WorksheetsCAPACITACIÓ - TOT
Total questions: 100
Worksheet time: 50mins
Amb l’avaluació sumativa s’avalua el procés d’aprenentatge i amb l’avaluació formativa el producte elaborat per l’alumnat.
VERTADER
FALS
El terme rúbrica fa referència en l’àmbit de l’ensenyament a un instrument d’avaluació dels procediments o dels resultats del procés d’aprenentatge.
VERTADER
FALS
En l’avaluació TIL s’emfasitza la necessitat d’un enfocament:
Degeneratiu.
Comunicatiu.
Estructuralista.
Prescriptiu.
La metodologia TILC és flexible, interactiva i centrada en l’alumne.
VERTADER
FALS
Podríem definir el TILC com un programa enriquit de llengua.
VERTADER
FALS
Els dossiers d’aprenentatge faciliten la competència d’aprendre a aprendre, ja que poden contindre anotacions i comentaris de l’alumne, de la resta de companys i del professorat.
VERTADER
FALS
L’avaluació formativa és un seguit de comprovacions que informen i generen feed-back, per la qual cosa ens permet, si cal, modificar i ajustar l’estratègia d’ensenyament.
VERTADER
FALS
Perquè tinga validesa i qualitat, l’avaluació ha de tindre:
Confiabilitat, invalidesa, permet proves de referència estàndard, possibilita la incorporació de proves basades en un criteri variable i no té en compte el frau acadèmic.
Fiabilitat, validesa, permet proves de referència estàndard, possibilita la incorporació de proves basades en un criteri fix i té en compte el frau acadèmic.
Fiabilitat, validesa, permet proves de referència numèrica, possibilita la incorporació de proves basades en els criteris referencials i considera el possible frau acadèmic.
Fiabilitat, validesa, no permet proves de referència estàndard, possibilita la incorporació de proves basades en un criteri fix i obvia el frau acadèmic.
L’aprenentatge basat en projectes...
Es tracta d’un enfocament pedagògic centrat en el producte.
Es realitza sempre col·lectivament sota el lideratge del mestre/-a.
Es tracta d’un enfocament pedagògic centrat en l’estudiant.
Dura sempre un trimestre.
Parlar a la resta de la classe sobre allò aprés ajuda a desenvolupar competències com, per exemple, escoltar, parlar en públic i articular el pensament.
VERTADER
FALS
Mestre @ casa és un portal creat per la Conselleria d’Educació, Investigació i Ciència que...
Inclou correu, dipòsit i autoedició. Està a la disposició del professorat, alumnat i pares i mares.
Inclou correu i dipòsit de materials. Està a la disposició del professorat i de l’alumnat.
Inclou repositori, correu electrònic i generador de proves. Pot ser emprat pel professorat i per l’alumnat.
Inclou correu i dipòsit. Està a la disposició del professorat només des del seu domicili.
L’avaluació basada en els continguts comprova “per a què” i “com” aplica allò aprés l’estudiant i deixa de banda “què” ha aprés
VERTADER
FALS
En funció de qui du a terme el procés d’avaluació es poden distingir aquests tipus:
Autoavaluació, coavaluació i avaluació del professorat.
Heteroavaluació, homoavaluació i transavaluació.
Autoavaluació i coavaluació de l’alumnat i autoavaluació del professorat.
Autoavaluació, coavaluació, reavaluació i contraavaluació.
Què és una rúbrica?
La signatura digital dels funcionaris de la Conselleria d’Educació.
El conjunt de decisions que pren el Consell Escolar per regular les activitats de final de curs.
Una graella on reflecteixen totes les activitats realitzades per un aprenent en el procés d’aprenentatge d’una llengua.
Una graella que permet objectivar el procés i el resultat d’activitats o projectes.
El Portfolio Europeu de Llengües té una funció pedagògica i una altra d’informativa.
VERTADER
FALS
Què és el PEL?
El Portfolio Europeu de les Llengües.
El Pla Educatiu de Llengües.
El Projecte Europeu Lingüístic.
Els Entorns Personals d’Aprenentatge.
Quan parlem de les rúbriques...
El Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües obliga a aplicar els descriptors que mesuren el nivell de competència lingüística.
Considerem que és un instrument d’avaluació d’utilitat per a l’alumnat per tal que conega el que se li demana en moments puntuals i l’ajuda a decidir el seu treball final de curs.
Considerem que és un instrument d’avaluació d’utilitat per al docent en aspectes importants de la tasca, l’orienta en la planificació del procés d’ensenyament i aprenentatge i li serveix de pauta d’observació directa de l’acció de l’alumnat.
Hem d’utilitzar eines en línia com Rubistar per a generar rúbriques de manera senzilla.
Anomenem document pont el material que conté les relacions entre els elements del currículum: objectius, continguts, criteris d’avaluació i competències clau.
VERTADER
FALS
Les rúbriques presenten sempre una mateixa estructura formal:
En la línia horitzontal de la graella o matriu s’expliciten els continguts i en la línia vertical la seua valoració numèrica.
Els continguts s’enuncien en lletra grossa o negreta, els procediments en redona i les actituds en cursiva.
En la línia vertical de la graella o matriu s’expliciten els criteris d’avaluació i, en la línia horitzontal, els diferents nivells d’assoliment, amb qualificació o sense.
En la línia horitzontal de la graella o matriu apareixen els continguts escalonats en ordre de dificultat, i en la línia vertical l’any en què l’aprenent ha assolit el contingut.
El document pont és un material que...
Incorpora les relacions entre els distints agents de la comunitat educativa: alumnat, professorat, equips directius de centre i pares i mares.
Conté les relacions entre els elements del currículum: objectius, continguts, criteris d’avaluació i competències clau.
Es concreta en unitats didàctiques integrals.
S’elabora a partir de la normativa europea.
L’ensenyament de més d’una llengua tracta l’adquisició de cadascuna d’elles aïlladament.
VERTADER
FALS
El Projecte Lingüístic de Centre inclou...
L’anterior Pla de Normalització Lingüística i el Disseny Particular del Programa.
L’anterior Pla de Normalització Lingüística i s’incorpora sempre a la Programació General Anual.
El Disseny Particular dels Programes i el Pla de Normativització Lingüística.
L’anterior Pla de Normalització Lingüística, el Disseny Particular del Programa i el Projecte Educatiu de Centre.
El projecte eTwinning forma part de la iniciativa Erasmus+.
VERTADER
FALS
MECR són les sigles del...
Marc Europeu Comú de Referència.
Marc Educatiu de la Comunitat de Referència.
Marc Educatiu Cultural per la Renovació.
Moviment Educatiu del Consell de Referència.
En un programa plurilingüe d’ensenyament en valencià (PPEV) en Primària totes les àrees es vehiculen en...
Valencià, però amb excepció d’un 20%, les quals es vehicularan en valencià i en anglès.
Un 50% en valencià.
Valencià, com a llengua base.
Valencià, excepte la resta d’àrees lingüístiques. Incorrecta.
Dins del Projecte Educatiu de Centre (PEC), tots els centres que apliquen un programa d’educació plurilingüe regulat pel Decret 127/2012, no cal que elaboren el projecte lingüístic de centre (PLC), d’acord amb les seues necessitats i autonomia.
VERTADER
FALS
El MECR preveu descriptors escalats per a aspectes de les competències:
Lingüística, pragmàtica i sociolingüística.
Lingüística, matemàtica i social i cívica.
Autonomia i iniciativa personal, aprendre a aprendre, social i cívica.
Científicomatemàtica, aprendre a aprendre, sentit emprenedor i cívica i social.
El Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües (2001) defineix els nivells de domini de la llengua que permeten mesurar el progrés de l’alumnat en cada estadi de l’aprenentatge i durant tota la vida.
VERTADER
FALS
El respecte a la identitat de gènere sentida per part de l’alumnat queda fora de la Programació General Anual (PGA).
VERTADER
FALS
Quan s’organitza el model educatiu d’un territori s’ha de conéixer la realitat sociolingüística de la zona d’actuació.
VERTADER
FALS
El MECR és un document...
Responsabilitat del tutor del grup.
Redactat per la Comissió de Coordinació Pedagògica, una vegada escoltat el claustre.
Elaborat a instància del Consell d’Europa.
Promogut pel Consell Escolar.
A partir del curs 2018/2019 els centres de Secundària i/o Batxillerat aplicaran els programes d’educació bilingüe anteriors a l’entrada en vigor del Decret 127/2012.
VERTADER
FALS
Per a l’organització de l’aprenentatge d’una llengua existeix un ampli consens en la utilització de...
Deu nivells. S’ha d’obtenir un nivell 7 per ser considerat un aprenent vàlid.
Sis nivells perquè ofereix una cobertura adequada atenent a l’espai d’aprenentatge rellevant dels aprenents europeus.
Dotze nivells que s’agrupen en quatre blocs: Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat.
Tres nivells: iniciació a l’aprenentatge d’una llengua, procés de consolidació de la llengua i nivell d’assoliment.
És objectiu del Consell d’Europa facilitar la comunicació i la mobilitat a l’Europa dels ciutadans.
VERTADER
FALS
En l’Educació Primària s’aplica el Decret 127/2012 en la totalitat dels cursos.
VERTADER
FALS
La llengua que vehicula els continguts de les àrees lingüístiques serà...
Apartir d’Infantil, l’anglés.
A partir de Primària, preferentment, la llengua objecte d’aprenentatge.
En totes les etapes, la llengua objecte d’aprenentatge.
A partir de Primària, la llengua objecte d’aprenentatge.
El Marc Europeu Comú de Referència proporciona...
Unitats didàctiques per a l’aprenentatge del francés, segona llengua d’Europa.
Programes TIC per a l’aprenentatge de la Història d’Europa.
Programacions didàctiques per a l’aprenentatge de llengües.
Unes bases comunes per a l'elaboració de programes de llengua, orientacions curriculars, exàmens, llibres de text, etc. a tot Europa.
Del Consell d’Europa, organització internacional creada en 1949, pot ser-ne membre...
Qualsevol estat europeu que accepta els principis de l’estat de dret i garanteix els drets humans i la llibertat de la ciutadania.
Qualsevol estat que forme part de la Comunitat Econòmica Europea.
Qualsevol estat europeu que haja signat el tractat de Kioto.
Qualsevol estat d’Europa.
El professorat del sistema educatiu valencià adaptarà la programació d’aula als objectius previstos en el projecte lingüístic de centre i prendrà com a referència metodològica l’aprenentatge integrat de llengües i continguts.
VERTADER
FALS
El Projecte Lingüístic de Centre inclou...
El Disseny Particular dels Programes i el Pla de Normalització Lingüística.
L’anterior Pla de Normalització Lingüística, el Disseny Particular del Programa i el Projecte Educatiu de Centre.
L’anterior Pla de Normalització Lingüística i s’incorpora sempre a la Programació General Anual.
L’anterior Pla de Normalització Lingüística i el Disseny Particular del Programa.
Cal remarcar, que els mètodes actuals que es troben als manuals i llibres de text estan basats exclusivament en una única metodologia.
VERTADER
FALS
Les bastides són obstacles que els adults posen als infants que aprenen per posar-li emoció a l’aprenentatge (Bruner).
VERTADER
FALS
El nivell de desenvolupament potencial d’un aprenent és el nivell de competència que pot aconseguir després 5 anys d’aprenentatge.
VERTADER
FALS
Allò que Gardner anomena intel·ligència intrapersonal és la intel·ligència introspectiva. Implica la nostra consciència sobre el món interior del jo, les emocions, els valors i les creences.
VERTADER
FALS
En l'ensenyament de les llengües els mètodes estructuralistes veuen la llengua com...
Un conjunt d'estructures fonològiques i morfosintàctiques.
L’aprenentatge de les formes a través d’una pràctica sistèmica.
Un conjunt d’estructures fonètiques.
Una estructura global des del punt de vista conductista.
Una llengua és un sistema de símbols que usa una comunitat determinada per a comunicar-se.
VERTADER
FALS
El procés d’ensenyament i aprenentatge d’una llengua, se sosté en diferents bases teòriques I metodològiques, la tria de les quals es reflectirà...
Tant en la planificació de la unitat com en el nostre treball diari a l'aula.
A les actes del Consell Escolar.
Al quadern de bitàcola de cada grup, de curs i del centre.
Dins de la programació d’aula.
La teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner proposa aprendre la llengua a través de la lectura, l'escriptura i la parla.
VERTADER
FALS
L'aprenentatge integrat de la llengua i el contingut es pot especificar en tres dimensions:
La diacronia, la sincronia i la policromia.
Els continguts conceptuals, les eleccions procedimentals i la llengua vehicular del discurs.
Els continguts, els procediments i les actituds.
La integració social, la llengua curricular i el contingut vehicular.
Les competències es conceptualitzen com un “saber fer” que s’aplica a una diversitat de contextos acadèmics, socials i artístics.
VERTADER
FALS
Jerome Bruner va desenvolupar el model teòric proposat per Vigotski, però va introduir dos conceptes nous: nivell i bastida.
VERTADER
FALS
El TILC és...
La Tecnologia de la Informació Local i de la Comunicació.
Una forma integrada d'ensenyar llengua i contingut.
Un enfocament en què sols s’estudia la L1.
Un Tractament Integral de la Llengua i de la Comunicació.
El punt fort de la teoria de Howard Gardner...
És la Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP).
És saber quina és la intel·ligència més forta de l'estudiant per tal de crear activitats adaptades al seu estil d'aprenentatge.
És saber que, entre les intel·ligències múltiples, destaca la verbal lingüística.
És la descripció de les intel·ligències múltiples i dels continguts diversificats.
La globalització i la mobilitat social han contribuït….
A homogeneïtzar la procedència de l’alumnat.
A establir l’aprenentatge de segones llengües.
La introducció de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) als currículums.
Al contacte de llengües i la necessitat d’aprendre’n.
Vigotski: perquè es produïsca l'aprenentatge, cal que...
Tinguem clara la definició del concepte de Zona de Desenvolupament Pròxim.
La distància entre els dos nivells de competència de l’aprenent siga màxima.
El context sociocultural siga fonamental com a eina mental i mitjà essencial per a transmetre les diferents eines culturals.
Les activitats mentals requerides estiguen per damunt dels seus coneixements, però no tan allunyades que siguen incomprensibles.
D'acord amb les directrius del Consell d'Europa...
Tots els alumnes i les alumnes haurien de posseir una competència plurilingüe i pluricultural configurada per la fórmula LM+L2+2LE.
Tots els alumnes i les alumnes haurien de coneixer totes les llengües oficials i cooficials del seu país d'origen.
Les aules seran cada vegada menys plurilingües, gràcies a les noves directives comunitàries en matèria d'immigració.
La societat exigeix als ensenyants una competència cada vegada major en el coneixement de l'anglés.
Es pot incrementar la competència en una llengua si hi ha una motivació adequada i una exposició suficient, bé a l'escola, bé en el context social.
VERTADER
FALS
La hipòtesi de l'ordre natural suggereix que l'adquisició d'estructures gramaticals segueix un ‘ordre natural’ que és imprevisible.
VERTADER
FALS
Quan s’ensenya una segona llengua, cal tindre en compte que els estudiants l'aprendran en un ambient artificial…
Però mai depén de l’edat, de l’actitud, de l’aptitud i de la necessitat d’aprendre.
Que caldrà aprofitar per al procés d’ensenyament i aprenentatge i per al producte final.
Amb un ús preferent de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).
De manera que s’ha de crear un entorn el més natural possible per tal de fomentar-ne la participació.
L’enfocament comunicatiu és un...
Recull d’estratègies sociolingüístiques.
Aprenentage que depén de les situacions, dels contextos i de l’ús de materials multimèdia.
Aprenentatge inductiu basat en el desenvolupament de coneixements processuals i declaratius.
Aprenentatge deductiu basat en el desenvolupament de coneixements processuals i declaratius.
El text és la base d’un ensenyament de llengües centrat en l’ús, i és clau per a concretar tant el tractament integrat de llengües, com la integració de llengües i continguts.
VERTADER
FALS
L’estructura de l’argumentació sol seguir l’esquema següent: introducció, nus i desenllaç.
VERTADER
FALS
Els principals tipus de textos escrits a destacar poden ser:
Textos expositius, argumentatius, narratius, descriptius, instructius i conversacionals.
Textos expressius, dramàtics, lúdics, teatrals i dialogat.
Textos extensius, intensius, longitudinals, transversals, apòcrifs i d’autoria compartida.
Textos expositius, opinatius, interpretatius, informatius, objectius i subjectius.
La concepció de l’ensenyament de llengües centrada en l’ús es diferencia de la tradicional en el fet que...
A més d’estar basada en la correcció pragmàtica, també es basa en l’adequació lingüística, la coherència semàntica i la cohesió sintàctica.
A més d’estar basada en la correcció lingüística, també es basa en l’adequació pragmàtica, la coherència semàntica i la cohesió sintàctica.
S’adquireix en la producció de textos orals i escrits que obeïsquen a un context determinat.
S’adquireix en la reproducció de textos orals, escrits i audiovisuals.
La normalització lingüística...
Significa “planificació d’actuacions socioculturals tendents a evitar que la llengua pròpia d’una comunitat de parla patisca una extensió en els seus àmbits d’ús i una substitució progressiva per una altra llengua”.
Significa “planificació d’actuacions socioculturals tendents a evitar que la llengua pròpia d’una comunitat de parla patisca una restricció en els seus àmbits d’ús i una substitució progressiva per una altra llengua”.
És un concepte només aplicable en situacions de conflicte lingüístic.
Significa “planificació d’actuacions socioculturals tendents a evitar que la llengua pròpia d’una comunitat de parla patisca una normativització en els seus àmbits d’ús i una substitució progressiva per una altra llengua”.
Joshua Fishman distingeix quatre tipus de situacions de contacte entre llengües: diglòssia i bilingüisme, diglòssia sense bilingüisme, bilingüisme sense diglòssia i bilingüisme contra diglòssia.
VERTADER
FALS
La Llei 4/193, d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), estableix en el títol 5é els municipis de predomini lingüístic valencià, quins són de predomini lingüístic castellà i quins són mixtos, sense predomini clar d’alguna de les dues llengües oficials.
VERTADER
FALS
El llenguatge d’especialitat...
Té com a trets definitoris la concisió, la precisió i la neutralitat.
Rep també el nom d’idiolecte.
Té com a característiques la decisió, la impressió i l’equanimitat.
Inclou els neologismes en els llenguatges científics, tècnics i professionals.
Els recursos lexicogràfics i terminològics podem dir que...
Es divideixen en generals, semasiològics, actius, descriptius i sincrònics.
Es divideixen en generals, semasiològics, actius, descriptius i diacrònics.
Són unes recopilacions alfabètiques de les paraules d’una llengua.
Són diccionaris impresos i enciclopèdies.
En una situació de contacte de llengües, per aconseguir una equiparació en el coneixement del valencià i del castellà en acabar cada etapa escolar, haurem de treballar aspectes com:
L’ús, la percepció, la motivació i les actituds lingüístiques.
L’ús, l’abús, la percepció i les aptituds lingüístiques.
L’ús, la percepció, la desmotivació i la capacitació lingüística.
L'ús, la recepció, la motivació i les actituds lingüístiques.
Els sons i les lletres formen lexemes i morfemes organitzats en paraules, que combinades adequadament configuren sintagmes i oracions que, alhora s’organitzen en paràgrafs i textos.
VERTADER
FALS
El text expositiu pretén mostrar de manera objectiva una informació per fer-la comprendre i és el tipus de text predominant a exposicions artístiques.
VERTADER
FALS
Amb el terme “diglòssia” podem designar situacions marcades per l’ús de llengües distintes, on la llengua de prestigi en la comunicació formal es considera “alta”, mentre que l’emprada en situacions quotidianes és considerada “baixa”.
VERTADER
FALS
L’Optimot és un servei que consta d’un cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la nostra llengua.
VERTADER
FALS
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha creat aquestos diccionaris i obres terminològiques:
Optimot, Apertium i el Diccionari normatiu valencià.
El Portal Terminològic Valencià, Termcat i el Diccionari normatiu valencià.
El Portal Terminològic Valencià i el Diccionari normatiu valencià.
Els Diccionaris en línia de Termcat i el Diccionari normatiu valencià.
A tota expressió oral planificada, hem de contemplar un guió breu d’idees, contemplar les reaccions a possible nervis, tindre en compte l’acabament de l’exposició i la pronunciació; encara que no seria pertinent la correcció de les diverses realitzacions dialectals normatives.
VERTADER
FALS
La revisió dels textos que construïm s’ha de centrar en la correcció normativa, el contingut, l’estructura del text, objectius que es volen aconseguir i la presentació.
VERTADER
FALS
La llengua és un sistema complex que combina diverses unitats:
Fòniques, icòniques, sintàctiques, lèxiques, fraseològiques, etc.
Fonètiques, gràfiques, morfològiques, adversatives, fraseològiques, etc.
Fonètiques, fonològiques, estadístiques, morfosintàctiques, fraseològiques, etc.
Fonètiques, gràfiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques, fraseològiques, etc.
Cassany i Marí (1990) estableixen aquestos quatre factors que determinen les diferències entre els registres:
Tema, canals d’expressió oral i escrita, intenció i grau de formalitat.
Tema, fonema, lexema i monema.
Tema, canal de comunicació, propòsit i nivell de formalitat.
Tema, rema, canal de comunicació i nivell de formalitat.
Els paràgrafs, els connectors i els signes de puntuació són clau per garantir una bona comprensió del text redactat.
VERTADER
FALS
Pel que fa a l’educació lingüística el canvi en l’elaboració i selecció de materials és un punt clau si volem aconseguir una educació plurilingüe i pluricultural.
VERTADER
FALS
L’espai per a l’intercanvi necessita de mostradors i aparadors on l’alumnat puga col·locar els llibres i recursos que vol intercanviar: llibres de text d’altres anys, llibres de lectura, vídeos i material educatiu...
VERTADER
FALS
Segons la presentació i les característiques de les activitats, parlem d’activitats...
Sistemàtiques, expressives i rigoroses.
Sistemàtiques, asimptomàtiques i reflexives.
Simptomàtiques, sistemàtiques i tancades.
Sistemàtiques, significatives i obertes.
Les activitats obertes estan centrades en processos d’aprenentatge amb interacció entre l’activitat cognitiva, afectiva i de valoració social i cultural; tenen en compte l’experiència de l’alumnat i l’entorn immediat, el material suggereix no solament criteris d’avaluació de capacitats cognitives, sinó que integra també aspectes afectius i socials (motivació, autoavaluació, relació grupal, etc.).
VERTADER
FALS
La falta de coneixement en el segle XXI té el seu origen en l’absència d’informació que ve donada únicament en format audiovisual i digital.
VERTADER
FALS
La col·laboració és una destresa essencial al llarg de tot el paradigma proposat per les zones d’aprenentatge del...
“Future Soundcloud Room”.
“Future Classroom Flip”.
“Future Soundcloud Lab”.
“Future Classroom Lab”.
Els canvis socials es produeixen a una gran velocitat. Segons V. Pasqual els sistemes educatius han buscat…
“solucions definitives que disminuïsquen la pressió social als centres educatius i en qualsevol altre entorn social”.
“solucions puntuals, dictades més per la pressió social o la urgència dels problemes que no per plantejaments globals ben fonamentats en la teoria i la pràctica”.
“el rebuig dels antics mètodes amb l’excusa del canvi pel canvi”.
“l’aprofitament de la cojuntura per introduir canvis en l’educació, ajudats per l’afluència de nadius lingüístics diferents”.
Carlos Lomas proposa la classificació dels materials didàctics en materials didàctics aliens rígidament estructurats, materials didàctics aliens oberts i flexibles i materials d’elaboració pròpia.
VERTADER
FALS
Els diferents formats de presentacions + enquestes disponibles avui al mercat permeten que el professorat cree presentacions amb qüestionaris inclosos, de manera que pugen obtindre feed-back instantani.
VERTADER
FALS
Usar els reàlia en el procés d’ensenyament-aprenentatge significa...
Aprendre a partir d’objectes reals de l’àmbit quotidià, que no han estat creats amb finalitat didàctica.
Aprendre a partir d’objectes de tots els tipus: d’àudio, d’àudiovisuals, intertextuals o d’imatges.
Aprendre a partir d’objectes figurats de qualsevol àmbit, i creats amb finalitat didàctica.
Aprendre a partir d’objectes reals, irreals, didàctics, icònics i hipertextuals.
La poca formació del docent en programació i avaluació de materials faria que els materials a les aules canviaren, ja que els professors se sentirien còmodes i capacitats en l’elaboració de materials propis.
VERTADER
FALS
Segons Vicent Pascual, la influencia de la perspectiva monolingüista als centres valencians es nota, entre altres aspectes, en:
La concepció de l’alumne com a objecte d’aprenentatge, el disseny i aplicació dels currículums integrats per llengües, s’avalua el que saben fer els alumnes en dos a tres llengües alhora, i sol haver-hi molta coordinació entre el professorat que imparteix diferents llengües.
La concepció de l’alumne com a objecte d’aprenentatge, el disseny i aplicació dels currículums separats per llengües, s’avalua el que no saben fer els alumnes en dos a tres llengües alhora, i sol haver-hi coordinació entre el professorat que imparteix diferents llengües i les famílies.
La concepció de l’alumne com a subjecte d’aprenentatge, el disseny i aplicació dels currículums integrats per llengües, s’avalua el que saben fer els alumnes en dos a tres llengües alhora, i sol haver-hi coordinació entre el professorat que imparteix diferents llengües.
La concepció de l’alumne com a subjecte d’aprenentatge, el disseny i aplicació dels currículums separats per llengües, no s’avalua el que saben fer els alumnes en dos a tres llengües alhora, i sol haver-hi poca coordinació entre el professorat que imparteix diferents llengües.
Atenent els suggeriments de Jaume Martínez Bonafé i de Jordi Adell, pel que fa a l’ús de les TIC...
S’han d’emprar en tots els àmbits, tant dins l’aula com de cara a fora.
Aquest ha de ser inconscient i inserit en totes les activitats d’aula.
Aquest ha de ser conscient, independentment que l’enfocament didàctic que triem siga tradicional o no.
Aquest ha de ser conscient i inserit dins d’un enfocament didàctic actualitzat.
Els materials per al desenvolupament de les activitats de les unitats TILC han de ser adequats al seu format digital.
VERTADER
FALS
Gómez i Quirós proposen la següent classificació dels materials didàctics:
Materials didàctics aliens rígidament estructurats, materials didàctics aliens oberts i flexibles i materials d’elaboració pròpia.
Materials didàctics aliens sense estructurar, materials didàctics aliens oberts i flexibles i materials d’elaboració pròpia.
Materials didàctics aliens rígidament desestructurats, materials didàctics aliens tancats i flexibles i materials d’elaboració pròpia.
Materials didàctics propis rígidament estructurats, materials didàctics propis oberts i flexibles i materials d’elaboració aliena.
A terres valencianes, la globalització econòmica i de la comunicació i la mobilitat de les persones han provocat que els nostres centres educatius s’hagen anat configurant com a...
Institucions multilingües que no han provocat un canvi substancial en el model educatiu vigent, concebut i aplicat des d’una perspectiva monolingüista.
Institucions plurilingües que ha provocat un canvi substancial en el model educatiu vigent, concebut i aplicat des d’una perspectiva multilingüista.
Institucions plurilingües que ha provocat un canvi superficial en el model educatiu vigent, concebut i aplicat des d’una perspectiva lingüística.
Institucions multilingües que han provocat un canvi substancial en el model educatiu vigent, concebut i aplicat des d’una perspectiva monolingüista.
Tan important com els espais necessaris són les transicions que aconsella aquesta metodologia (presentació del professorat, treball individual, treball en equip, presentació dels estudiants) donat que possibiliten un ensenyament més inclusiu, en combinar alumnat amb diferents capacitats que col·laboren a l’hora de rebre, compartir i crear continguts.
VERTADER
FALS
La gamificació...
Comporta una distribució d’espais per a actuar, per a desenvolupar, per a investigar, per a l’intercanvi, per a recrear i per a presentar.
Implica una distribució d’espais per a interactuar, per a realitzar-se, per a investigar, per a l’intercanvi científic, per a crear i per a presentar als companys de classe.
Comporta una distribució d’espais per a interactuar, per a desenvolupar, per a investigar, per a l’intercanvi, per a crear i per a presentar.
Implica una retribució d’espais per a interactuar, per a realitzar-se, per a investigar, per a l’intercanvi científic, per a crear i per a presentar només als companys de centre.
L’alumnat actiu és aquell que repeteix i memoritza les instruccions del professorat, completa sistemàticament totes les activitats del material curricular, etc.
VERTADER
FALS
Segons afirma Vicent Pascual a la Guia per elaborar una unitat didàctica TILC, els materials per a desenvolupar les activitats han de tindre les següents característiques:
Que siguen bons, bonics i barats.
Que siguen variats, que utilitzen formats diversos en diferents alfabets, tecnologies, canals i màquines, i que estiguen adaptats a les possibilitats d’expressió dels infants.
Que siguen variats, que utilitzen formats diversos en diferents alfabetismes, tecnologies, canals i aparells, i que siguen adequats a les possibilitats de comprensió dels infants.
Que siguen de qualitat, cars, de colors cridaners i que es basen en les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC).
