Font size
S
M
L
XL
WorksheetsGlossari de Valencià 1r i 2n d'ESO
Total questions: 121
Worksheet time: 40mins
Name
Class
Date
1.
En una peça teatral, nota explicativa referent a la disposició de l’escena, al moviment dels personatges, etc.
a)
Acotació
b)
Autobiografia
c)
Hiat
d)
Homonímia
2.
Part d’una obra escènica separada de les altres per un interval.
a)
Acte
b)
Barbarisme
c)
Hipèrbaton
d)
Indoeuropeu
3.
Proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la
a)
Aforisme
b)
Base de dades
c)
Hipèrbole
d)
Interrogació retòrica
4.
Figura retòrica que consisteix a repetir un mateix so en dos o més mots consecutius o situats a intervals curts.
a)
Al·literació
b)
Bibliografia
c)
Hiperònim
d)
Lexema
5.
Conjunt d'actes comunicatius que requereixen l'ús d'una determinada llengua, i que mantenen una similitud entre ells quant al context social
a)
Àmbit d'ús
b)
Bilingüisme
c)
Hipònim
d)
Lírica
6.
Figura retòrica que consisteix a repetir el mateix mot al començament de clàusules o versos.
a)
Anàfora
b)
Biografia
c)
Homòfona
d)
Llegenda
7.
Contrast que naix de l’acostament de dues idees, expressions, etc., que s’oposen l’una a l’altra
a)
Antítesi
b)
Cal·ligrama
c)
Homògrafa
d)
Llengua minoritària
8.
Publicació anual que conté les informacions corresponents a un any, relatives a una institució o a una activitat determinada.
a)
Anuari
b)
Camp semàntic
c)
Homonímia
d)
Llengua minoritzada
9.
Absència de les còpules o dels elements d’unió que podrien ésser nexe, o que caldria que ho fossin, entre dos termes o més.
a)
Asíndeton
b)
Canal
c)
Indoeuropeu
d)
Llengua oficial
10.
Gènere en prosa, generalment breu, que aborda d’una manera lliure i no especialitzada els problemes més diversos amb voluntat de creació literària.
a)
Assaig
b)
Cançó de gesta
c)
Interrogació retòrica
d)
Llengua romànica
11.
Biografia d’una persona feta per ella mateixa.
a)
Autobiografia
b)
Caricatura
c)
Lexema
d)
Manlleu
12.
Forma lèxica d’origen estranger que no es considera assimilada a la llengua pròpia.
a)
Barbarisme
b)
Cercador
c)
Lírica
d)
Metàfora
13.
Conjunt de dades organitzades segons una estructura coherent, i accessibles des d'un o més programes o aplicacions, de manera que qualsevol d'aquestes dades pot ésser extreta del conjunt i actualitzada, sense afectar ni l'estructura del conjunt ni les altres dades.
a)
Base de dades
b)
Cesura
c)
Llegenda
d)
Mètrica
14.
Descripció de llibres, manuscrits o impresos, amb notícies de les edicions, dates de la còpia o de la impressió, etc.
a)
Bibliografia
b)
Codi
c)
Llengua minoritària
d)
Modalització
15.
Coexistència de dues llengües en un mateix parlant o en un grup social determinat.
a)
Bilingüisme
b)
Collage
c)
Llengua minoritzada
d)
Monografia
16.
Història de la vida d’algú.
a)
Biografia
b)
Comèdia
c)
Llengua oficial
d)
Monòleg
17.
Composició poètica en la qual la disposició de l’escriptura i la mateixa tipografia tenen una dimensió plàstica figurativa.
a)
Cal·ligrama
b)
Comparació
c)
Llengua romànica
d)
Monolingüisme
18.
Un camp semàntic és l'agrupació de mots que tenen un significat semblant o que es refereixen a un mateix tema.
a)
Camp semàntic
b)
Crònica
c)
Manlleu
d)
Monosèmia
19.
És el medi pel qual es transmet la informació.
a)
Canal
b)
Dadaisme
c)
Metàfora
d)
Morfema
20.
Les cançons de gesta són epopeies medievals europees en llengua romànica, redactades en vers i transmeses originalment per joglars que narren incidents llegendaris
a)
Cançó de gesta
b)
Derivació
c)
Mètrica
d)
Narrador
21.
Dibuix humorístic que destaca i magnifica els trets distintius d'allò retratat, usualment rostres de persones.
a)
Caricatura
b)
Díctic
c)
Modalització
d)
Metàfora
22.
És un programa informàtic dissenyat per ajudar a trobar informació
a)
Cercador
b)
Diftong
c)
Monografia
d)
Mètrica
23.
La cesura és una pausa enmig d'un vers d'art major
a)
Cesura
b)
Diglòssia
c)
Monòleg
d)
Modalització
24.
Norma per a convertir un fragment d'informació (per exemple una lletra, paraula o frase) a una altra forma de representació, no necessàriament del mateix tipus.
a)
Codi
b)
Dígraf
c)
Monolingüisme
d)
Monografia
25.
És una tècnica pictòrica consistent en la realització d'una pintura o dibuix amb un o més objectes superposats o no, enganxats a un suport
a)
Collage
b)
Dixi
c)
Monosèmia
d)
Monòleg
26.
Obra teatral d'un caràcter més aviat lleuger i divertit que seriós, i que té un desenllaç feliç
a)
Comèdia
b)
Dramatització
c)
Morfema
d)
Monolingüisme
27.
Figura retòrica que consistix en l'establiment d'una semblança entre dos termes per mitjà de vincles gramaticals expressos.
a)
Comparació
b)
Elisió
c)
Narrador
d)
Monosèmia
28.
Recull de fets històrics narrats per orde cronològic
a)
Crònica
b)
El·lipsi
c)
Metàfora
d)
Morfema
29.
Moviment literari aparegut devers 1917 que propugnava la supressió completa dels lligams lògics entre el pensament i l'expressió
a)
Dadaisme
b)
Encavalcament
c)
Mètrica
d)
Narrador
30.
Procediment per mitjà del qual es formen paraules a partir d'un radical o d'una altra paraula, per addició d'afixos o per canvi de funció.
a)
Derivació
b)
Enumeració
c)
Modalització
d)
Objectiu
31.
Element lingüístic que assenyala el lloc, el moment o les persones d'una situació comunicativa, de manera que el seu significat ve donat per la situació específica de l'enunciació.
a)
Díctic
b)
Epopeia
c)
Monografia
d)
Omniscient
32.
Grup fònic format per una vocal i una semivocal o semiconsonant pronunciades dins una mateixa síl·laba.
a)
Diftong
b)
Escena
c)
Monòleg
d)
Onomatopeia
33.
Situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent: l'un és usat per a funcions formals, generalment en l'ús escrit, enfront de l'altre, que és usat per a funcions informals, bàsicament orals.
a)
Diglòssia
b)
Eslògan
c)
Monolingüisme
d)
Paral·lelisme
34.
Grup de dues lletres que representa un so.
a)
Dígraf
b)
Estàndard
c)
Monosèmia
d)
Paremiologia
35.
Funció lingüística que consisteix a assenyalar les persones o les circumstàncies de lloc o de temps en què es produeix l'enunciació.
a)
Dixi
b)
Estereotip
c)
Morfema
d)
Perífrasi
36.
Tècnica de dinàmica de grups que consisteix en la representació d'una obra de teatre o una situació de la vida quotidiana.
a)
Dramatització
b)
Estil directe
c)
Narrador
d)
Personificació
37.
Fenomen fonètic consistent en la pèrdua d'un so vocàlic per la influència del context. Aquesta desaparició pot plasmar-se a l'escrit o ser només un fenomen oral
a)
Elisió
b)
Estil indirecte
c)
Objectiu
d)
Planificació lingüística
38.
Figura retòrica consistent a ometre de l'enunciat una o més paraules, el sentit de les quals queda sobreentés.
a)
El·lipsi
b)
Estrangerisme
c)
Omniscient
d)
Poesia
39.
La frase sobrepassa el vers i continua en el següent.
a)
Encavalcament
b)
Canal
c)
Onomatopeia
d)
Polisèmia
40.
Recurs literari que consisteix a acumular paraules en forma de llista seguida, per exemple adjectius per descriure un fet, verbs d'acció o elements que hi ha en un lloc.
a)
Enumeració
b)
Cançó de gesta
c)
Paral·lelisme
d)
Polisíndeton
41.
Poesia èpica; poema èpic.
a)
Epopeia
b)
Caricatura
c)
Paremiologia
d)
Prefix
42.
Lloc o part del teatre on es representa l'obra o espectacle teatral.
a)
Escena
b)
Cercador
c)
Perífrasi
d)
Prejudici
43.
Un eslògan és una frase identificativa en un context comercial o polític
a)
Eslògan
b)
Cesura
c)
Personificació
d)
Pronominalització
44.
Variant comuna d'una llengua, usualment entesa sense dificultats per tots els seus parlants
a)
Estàndard
b)
Codi
c)
Planificació lingüística
45.
Model acceptat i establit de conducta que un grup o una societat obté a partir de les normes o els patrons culturals prèviament establits
a)
Estereotip
b)
Collage
c)
Poesia
d)
Diglòssia
46.
Les paraules del personatge es transcriuen de forma literal, com les que un personatge pronuncia o pensa.
a)
Estil directe
b)
Comèdia
c)
Polisèmia
d)
Dígraf
47.
És el narrador qui explica el que diuen o pensen els personatges.
a)
Estil indirecte
b)
Comparació
c)
Polisíndeton
d)
Dixi
48.
Paraula amprada a una llengua estrangera.
a)
Estrangerisme
b)
Crònica
c)
Prefix
d)
Gènere lèxic
49.
Grup de versos que constituïx un període rítmic.
a)
Estrofa
b)
Dadaisme
c)
Prejudici
d)
Onomatopeya
50.
Descripció del caràcter, de les accions i dels costums d'un personatge.
a)
Etopeia
b)
Derivació
c)
Pronominalització
d)
Ègloga
51.
Mètode o sistema científic basat en l'experimentació.
a)
Experimentalisme
b)
Díctic
c)
Recerca acadèmica
d)
Experimentals
52.
Conjunt de paraules que comparteixen el mateix lexema
a)
Família lèxica
b)
Diftong
c)
Refrany
d)
Camp lèxic
53.
Narració de fets meravellosos, especialment aquella en què es dóna una ensenyança moral a través d'una al·legoria en què intervenen animals o elements inanimats que actuen com si foren éssers racionals.
a)
Faula
b)
Diglòssia
c)
Registre
d)
Historia
54.
També anomenada literària, s'utilitzen per fer un ús original del llenguatge.
a)
Figura retòrica
b)
Dígraf
c)
Relat
d)
Figura linguística
55.
Que prové del francés.
a)
Gal·liscisme
b)
Dixi
c)
Ressenya Retrat
d)
Romanísme
56.
Permet classificar les produccions literàries tenint en compte aspectes de forma (poesia, narració, teatre), de contingut (aventura, diari íntim), d'estil, etc.
a)
Gènere literari
b)
Gènere lèxic
c)
Retronxa
d)
Gènere expressiu
57.
Símbol o conjunt de símbols amb què es representa un so o una paraula en l'escriptura.
a)
Grafia
b)
Onomatopeya
c)
Rima
d)
Sil·laba
58.
De l'antiga Grècia o que hi té relació.
a)
Hel·lènic
b)
Greciastic
c)
RondallaS
d)
Bizantí
59.
Mitat d'un vers, especialment cadascuna de les dos parts de un vers separades o determinades per una cesura.
a)
Hemistiqui
b)
Hel·lènic
c)
Sentit figurat
d)
Hel·lénic
60.
És la concurrència de dues vocals succesives que pertanyen a dues síl·labes diferents, i que per tant, no formen diftong
a)
Hiat
b)
Atih
c)
Sentit literal
d)
Síl·laba
61.
Figura retòrica que consistix en una alteració de l'orde sintàctic habitual i lògic dels components d'una frase.
a)
Hipèrbaton
b)
Hipèrbole
c)
Sinalefa
d)
Hipònim
62.
Figura retòrica que consistix a exagerar allò de què es parla.
a)
Hipèrbole
b)
Hiperònim
c)
Subjectiu
d)
Hipèrbaton
63.
Paraula el significat de la qual inclou el d'una o de diverses paraules diferents. Un hiperònim de 'gos' és 'mamífer'.
a)
Hiperònim
b)
Hipèrbaton
c)
Sufix
d)
Hipònim
64.
Paraula que està inclosa semànticament en un hiperònim. 'Gos', 'gat', 'cavall' són hipònims de 'mamífer'.
a)
Hipònim
b)
Hipònim
c)
Variació lingüística
d)
Hipèrbole
65.
Que es pronuncien (dos o més paraules) de la mateixa manera, que tenen el mateix so però diferent significat. 'Cessió' i 'sessió' són paraules homòfones.
a)
Homòfona
b)
Homògrafa
c)
Vers blanc
d)
Hemistiqui
66.
Són les que tenen (dos o més paraules) la mateixa grafia, però diferent significat. La forma verbal 'riu' i el substantiu 'riu' són paraules homògrafes.
a)
Homògrafa
b)
Homòfona
c)
Vers lliure
d)
Hemistiqui
67.
És una relació lèxica que s'estableix entre dos homònims, és a dir, paraules que presenten identitat formal (fònica o gràfica) però són semànticament diferents
a)
Homonímia
b)
Homògrafa
c)
Versos curts (o d'art menor)
d)
Lèxic
68.
Són totes aquelles llengües pertanyents a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que s’anomena protoindoeuropeu.
a)
Indoeuropeu
b)
Indoasiàtic
c)
Versos llargs (o d'art major)
d)
Indoalemany
69.
És un recurs literari que consisteix a formular una expressió interrogativa adreçada a un/a interlocutor/a de qui no s'espera resposta.
a)
Interrogació retòrica
b)
interrogació exclamativa
c)
Vulgarisme
d)
Interrogació conseqüencial
70.
És l’unitat mínima amb significat lèxic considerada amb independència dels aspectes flexius o derivatius
a)
Lexema
b)
morfema
c)
Webgrafia
d)
prefix
71.
És un gènere poètic en el qual predomina l'expressió dels sentiments íntims de l'autor
a)
Lírica
b)
narrativa
c)
poesia
d)
retòrica
72.
És una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, amb una major o menor proporció d'elements imaginaris o mitològics
a)
Llegenda
b)
història
c)
conte
d)
rondalla
73.
És un terme d’ús comú que designa, amb un sentit general, llengües considerades com a menors, ja sigui per la seva extensió geogràfica o demogràfica.
a)
Llengua minoritària
b)
Llengua exclamativa
c)
Llengua repetitiva
d)
Llengua privada
74.
Terme creat per la sociolingüística, aplicable a tot codi lingüístic que no gaudeix d'un ple reconeixement legal i/o ús social, ni és d'obligat coneixement en el seu territori històric, per raó de la imposició d'una llengua originàriament exògena.
a)
Llengua minoritzada
b)
Estereotip
c)
Estrangerisme
d)
Família lèxica
75.
Llengua que té la sanció de l'autoritat constituïda.
a)
Llengua oficial
b)
Estil directe
c)
Estrofa
d)
Faula
76.
Llengua que prové del llatí
a)
Llengua romànica
b)
Estil indirecte
c)
Etopeia
d)
Estereotip
77.
Element lingüístic, sobretot lèxic, que passa d'una llengua a una altra i s'hi integra.
a)
Manlleu
b)
Estrangerisme
c)
Experimentalisme
d)
Estil directe
78.
Figura retòrica consistent a usar una paraula que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella.
a)
Metàfora
b)
Estrofa
c)
Família lèxica
d)
Estil indirecte
79.
Art que tracta de la composició i mida dels versos.
a)
Mètrica
b)
Etopeia
c)
Faula
d)
Estrangerisme
80.
Manera d'enfocar un emissor el seu enunciat.
a)
Modalització
b)
Experimentalisme
c)
Estil indirecte
d)
Estrofa
81.
Escrit sobre un punt especial d'una ciència, d'història, d'art, etc.
a)
Monografia
b)
Família lèxica
c)
Estrangerisme
d)
Etopeia
82.
Obra dramàtica en què parla un sol personatge.
a)
Monòleg
b)
Faula
c)
Estrofa
d)
Experimentalisme
83.
Que només té una sola llengua.
a)
Monolingüisme
b)
Figura retòrica
c)
Etopeia
d)
Família lèxica
84.
Que té només un significat.
a)
Monosèmia
b)
Gal·liscisme
c)
Experimentalisme
d)
Faula
85.
Unitat lingüística mínima dotada de significat. Pot ser lèxic, derivatiu, flexiu.
a)
Morfema
b)
Gènere literari
c)
Família lèxica
d)
Figura retòrica
86.
En una obra narrativa, qui conta la història.
a)
Narrador
b)
Grafia
c)
Faula
d)
Gal·liscisme
87.
Que tracta dels esdeveniments, les dades o els fenòmens, amb independència de reflexions, sentiments, interessos o interpretacions propis de l'observador.
a)
Objectiu
b)
Hel·lènic
c)
Figura retòrica
d)
Gènere literari
88.
Que ho sap tot, fins i tot els pensaments dels personatges.
a)
Omniscient
b)
Hemistiqui
c)
Gal·liscisme
d)
Grafia
89.
Formació de mots per imitació de sons naturals.
a)
Onomatopeia
b)
Hiat
c)
Gènere literari
d)
Hel·lènic
90.
Figura retòrica que consistix en la repetició literal, parcial o completa, de diversos grups de paraules o unitats sintàctiques, o en la coordinació d'elements de funció idèntica o semblant.
a)
Paral·lelisme
b)
Hipèrbaton
c)
Grafia
d)
Hemistiqui
91.
Tractat sobre els proverbis; estudi dels proverbis.
a)
Paremiologia
b)
Hipèrbole
c)
Hel·lènic
d)
Hiat
92.
Frase usada com a equivalent o substitut d'un mot.
a)
Perífrasi
b)
Hiperònim
c)
Hemistiqui
d)
Hipèrbaton
93.
Atribuir a un ésser irracional o a una cosa inanimada o abstracta qualitats o accions pròpies dels éssers humans
a)
Personificació
b)
Hipònim
c)
Hiat
d)
Hipèrbole
94.
Planificació pertanyent o relatiu al llenguatge
a)
Planificació lingüística
b)
Homòfona
c)
Hipèrbaton
d)
Hiperònim
95.
Art d'expressar sensacions, sentiments o emocions, per mitjà de les paraules, els sons i el ritme, especialment a través dels versos.
a)
Poesia
b)
Homògrafa
c)
Hipèrbole
d)
Hipònim
96.
Diversitat de significats d'una paraula.
a)
Polisèmia
b)
Homonímia
c)
Hiperònim
d)
Homòfona
97.
Repetició freqüent d'una conjunció per donar més força a l'expressió.
a)
Polisíndeton
b)
Indoeuropeu
c)
Hipònim
d)
Homògrafa
98.
Element lèxic aplicat a la part anterior d'un mot per modificar-ne el sentit.
a)
Prefix
b)
Interrogació retòrica
c)
Homòfona
d)
Homonímia
99.
Judici o opinió preconcebuts; predilecció o aversió no raonada a alguna cosa.
a)
Prejudici
b)
Lexema
c)
Homògrafa
d)
Indoeuropeu
100.
Substitució d'un nom o d'un sintagma nominal per un pronom.
a)
Pronominalització
b)
Lírica
c)
Homonímia
d)
Interrogació retòrica
101.
Cercar amb tota cura o atenció per trobar o descobrir una cosa
a)
Recerca acadèmica
b)
Llegenda
c)
Indoeuropeu
d)
Lexema
102.
Frase sentenciosa d'ús comú que respon a la saviesa popular.
a)
Refrany
b)
Llengua minoritària
c)
Interrogació retòrica
d)
Lírica
103.
Varietat funcional d'una llengua definida d'acord amb els factors de la situació comunicativa, com el grau de formalitat o el tema del qual es parla.
a)
Registre
b)
Llengua minoritzada
c)
Lexema
d)
Llegenda
104.
Obra narrativa en prosa, d'extensió inferior a la novel·la.
a)
Relat
b)
Llengua oficial
c)
Lírica
d)
Llengua minoritària
105.
Notícia o escrit informatiu sobre una obra literària o científica, amb una anàlisi o comentari crítics.
a)
Ressenya
b)
Llengua romànica
c)
Llegenda
d)
Llengua minoritzada
106.
Cançó lírica d'estil vivaç escrita en estrofes proveïdes de refrany. Repetició d'un o més versos, mots o rimes del refrany al final de l'estrofa corresponent.
a)
Retronxa
b)
Manlleu
c)
Llengua minoritària
d)
Llengua oficial
107.
Concordança fònica total o parcial entre dos o més paraules a partir de l'última vocal accentuada, utilitzada especialment per a obtindre terminacions iguals o paregudes entre dos o més versos.
a)
Rima
b)
Metàfora
c)
Llengua minoritzada
d)
Llengua romànica
108.
És una narració, breu, popular i de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari i amb elements reals
a)
Rondalla
b)
Mètrica
c)
Llengua oficial
d)
Manlleu
109.
És la significació que se li dóna a una expressió o un mot apartant-se del seu sentit propi i obtenint-ne un de nou.
a)
Sentit figurat
b)
Modalització
c)
Llengua romànica
d)
Metàfora
110.
Conforme a la lletra, al text, a allò que hi ha escrit.
a)
Sentit literal
b)
Monografia
c)
Manlleu
d)
Mètrica
111.
Fusió en una sola síl·laba de dos vocals en contacte, situades l'una al final d'una paraula i l'altra al començament de la paraula següent.
a)
Sinalefa
b)
Monòleg
c)
Metàfora
d)
Modalització
112.
Que no està fonamentat sinó en apreciacions personals, que procedix segons meres apreciacions personals.
a)
Subjectiu
b)
Monolingüisme
c)
Mètrica
d)
Monografia
113.
Afix afegit darrere d'un radical o d'una paraula per a formar-ne una altra.
a)
Sufix
b)
Vers lliure
c)
Modalització
d)
Monòleg
114.
Ús de la llengua condicionat per factors de tipus geogràfic, sociocultural, contextual o històric
a)
Variació lingüística
b)
Llengua romànica
c)
Monografia
d)
Monolingüisme
115.
Vers que no rima.
a)
Vers blanc
b)
Manlleu
c)
Monòleg
d)
Vers lliure
116.
Vers que no està subjecte a rima ni a mida.
a)
Vers lliure
b)
Metàfora
c)
Monolingüisme
d)
Versos curts (o d'art menor)
117.
Versos amb 8 síl·labes o menys
a)
Versos curts (o d'art menor)
b)
Mètrica
c)
Vers lliure
d)
Versos llargs (o d'art major)
118.
Versos amb més de 8 síl·labes
a)
Versos llargs (o d'art major)
b)
Vers lliure
c)
Versos curts (o d'art menor)
d)
Vulgarisme
119.
Expressió o fenomen lingüístic de caràcter vulgar, no admès en la llengua normativa
a)
Vulgarisme
b)
Versos curts (o d'art menor)
c)
Versos llargs (o d'art major)
d)
Webgrafia
120.
És un conjunt d'enllaços web als quals la gent sol acudir a la recerca d'una major informació pel que fa a un tema tractat
a)
Webgrafia
b)
Versos llargs (o d'art major)
c)
Vulgarisme
d)
Vers blanc
121.
Descripció molt precisa o exacta d'una persona o d'una cosa.
a)
Retrat
b)
Manlleu
c)
Monòleg
d)
Webgrafia
Reset
