ja durant el regnat de Jaume I

• Les anomenades Quatre grans cròniques abracen un dels moments històrics més brillants i alhora decisius de la història de Catalunya (1113-1383) i ens permeten de seguir i comprendre el desenvolupament de la societat catalana en tots els aspectes

• Totes son correctes

ELEMENTS VINCULATS A LES QUATRE CRÒNIQUES

• Podem suposar que els joglars que formaven part, d'una manera fixa o temporal, de les corts reials aprenien i recitaven de memòria –d'aquí la manca de manuscrits- les gestes principals i més honroses dels seus reis. Fou en aquest context que foren escrites, a finals del segle XIII i al llarg del XIV, les famoses cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.

• Totes elles es caracteritzen pel fet d'historiar la corresponent època contemporània o bé la immediata anterior, i no el passat remot com és el cas de Castella amb la figura d'Alfons X el Savi.

• A mitjan segle XII, al costat de les cròniques llatines de caràcter erudit i monacal destinades a ser llegides, hem de suposar a Catalunya l'aparició d'una altre mena de cròniques, de tipus popular, amb tots els recursos propis per ésser memoritzades i recitades

• Totes son correctes

L'EPOPEIA DE LES CRÒNIQUES

• Podríem dir que l'existència de fets anàlegs entre territori francès si territori català devia despertar el costum d'explicar aquests fets catalans amb el mateix procediment literari que s'explicaven popularment les gestes del territori francès.

• Pel que fa a les relacions amb l'epopeia podem considerar que els llargs poemes èpics o “gestes” medievals podrien trobar-se a la base d'aquest gènere específic que defineixen les cròniques.

• D'altra banda, durant el segles esmentats es produïren, a Catalunya, una sèrie d'esdeveniments polítics que podien afavorir el naixement i la divulgació d'aquests poemes èpics: La reconquesta de les terres ocupades pels sarraïns, els orígens dels comtats catalans, la independència respecte del domini franc, l'expedició a Mallorca de Ramon Berenguer el Gran, i les conquestes dels regnes de Mallorca, València i Múrcia. 

• Totes son correctes

EL LLIBRE DE FEYTS DE JAUME I

• El fet que el més primitiu manuscrit català que posseïm d’aquesta crònica sigui de l’any 1343, i la circumstància que una versió llatina li sigui anterior d’uns trenta anys han fet sorgir la qüestió de la seva autenticitat

• La primera crònica catalana és la de Jaume I, tot i que el primer manuscrit que se’n conserva és posterior al primer que tenim de la crònica de Desclot.

• Jaume I, resumeix, en aquesta crònica les intencions que l’han mogut a escriure-la:

• Totes son correctes

CRÓNICA DE BERNAT DESCLOT

• La crònica de Desclot està dedicada bàsicament a la narració de les gestes del regnat de Pere el Gran, fill i successor de Jaume I.

• En els primers capítols hi ha la primera interpolació de la crònica: la llegenda del comte de Barcelona i l’emperadriu d’Alemanya, llegenda de gran difusió a tot Europa i que va arribar, sofrint una sèrie de canvis, fins al segle XIX.

• Desclot traça el retrat de Pere el Gran amb trets propis dels herois cavallerescos. Ell és el veritable protagonista de la crònica i els seus temes principals són l’inici de la intervenció de la casa reial catalano-aragonesa a Itàlia, la invasió de Catalunya pels francesos i el seu alliberament per part de Pere el Gran.

• Totes son correctes

CRÒNICA DE RAMON MUNTANER

• • Deixar constància dels seus serveis i els seus mèrits a la Cort reial, i 

• La crònica de Muntaner comprèn des dels temps de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III el Benigne, és a dir, els cinc regnats coetanis de l'autor.

• • L'exaltació de la grandesa dels monarques.

• Totes son correctes

CRÒNICA DE PERE CERIMONIÓS

• va ser, precisament, l’interès d’afermar la monarquia, tot donant-li prestigi entre la burgesia i el poble, estaments en els quals el rei volia recolzar-se, al marge de la noblesa descontenta i revoltada. L’altre motiu important que va impulsar el rei a escriure la crònica ja ha estat esmentat: la voluntat de deixar un testimoni que justifiqués la seva actuació.

• La Crònica de Pere el Cerimoniós va ser concebuda sota l’estímul de la de Jaume I.

• Tot i que aquesta crònica és una mena d’enfilall de documents, no per això deixa d’haver-hi moments en què es desborda el sentiment nacional que també es troba a les altres cròniques.

• Totes son correctes