Relació entre llengua i societat

Què és la sociolingüística?

Les dues sortides al conflicte lingüístic són les següents:

• La substitució lingüística, i per tant, la desaparició o extinció de la llengua minoritzada.

• La normalització lingüística de la llengua minoritzada: aquesta llengua recupera els àmbits d’ús que havia perdut.

La normalització també és un procés llarg que no surt de manera espontània, sinó de la presa de consciència de la societat que vol recuperar els àmbits perduts. A l’hora d’iniciar un procés de normalització, cal incidir en diversos aspectes de la realitat com el marc polític, el jurídic, l’educatiu, l’econòmic... i són molt importants els aspectes següents:

• Existència d’una normativa.

• Creació d’un marc jurídic favorable.

• Implicació de la societat.

Les lleis de normalització lingüística tenen com a objectiu principal la promoció, recuperació i protecció de les llengües minoritzades o regionals en un context on aquestes llengües han estat històricament marginades a causa de factors polítics, socials o culturals. Aquestes lleis són especialment rellevants en regions amb una llengua pròpia que coexisteix amb una llengua dominant, com és el cas de les llengües cooficials a Espanya: el català, el gallec i el basc. Aquestes lleis se solen centrar en els aspectes/objectius següents:

• Recuperar l’ús social de la llengua.

• Promoure l’ensenyament de la llengua.

• Protegir i garantir els drets lingüístics dels parlants de la llengua minoritzada.

• Fomentar la creació de continguts culturals.

• Assegurar la presència de la llengua en els mitjans de comunicació.

La normativització lingüística és un procés en què s’elaboren unes normes ortogràfiques i una gramàtica perquè els parlants d’una llengua l’utilitzin de forma correcta. La tasca de normativitzar la llengua catalana va ser duita a terme per Pompeu Fabra a principis del segle XX, amb les obres següents:

• Normes ortogràfiques

• Gramàtica catalana

• Diccionari general de la llengua catalana.

Avui en dia és l’Institut d’Estudis Catalans l’encarregat de fixar les normes del català, i és l’organisme que ha elaborat la gramàtica oficial de la llengua catalana i el diccionari normatiu.

Planificació lingüística: Intent de modificar la realitat sociolingüística d’un territori amb la posada en pràctica d’un conjunt d’actuacions de política lingüística. El seu objectiu és recuperar els usos socials d’una llengua que pateix minorització.

Què és un prejudici lingüístic?

Quins prejudicis afecten el català?

• El català és una llengua menys important que el castellà

• El català no serveix per a res fora de Catalunya o Balear

Hi ha la creença que el català és inútil fora del seu territori, la qual cosa el fa percebre com menys valuós que el castellà o altres llengües internacionals com l'anglès. Això pot desmotivar els parlants a usar-lo o aprendre'l, especialment en un món cada vegada més globalitzat.