Wayground logo

Free Printable Worksheets

Font size

S
M
L
XL
Worksheets

TILLCCO TOT

Total questions: 181

Worksheet time: 1hrs 13mins

Name
Class
Date
1.

El tractament integrat de les llengües és un enfocament complex, que implica actuar en diferents nivells i pot adoptar línies d’actuació diferents. El TIL ha de ser el resultat de 3 processos:

a)

Unificació de criteris pel que fa a les llengües

b)

DIversificació de tractaments segons les llengües i els aprenents

c)

Organització de l'actuació en les diferents llengües del currículum

d)

Tractament individual per àrea de continguts

e)

Treball independent i aïllat dels departaments

2.

El plantejament didàctic de l'ensenyament de totes les llengües ha de partir d’un consens del professorat en...

a)

Què són les llengües

b)

Com s'aprenen

c)

Quin model metalingüístic s'hauria de fer servir

d)

Quantes hores es reparteix cada llengüa

e)

Quina llengua és més important

3.

Les llengües s'aprenen sobretot a partir de la imitació i la formació d’hàbits

a)

Model d'aprenentatge conductista

b)

Model d'aprenentatge innatista

c)

Model d'aprenentatge interaccionista

4.

Existeix un mecanisme intern d’adquisició de la llengua per al funcionament del qual només cal estar en contacte amb la llengua

a)

Model d'aprenentatge conductista

b)

Model d'aprenentatge innatista

c)

Model d'aprenentatge interaccionista

5.

L’adquisició de la llengua es fa a través de la negociació de significats amb un interlocutor competent, que adapta la seua producció lingüística la nivell de comprensió de l’aprenent

a)

Model d'aprenentatge conductista

b)

Model d'aprenentatge innatista

c)

Model d'aprenentatge interaccionista

6.

En quina llengua s'haurien de recuperar els retards i les dificultats d’adquisició del llenguatge en un programa educatiu plurilingüe?

a)

Depén de l'edat dels aprenents

b)

En la L2

c)

En la llengua principal del programa educatiu

d)

En la llengua de l'aula

e)

En la L1 del xiquet o xiqueta

7.

Assenyala la resposta o les respostes correctes

a)

El coneixement de la L1 dels alumnes d’immersió és igual o superior al dels alumnes que no segueixen els programes d’immersió

b)

Els resultats acadèmics dels estudiants d’immersió en les matèries que aprenen a través de la L2 són iguals o superiors als dels estudiants que estudien les mateixes matèries en la seua L1

c)

La competència en la L2 dels alumnes d’immersió és bona però té limitacions si la comparem amb la dels parlants natius

d)

Els programes d'immersió lingüística són una experiència educativa diferent dels programes amb tractament integrat de llengua i continguts

e)

El percentatge mínim de presència de la llengua minoritzada en el sistema educatiu valencià hauria de ser el 50%

8.

Seqüència i moment d’incorporació del tractament sistemàtic de la lectura i l’escriptura en cada llengua

a)

Organització de les llengües al llarg dels cicles i de les etapes

b)

Organització dels continguts de

cadascuna de les llengües

c)

Organització de les competències en cada llengua

9.

Seqüència i moment d’incorporació de les diferents llengües

a)

Organització de les llengües al llarg dels cicles i de les etapes

b)

Organització dels continguts de

cadascuna de les llengües

c)

Organització de les competències en cada llengua

10.

Configuració dels continguts lingüístics en el disseny i l’aplicació del currículum

a)

Organització de les llengües al llarg dels cicles i de les etapes

b)

Organització dels continguts de

cadascuna de les llengües

c)

Organització de les competències en cada llengua

11.

El tractament dels continguts de la competència comuna i dels específics de cada llengua

a)

Organització de les llengües al llarg dels cicles i de les etapes

b)

Organització dels continguts de

cadascuna de les llengües

c)

Organització de les competències en cada llengua

12.

Articulació de la competència conversacional i acadèmica

a)

Organització de les llengües al llarg dels cicles i de les etapes

b)

Organització dels continguts de

cadascuna de les llengües

c)

Organització de les competències en cada llengua

13.

Agrupament dels continguts de llengua per al seu tractament didàctic

a)

Organització de les llengües al llarg dels cicles i de les etapes

b)

Organització dels continguts de

cadascuna de les llengües

c)

Organització de les competències en cada llengua

14.

Context per a l'organització de l'aprenentatge, la convivència, l'esbarjo...

a)

Context de la llengua literària

b)

Context de la comunicació pràctica

c)

Context de les àrees no lingüístiques

15.

Context lligat a la lectura

a)

Context de la llengua literària

b)

Context de la comunicació pràctica

c)

Context de les àrees no lingüístiques

16.

Context que inclou tots els gèneres i els usos lingüístics relacionats amb la construcció i transmissió dels coneixements de les àrees no lingüístiques, és a dir, el llenguatge acadèmic

a)

Context de la llengua literària

b)

Context de la comunicació pràctica

c)

Context de les àrees no lingüístiques

17.

El treball centrat en l’enfocament comunicatiu i els gèneres textuals permet treballar...

a)

Les tipologies i les propietats textuals

b)

La reflexió metalingüística

c)

La competència comunicativa i pragmàtica

d)

La correcció normativa

e)

Integrar els continguts lingüístics propis de cadascuna de les llengües

18.

Els continguts són introduïts per primera vegada en una o una altra llengua, alternativament, i són posteriorment actualitzats, ampliats i consolidats en les altres llengües

a)

Alternança

b)

Represa

c)

Construcció conjunta

d)

Construcció convergent

19.

Els continguts es treballen primer en una llengua i tot seguit o després d’un temps es tornen a treballar explícitament des de l’altra o altres llengües com a coneixements previs que s’actualitzaran i s’aprofundiran

a)

Alternança

b)

Represa

c)

Construcció conjunta

d)

Construcció convergent

20.

Els continguts són introduïts mitjançant activitats que utilitzen dues o tres llengües alhora, de manera que són construïts mitjançant un treball lingüístic comú

a)

Alternança

b)

Represa

c)

Construcció conjunta

d)

Construcció convergent

21.

Els continguts es treballen per separat en cada llengua, però el professorat treballa coordinadament, de manera que els continguts de la competència comuna que s’introdueixen en la L2 o la L3 han sigut prèviament introduïts en la L1 o en la L2

a)

Alternança

b)

Represa

c)

Construcció conjunta

d)

Construcció convergent

22.

Tractament dels continguts de la competència específica en cadascuna de les llengües en un programa educatiu plurilingüe. Marca les que siguen correctes:

a)

L’adquisició dels sistemes lingüístics (competència lingüística) de la persona plurilingüe sol tenir lloc de manera més o menys coordinada i conjunta en cada llengua

b)

De vegades la pràctica comunicativa no és suficient per a la interiorització del sistema lingüístic i cal un treball de focalitazació i reflexió explícita sobre les formes incorrectes i la seua substitució per les formes correctes

c)

L'ús conscient de les transferències facilita l’aprenentatge dels elements que tenen un funcionament similar en la llengua que s'aprén i alguna de les que es coneixen prèviament

d)

La competència lingüística no es pot aprendre mitjançant activitats explícites de focalització i reflexió sobre les formes i usos lingüístics

e)

Els aprenents més joves adquireixen la competència lingüística en cada llengua mitjançant aprenentatges implícits

23.

Tractament dels continguts de la competència específica en cadascuna de les llengües en un programa educatiu plurilingüe. Marca les que siguen correctes:

a)

L’adquisició dels sistemes lingüístics (competència lingüística) de la persona plurilingüe sol tenir lloc de manera més o menys coordinada i conjunta en cada llengua

b)

De vegades la pràctica comunicativa no és suficient per a la interiorització del sistema lingüístic i cal un treball de focalitazació i reflexió explícita sobre les formes incorrectes i la seua substitució per les formes correctes

c)

L'ús conscient de les transferències facilita l’aprenentatge dels elements que tenen un funcionament similar en la llengua que s'aprén i alguna de les que es coneixen prèviament

d)

La competència lingüística no es pot aprendre mitjançant activitats explícites de focalització i reflexió sobre les formes i usos lingüístics

e)

Els aprenents més joves adquireixen la competència lingüística en cada llengua mitjançant aprenentatges implícits

24.

Organització de les competències en cadascuna de les llengües d'un programa educatiu plurilingüe. Marca les afirmacions correctes

a)

En l’alumnat de nova incorporació la seua formació prèvia no és un element determinant per a la seua integració lingüística i acadèmica

b)

L’alumnat nouvingut necessita bastant temps (3 anys o més) per a adquirir la competència conversacional

c)

Els materials curriculars solen descuidar l’ús oral de la L2

d)

Cal proposar a l'alumnat que estudia en una L2 tasques amb una exigència cognitiva adequada i facilitar-li l’execució amb un major suport contextual

e)

L'alumnat que procedeix d'un medi sociocultural enriquidor arriba a l'escola amb una bona base per a l’adquisició de la competència acadèmica tant oral com escrita.

25.

Durant la primera meitat del segle XX ...

a)

L'educació bilingüe no era encara un tema important

b)

Es creia que els primers ensenyaments s'havien de fer necessàriament en la llengua materna dels escolars

c)

Es pensava que els infants havien d'aprendre sempre i únicament en la seua llengua materna

d)

Es va establir científicament el model de la competència lingüística subjacent separada dels bilingües

26.

L1 dels escolars és considerada com a inapropiada. No estàndard

a)

Submersió

b)

Inmersió

27.

La L1 dels alumnes és una llengua majoritària i amb prestigi social

a)

Submersió

b)

Inmersió

28.

No s’hi ensenya la L1

a)

Submersió

b)

Inmersió

29.

Input en la L2 adaptat als alumnes

a)

Submersió

b)

Inmersió

30.

Els escolars poden parlar la seua llengua a l’escola

a)

Submersió

b)

Inmersió

31.

Majoria d’alumnes que desconeixen la llengua d’instrucció

a)

Submersió

b)

Inmersió

32.

Hi ha temporalitat oral → escrita en l’ensenyament de la L2

a)

Submersió

b)

Inmersió

33.

Presència a la mateixa classe de parlants i no parlants de la llengua d’instrucció

a)

Submersió

b)

Inmersió

34.

Les desviacions de la L2 dels escolars són vistes com a deficiències de l’aprenentatge

a)

Submersió

b)

Inmersió

35.

Tria el tipus de programa que és : “els alumnes s’escolaritzen en la L1, que és la llengua minoritària en el context, i reben classes de la L2 (llengua majoritària). Quan han adquirit una certa competència en la llengua majoritària, passen al sistema educatiu general, vehiculat únicament en la llengua de la majoria”

a)

Programa d’immersió

b)

Programa de submersió

c)

Programa de manteniment en la pròpia llengua i cultura

d)

Programa de bilingüisme transicional

36.

Marca els programes educatius que poden produir bilingüisme subtractiu:

a)

Programa general amb ensenyament d’una llengua estrangera

b)

Programes de submersió

c)

Programes de bilingüisme de transició

d)

Programes de segregació

e)

Programes d’immersió lingüística

37.

Quina hipòtesis o model sobre l'educació plurilingüe explica els motius pels quals l’escola ha de servir per a compensar els desequilibris socials en l’ús de les llengües?

a)

Hipòtesi de la interdependència

b)

Analogia de l'iceberg

c)

Model dels balancins compensadors

d)

Hipòtesi de la compensació sociolingüística

e)

Hipòtesi dels llindars

38.

L'analogia de l'iceberg a quina teoria, hipòtesi o model es refereix?

a)

Model de la competència lingüística subjacent comuna

b)

Hipòtesi de la interdependència

c)

Model de l'adquisició multilingüe

d)

Hipòtesi dels llindars

e)

Model dels balancins compensadors

39.

En la mesura en què la instrucció en Lx és efectiva a promoure competència en Lx, la transferència d’aquesta competència a la Ly s’esdevindrà a condició que existisca una adequada exposició a la Ly (ja siga a l’escola, ja siga a l’entorn) i una adequada motivcació per aprendre la Ly

a)

Model de la competència lingüística subjacent comuna

b)

Hipòtesi de la interdependència

c)

Model de l'adquisició multilingüe

d)

Hipòtesi dels llindars

e)

Model dels balancins compensadors

40.

Explica que hi ha uns nivells llindars de competència lingüística que la persona bilingüe ha d’aconseguir per tal d’evitar els possibles efectes negatius del bilingüisme i aconseguir que el bilingüisme siga positiu per al seu desenvolupament cognitiu i el rendiment acadèmic

a)

Model de la competència lingüística subjacent comuna

b)

Hipòtesi de la interdependència

c)

Model de l'adquisició multilingüe

d)

Hipòtesi dels llindars

e)

Model dels balancins compensadors

41.

Està totalment automatitzada i és cognitivament poc exigent

a)

Competència conversacional

b)

Competència acadèmica

42.

Fa referència als usos del llenguatge amb major exigència cognitiva

a)

Competència conversacional

b)

Competència acadèmica

43.

Es correspon amb l’habilitat lingüística de la interacció oral (MECR)

a)

Competència conversacional

b)

Competència acadèmica

44.

Es correspon amb l’habilitat lingüística de l’expressió oral (MECR)

a)

Competència conversacional

b)

Competència acadèmica

45.

S’ha d’aprendre de manera separada en cada llengua

a)

Competència conversacional

b)

Competència acadèmica

46.

Permet resoldre problemes, produir hipòtesis, imaginar, raonar i fer projectes en situacions en les quals els alumnes no tenen una experiència personal prèvia

a)

Competència conversacional

b)

Competència acadèmica

47.

Se l’ha anomenat “la llengua de la classe” en oposició a "la llengua del pati"

a)

Competència conversacional

b)

Competència acadèmica

48.

Fa referència a la capacitat de comunicar-nos oralment en situacions d’interacció personal molt contextualitzades, cara a cara

a)

Competència conversacional

b)

Competència acadèmica

49.

Se l’ha anomenat “la llengua de la classe” en oposició a "la llengua del pati"

a)

Competència conversacional

b)

Competència acadèmica

50.

Fa referència als usos més abstractes i descontextualitzats del llenguatge

a)

Competència conversacional

b)

Competència acadèmica

51.

Tria una opció per a la lletra A

a)

Discutir de manera abstracta del concepte d’altura (Discussió)

b)

Demanar a l’alumne que faça un comentari mentre mesura un nou objecte (Test oral reduït)

c)

Observar com mesura l’alumne l’altura d’un nou objecte (Demostració al professor)

d)

Demanar a l’alumne que faça una nota escrita on descriu el procés (Nota escrita)

52.

Tria una opció per a la lletra B

a)

Discutir de manera abstracta del concepte d’altura (Discussió)

b)

Demanar a l’alumne que faça un comentari mentre mesura un nou objecte (Test oral reduït)

c)

Observar com mesura l’alumne l’altura d’un nou objecte (Demostració al professor)

d)

Demanar a l’alumne que faça una nota escrita on descriu el procés (Nota escrita)

53.

Tria una opció per a la lletra C

a)

Discutir de manera abstracta del concepte d’altura (Discussió)

b)

Demanar a l’alumne que faça un comentari mentre mesura un nou objecte (Test oral reduït)

c)

Observar com mesura l’alumne l’altura d’un nou objecte (Demostració al professor)

d)

Demanar a l’alumne que faça una nota escrita on descriu el procés (Nota escrita)

54.

Tria una opció per a la lletra D

a)

Discutir de manera abstracta del concepte d’altura (Discussió)

b)

Demanar a l’alumne que faça un comentari mentre mesura un nou objecte (Test oral reduït)

c)

Observar com mesura l’alumne l’altura d’un nou objecte (Demostració al professor)

d)

Demanar a l’alumne que faça una nota escrita on descriu el procés (Nota escrita)

55.

El multilingüisme té caràcter individual i el plurilingüisme té caràcter social

a)

Vertader

b)

Fals

56.

S’ensenya cada llengua sense tenir en compte el que els alumnes ja saben –o estan fent– en les altres llengües del currículum

a)

Enfocament multilingüe

b)

Enfocament plurilingüe

57.

Sol haver-hi poca coordinació entre el professorat que imparteix cadascuna de les llengües

a)

Enfocament multilingüe

b)

Enfocament plurilingüe

58.

S’avalua el que l’alumnat sap fer en cada llengua i també el que sap fer en diverses llengües alhora

a)

Enfocament multilingüe

b)

Enfocament plurilingüe

59.

Elabora els materials curriculars tenint en compte el tractament conjunt de les llengües

a)

Enfocament multilingüe

b)

Enfocament plurilingüe

60.

Hi ha coordinació entre el professorat de totes les àrees lingüístiques

a)

Enfocament multilingüe

b)

Enfocament plurilingüe

61.

Elabora els materials curriculars sense buscar un tractament conjunt de les llengües

a)

Enfocament multilingüe

b)

Enfocament plurilingüe

62.

S’avalua el que l’alumnat sap fer en cada llengua, però NO el que sap fer en diverses llengües alhora

a)

Enfocament multilingüe

b)

Enfocament plurilingüe

63.

S’avalua el que l’alumnat sap fer en cada llengua, però NO el que sap fer en diverses llengües alhora

a)

Enfocament multilingüe

b)

Enfocament plurilingüe

64.

Concep l’alumne plurilingüe com un tot integrat amb una configuració lingüística específica

a)

Enfocament multilingüe

b)

Enfocament plurilingüe

65.

En l'ensenyament de cada llengua es té en compte el que els alumnes ja saben –o estan fent– en les altres llengües del currículum

a)

Enfocament multilingüe

b)

Enfocament plurilingüe

66.

Separa les diverses llengües del currículum i hi aplica tractaments independents

a)

Enfocament multilingüe

b)

Enfocament plurilingüe

67.

Hi ha un tractament conjunt de les llengües

a)

Enfocament multilingüe

b)

Enfocament plurilingüe

68.

No hi ha un tractament conjunt de les llengües

a)

Enfocament multilingüe

b)

Enfocament plurilingüe

69.

NO separa les diverses llengües del currículum, sinó que hi aplica un tractament conjunt

a)

Enfocament multilingüe

b)

Enfocament plurilingüe

70.

Concep l’alumne plurilingüe com la suma de 2 o 3 monolingües

a)

Enfocament multilingüe

b)

Enfocament plurilingüe

71.

Anomenarem educació plurilingüe i pluricultural aquella que es proposa, independentment de la procedència lingüística, cultural i socioeconòmica dels alumnes i de les alumnes, l’adquisició no solament d’una competència plurilingüe almenys en les dues llengües cooficials, i en una o dos d’estrangeres, l’experiència integradora de diverses cultures, i un rendiment elevat en les diferents àrees del currículum adquirit mitjançant l’ús vehicular de més de dos llengües, sinó també la capacitat de conviure en una societat multilingüe i multicultural

a)

Vicent Pascual

b)

Ignasi Vila i Miquel Siguan

72.

L’ensenyament bilingüe o multilingüe implica models d’organització escolar que tenen com a objectiu possibilitar el domini de dues o més llengües a què l’escolar no té accés en el seu medi social o familiar. (...) L’educació bilingüe no consisteix a ensenyar llengües dins del sistema educatiu (per exemple, l’anglés o el francés com a assignatures), sinó a ensenyar mitjançant una llengua que no es coneix (per exemple els programes d’immersió lingüística a Catalunya)

a)

Vicent Pascual

b)

Ignasi Vila i Miquel Siguan

73.

El parlant plurilingüe posseeix estratègies avançades d’aprenentatge lingüístic

a)

Vertader

b)

Fals

74.

Hi ha diferències entre els mecanismes de processament lingüístic de les persones bilingües i les monolingües

a)

Vertader

b)

Fals

75.

El parlant monolingüe és capaç d’utilitzar habilitats interlingüístiques

a)

Vertader

b)

Fals

76.

El plurilingüisme és un fet excepcional

a)

Vertader

b)

Fals

77.

El parlant plurilingüe només experimenta influències interlingüístiques positives entre les llengües que coneix

a)

Vertader

b)

Fals

78.

Els nens plurilingües tenen una major facilitat per a l’adquisició primerenca de la lectura

a)

Vertader

b)

Fals

79.

Les persones plurilingües tenen, de mitjana, un C.I. (coeficient intel·lectual) superio

a)

Vertader

b)

Fals

80.

Les persones plurilingües s’adapten més fàcilment a contextos variables

a)

Vertader

b)

Fals

81.

Els plurilingües són superiors als monolingües en els tests de resolució de problemes

a)

Vertader

b)

Fals

82.

Les persones plurilingües tenen una major sensibilitat comunicativa

a)

Vertader

b)

Fals

83.

Està directament relacionada amb les tipologies textuals

a)

Competència discursiva

b)

Competència gramatical

c)

Competència sociolingüística

d)

Competència estratègica

84.

Dóna compte del nostre cabal lèxic

a)

Competència discursiva

b)

Competència gramatical

c)

Competència sociolingüística

d)

Competència estratègica

85.

Dóna compte dels canvis de varietat lingüística

a)

Competència discursiva

b)

Competència gramatical

c)

Competència sociolingüística

d)

Competència estratègica

86.

Serveix per a compensar deficiències en la comunicació

a)

Competència discursiva

b)

Competència gramatical

c)

Competència sociolingüística

d)

Competència estratègica

87.

Ens ajuda a construir l'estructura del text que volem produir

a)

Competència discursiva

b)

Competència gramatical

c)

Competència sociolingüística

d)

Competència estratègica

88.

Inclou els coneixements del codi lingüístic

a)

Competència discursiva

b)

Competència gramatical

c)

Competència sociolingüística

d)

Competència estratègica

89.

Una de les afirmacions sobre la interllengua no és correcta. Assenyala-la:

a)

Presenta una gran variabilitat

b)

Està formada per un conjunt coherent de regles

c)

És idiosincràtica

d)

Es troba en evolució constant fins que arriba a la llengua meta

e)

Inicialment conté molts elements de la llengua o llengües d’origen

90.

Consta de 2 subsistemes: memòria episòdica i memòria semàntica

a)

Memòria explícita o declarativa

b)

Memòria semàntica

c)

Memòria de treball

d)

Memòria implícita o procedimental

e)

Memòria a llarg termini

91.

Guarda el significat dels mots i les relacions entre aqueixos significats en forma de diccionari mental

a)

Memòria explícita o declarativa

b)

Memòria semàntica

c)

Memòria de treball

d)

Memòria implícita o procedimental

e)

Memòria a llarg termini

92.

És el sistema on gestionem la informació a partir de la qual interactuem amb l’ambient

a)

Memòria explícita o declarativa

b)

Memòria semàntica

c)

Memòria de treball

d)

Memòria implícita o procedimental

e)

Memòria a llarg termini

93.

És la principal responsable de l’aprenentatge lingüístic durant els primers anys

a)

Memòria explícita o declarativa

b)

Memòria semàntica

c)

Memòria de treball

d)

Memòria implícita o procedimental

e)

Memòria a llarg termini

94.

Emmagatzema els elements processats sense límits de capacitat ni de temps

a)

Memòria explícita o declarativa

b)

Memòria semàntica

c)

Memòria de treball

d)

Memòria implícita o procedimental

e)

Memòria a llarg termini

95.

Inclou les experiències viscudes per cada persona, i s’organitza en relació a paràmetres espaciotemporals

a)

Memòria episòdica

b)

Memòria semàntica

c)

Memòria sensorial

d)

Memòria implícita o procedimental

e)

Memòria a llarg termini

96.

Consisteix en pautes d’actuació que s’activen automàticament i de mode inconscient davant de la demanda d’una tasca

a)

Memòria episòdica

b)

Memòria semàntica

c)

Memòria sensorial

d)

Memòria implícita o procedimental

e)

Memòria a llarg termini

97.

Constitueix la fase inicial del procés d’atenció

a)

Memòria episòdica

b)

Memòria semàntica

c)

Memòria sensorial

d)

Memòria implícita o procedimental

e)

Memòria a llarg termini

98.

Inclou la memòria implícita o procedimental i la memòria explicita o declarativa

a)

Memòria episòdica

b)

Memòria semàntica

c)

Memòria sensorial

d)

Memòria implícita o procedimental

e)

Memòria a llarg termini

99.

Es produeix sobretot a partir de la preadolescència

a)

Coneixement metalingüístic

b)

Competència lingüística

100.

Es produeix sobretot en l’aprenentatge acadèmic

a)

Coneixement metalingüístic

b)

Competència lingüística

101.

S’emmagatzema en la memòria implícita

a)

Coneixement metalingüístic

b)

Competència lingüística

102.

Es produeix sobretot en aprenents de pocs anys

a)

Coneixement metalingüístic

b)

Competència lingüística

103.

S’aprén conscientment i s’emmagatzema en la memòria explícita

a)

Coneixement metalingüístic

b)

Competència lingüística

104.

És propi de l’aprenentatge lingüístic realitzat en ambients informals

a)

Coneixement metalingüístic

b)

Competència lingüística

105.

Fa un ús conscient del coneixement metalingüístic

a)

Parlant fluid

b)

Parlant bilingüe

106.

La seua competència lingüística implícita té limitacions

a)

Parlant fluid

b)

Parlant bilingüe

107.

Ha adquirit la competència comunicativa a través de la memòria implícita

a)

Parlant fluid

b)

Parlant bilingüe

108.

Para major atenció als aspectes pragmàtics de la comunicació

a)

Parlant fluid

b)

Parlant bilingüe

109.

Normalment té una competència comunicativa completa en cada llengua

a)

Parlant fluid

b)

Parlant bilingüe

110.

Ha aprés la segona llengua dins del període sensible o crític

a)

Parlant fluid

b)

Parlant bilingüe

111.

El tractament integrat de llengua i continguts consisteix en l'aprenentatge dels continguts d’una o més àrees no lingüístiques conjuntament amb els recursos lingüístics necessaris per a construir-los. Es tracta d’aprendre una llengua mitjançant el seu ús vehicular en l’aprenentatge de matèries no lingüístiques.

a)

Vertader

b)

Fals

112.

Relaciona els exemples d'activitats amb els continguts del llenguatge acadèmic que s'hi treballen predominantment al:


Preparar la música de fons que acompanya una presentació sobre l'obra de Joaquim Sorolla

a)

Altres llenguatges

b)

Habilitats de lectura i d'escriptura

c)

Llenguatge

d)

Gèneres de text

e)

Tècniques de treball i estudi

113.

Relaciona els exemples d'activitats amb els continguts del llenguatge acadèmic que s'hi treballen predominantment al:


Revisar l'estructura de l'esborrany d'un informe sobre un experiment que s'ha fet en el laboratori

a)

Altres llenguatges

b)

Habilitats de lectura i d'escriptura

c)

Llenguatge

d)

Gèneres de text

e)

Tècniques de treball i estudi

114.

Relaciona els exemples d'activitats amb els continguts del llenguatge acadèmic que s'hi treballen predominantment al:


Revisar un treball d'història des d'un punt de vista de l'adequació normativa

a)

Altres llenguatges

b)

Habilitats de lectura i d'escriptura

c)

Llenguatge

d)

Gèneres de text

e)

Tècniques de treball i estudi

115.

Relaciona els exemples d'activitats amb els continguts del llenguatge acadèmic que s'hi treballen predominantment al:


Descripció d'un monument en una classe d'història de l'art

a)

Altres llenguatges

b)

Habilitats de lectura i d'escriptura

c)

Tipus de discurs

d)

Gèneres de text

e)

Tècniques de treball i estudi

116.

Relaciona els exemples d'activitats amb els continguts del llenguatge acadèmic que s'hi treballen predominantment al:


Integrar la informació d'un gràfic amb la informació d'un text sobre la demografia del segle XX

a)

Altres llenguatges

b)

Habilitats de lectura i d'escriptura

c)

Tipus de discurs

d)

Gèneres de text

e)

Tècniques de treball i estudi

117.

Relaciona els exemples d'activitats amb els continguts del llenguatge acadèmic que s'hi treballen predominantment al:


Prendre apunts durant una classe magistral

a)

Altres llenguatges

b)

Habilitats de lectura i d'escriptura

c)

Tipus de discurs

d)

Gèneres de text

e)

Tècniques de treball i estudi

118.

Relaciona els exemples d'activitats amb els continguts del llenguatge acadèmic que s'hi treballen predominantment al:


Conéixer l'estructura d'un treball monogràfic

a)

Altres llenguatges

b)

Habilitats de lectura i d'escriptura

c)

Tipus de discurs

d)

Gèneres de text

e)

Tècniques de treball i estudi

119.

Assenyala les dues modalitats de TILC que posen més èmfasi en l'aprenentatge d'una nova llengua

a)

Ensenyament / aprenentatge de la llengua estrangera a través de continguts

b)

Ensenyament / aprenentatge de llengua i continguts

c)

Ensenyament / aprenentatge del llenguatge acadèmic a través del currículum

d)

Ensenyament / aprenentatge dels continguts a través de la segona llengua

120.

Modalitats de TILLCO

Modalitat adequada per a llengües en què encara no es té una competència suficient (per exemple l’àrea de Ciències Naturals o la de Ciències Socials impartida en valencià per a l’alumnat castellanoparlant del PPEC).

a)

Ensenyament / aprenentatge dels continguts a través de la L2

b)

Ensenyament / aprenentatge del llenguatge acadèmic a través del currículum

c)

Ensenyament / aprenentatge de llengua i continguts

d)

Ensenyament / aprenentatge de la llengua estrangera a través de continguts

121.

Modalitat adequada per a llengües en què es té una competència elevada (per exemple, valencià com a llengua vehicular per a alumnat valencianoparlant o castellà per a tot l'alumnat)

a)

Ensenyament / aprenentatge dels continguts a través de la L2

b)

Ensenyament / aprenentatge del llenguatge acadèmic a través del currículum

c)

Ensenyament / aprenentatge de llengua i continguts

d)

Ensenyament / aprenentatge de la llengua estrangera a través de continguts

122.

Modalitat adequada per a llengües en què encara no es té una competència suficient. L’atenció didàctica es reparteix entre llengua i contingut de manera equilibrada (p. exemple els programes d’immersió lingüística)

a)

Ensenyament / aprenentatge dels continguts a través de la L2

b)

Ensenyament / aprenentatge del llenguatge acadèmic a través del currículum

c)

Ensenyament / aprenentatge de llengua i continguts

d)

Ensenyament / aprenentatge de la llengua estrangera a través de continguts

123.

Modalitat emprada quan els aprenents tenen una competència molt baixa en la llengua i es disposa de poc de temps. Els continguts són el recurs per a l’aprenentatge lingüístic

a)

Ensenyament / aprenentatge dels continguts a través de la L2

b)

Ensenyament / aprenentatge del llenguatge acadèmic a través del currículum

c)

Ensenyament / aprenentatge de llengua i continguts

d)

Ensenyament / aprenentatge de la llengua estrangera a través de continguts

124.

Per a l'organització de l'actuació en el TILC hi ha diversos factors que s'han de tenir presents. Assenyala el que NO és correcte en aquesta fase del TILC

a)

Consensuar l'ús del metallenguatge

b)

La distribució dels continguts de les àrees no lingüístiques entre les diferents llengües

c)

La proporció de l’ús vehicular de les diferents llengües

d)

La separació de llengües per continguts

e)

La facilitació de l’accés als continguts de la competència acadèmica en les diferents llengües

125.

Quina modalitat del TILC seria la més adequada per a aplicar-la en aquesta situació: "un alumne nouvingut, que prové del nord d'Àfrica (Argèlia) arriba a una escola de la ciutat d'Elx. L'alumne té 5 anys i s'escolaritza en educació infantil. Parla àrab i francés, però no coneix cap de les llengües oficials del sistema educatiu valencià.

a)

Ensenyament / aprenentatge dels continguts a través de la L2

b)

Ensenyament / aprenentatge del llenguatge acadèmic a través del currículum

c)

Ensenyament / aprenentatge de llengua i continguts

d)

Ensenyament / aprenentatge de la llengua estrangera a través de continguts

126.

Un dels objectius principals de l'educació plurilingüe es...

a)

Consecució d'un bilingüisme additiu

b)

Consecució d'un bilingüisme substractiu

c)

Consecució d'un bilingüisme substitutori

127.

Tractament mínim per aconseguir un bilingüisme additiu en valencià

a)

Docència en valencià mínim 50% en eucació infantil, 1ª y 2ª

b)

Docència en valencià mínim 90% en eucació infantil, 1ª y 50% al final de la 2ª

128.

Tractament óptim per aconseguir un bilingüisme additiu en valencià

a)

Docència en valencià mínim 50% en eucació infantil, 1ª y 2ª

b)

Docència en valencià mínim 90% en eucació infantil, 1ª y 50% al final de la 2ª

129.

Digues quin criteri s'aplica per a la distribució dels continguts de les àrees no lingüístiques entre les diferents llengües en els exemples següents:


La filosofia en una de les dues llengües oficials, perquè és una llengua amb un nivell alt d'abstracció

a)

Criteri referit a característiques dels continguts de les àrees

b)

Criteri indeterminat

c)

Criteri de la càrrega simbòlica

130.

Digues quin criteri s'aplica per a la distribució dels continguts de les àrees no lingüístiques entre les diferents llengües en els exemples següents:


L'educació física en llengua anglesa, perquè és una assignatura amb poques demandes lingüísticocognitives

a)

Criteri referit a característiques dels continguts de les àrees

b)

Criteri indeterminat

c)

Criteri de la càrrega simbòlica

131.

Digues quin criteri s'aplica per a la distribució dels continguts de les àrees no lingüístiques entre les diferents llengües en els exemples següents:


La tecnologia en la llengua dominant, perquè és una llengua universal

a)

Criteri referit a característiques dels continguts de les àrees

b)

Criteri indeterminat

c)

Criteri de la càrrega simbòlica

132.

Digues quin criteri s'aplica per a la distribució dels continguts de les àrees no lingüístiques entre les diferents llengües en els exemples següents:


El coneixement del medi social i natural en la llengua minoritzada, perquè és la llengua de l'entorn

a)

Criteri referit a característiques dels continguts de les àrees

b)

Criteri indeterminat

c)

Criteri de la càrrega simbòlica

133.

Digues quin criteri s'aplica per a la distribució dels continguts de les àrees no lingüístiques entre les diferents llengües en els exemples següents:


Les matemàtiques en la llengua dominant, perquè és una matèria amb un grau elevat de prestigi

a)

Criteri referit a característiques dels continguts de les àrees

b)

Criteri indeterminat

c)

Criteri de la càrrega simbòlica

134.

Digues quin criteri s'aplica per a la distribució dels continguts de les àrees no lingüístiques entre les diferents llengües en els exemples següents:


La plàstica en llengua anglesa, perquè és una matèria fàcil de contextualitzar

a)

Criteri referit a característiques dels continguts de les àrees

b)

Criteri indeterminat

c)

Criteri de la càrrega simbòlica

135.

Quina és la condició perquè els continguts de la competència subjacent comuna que s’aprenen en una llengua puguen ser recuperats i utilitzats des de les altres llengües del repertori de la persona plurilingüe?

a)

Que hi haja exposició a l'altra llengua i una motivació adequada

b)

Que hi haja exposició a l'altra llengua

c)

Cal que hi haja una competència comunicativa alta en les dues llengües

d)

No cal cap condició perquè la transferència és automàtica

e)

Que es reprenguen i es treballen des de l'altra llengua

136.

Separació de llengües per continguts en el TILC:


Una àrea determinada o un conjunt de continguts (treball per projectes o per tasques) és impartida en una llengua, sense que hi participe cap altra.

a)

Ús separat

b)

Ús altern

c)

Ús conjunt

137.

Separació de llengües per continguts en el TILC:


Dues llengües són usades en la construcció dels coneixements d'una àrea (parts de l'àrea, capítols, unitats) o en les diferents lliçons d'un projecte o tasca

a)

Ús separat

b)

Ús altern

c)

Ús conjunt

138.

Separació de llengües per continguts en el TILC:


S'utilitzen diferents llengües en la mateixa activitat

a)

Ús separat

b)

Ús altern

c)

Ús conjunt

139.

Separació de llengües per continguts en el TILC:


Recomanació de Vicent Pascual per a educació infantil

a)

Ús separat

b)

Ús altern

c)

Ús conjunt

140.

Separació de llengües per continguts en el TILC:


Recomanació de Vicent Pascual entre educació primària i secundària

a)

Ús separat

b)

Ús altern

c)

Ús conjunt

141.

Separació de llengües per continguts en el TILC:


Recomanació de Vicent Pascual per a etapa final de secundària

a)

Ús separat

b)

Ús altern

c)

Ús conjunt

142.

Quan es tracta d'una llengua minoritzada cal promoure...

a)

Contextos d'ús bilingües

b)

Contextos d'ús plurilingües

c)

Contextos d'ús monolingües

143.

Des del la metodologia comunicativa es considera que un alumne que aprén una segona llengua no s'ha d'expressar en aquesta llengua fins que no tinga un bagatge o "inpunt" comprensiu molt elevat en aquesta nova llengua.

a)

Vertader

b)

Fals

144.

Quina d'aquestes parelles de característiques és definitòria dels enfocaments comunicatius?

a)

S'exclou radicalment la gramàtica de les classes i s'usen materials elaborats per experts en segones llengües

b)

Són repetitius i qüestionen totes les aportacions des de la L1

c)

Cal treballar intensament la gramàtica i la fonètica

d)

La correcció és secundària i l'oral és molt important

145.

Aquest inventari d'exemples forma part del syllabus nocional- funcional:

Expressar actituds intel·lectuals

iatges quotidians

Invitar a fer

Descriure un carrer

Salari

Condicions laborals

Disculpar-se

a)

Vertader

b)

Fals

146.

A quin tipus de text pertany el sintagma que segueix?

«Ningú no solia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.»(PC)

a)

Narratiu

b)

Predictiu

c)

Retòric

147.

Fixa't...

«...ha d’activar els coneixements previs de l’alumne, ha de saber quin nivell té cada alumne sobre els continguts que presentarà.»

«...és un referent pels seus alumnes. Ha de transmetre els valors i els principis tant morals com ètics.»

«...ha de ser dinàmic, motivador i actualitzat.»

«...ha de desenvolupar l’autonomia de l’alumne fent ús de l’aprenentatge significatiu.»

Aquest fragment textual forma part d'un text argumentatiu.

a)

Vertader

b)

Fals

148.

«–Ehemm…–. S'escurà la gola el cap d'assessors advertint la seua presència–. ¿El senyor Tordera?

El comissari el girà de cara a l'assessor amb l'esfilagarsat cigarret penjant-li dels llavis.

–Servidor– contestà Tordera. Forçà el somriure mentre parlava i la cendra del cigarret li caigué sobre la camisa. Salvà la corbata de seda, però no pogué evitar un petit forat en la camisa–. Caguendena!– exclamà–. Sóc un descuidat!» (FT)

Aquest text és des del punt de mira de la tipologia d'Adams...

a)

Novel·lístic i literari.

b)

Conversacional.

c)

Retòric.

d)

Narratiu, predictiu i retòric.

e)

Descriptiu, narratiu i conversacional.

149.

Quina és la definició correcta d'ADEQUACIÓ?

a)

Coneixement i ús dels mecanismes d'anàfora i dixi per fer un text comunicativament eficient.

b)

Coneixement de la informació pertinent i com s'ha de vehicular d'acord amb la competència discursiva.

c)

Coneixement i domini de la diversitat lingüística per adaptar-nos al context comunicatiu fent l'opció de varietat estructural i de varietat de registre oportuna.

150.

El text que seguidament llegiràs té errades d'adequació

Què passaria si no existís la Lluna


Un vídeo explica com seria la Terra i la nostra vida sense el satèl·lit


Enguany Nadal ha coincidit amb període de Lluna plena un fenomen que no passava des del 1977 i que de fet no es tornarà a repetir fins el 2034 aprofitant doncs que el satèl·lit terrestre es veu aquests dies en la seva màxima esplendor us recomanem de veure un breu vídeo on s’explica com seria la nostra vida sense la Lluna. A What If Earth Never Had A Moon el portal Discovery News revela que els dies durarien moltes menys hores de sis a vuit i en canvi un any tindria més de mil dies també s’hi comenta que l’astre més brillant que veuríem seria Venus, com també les implicacions que tindria la manca de la Lluna en el nostre sentit de la vista en la foscor o sobre les marees.

Tot de conseqüències directes i àmplies respecte a la Terra i la vida d’un satèl·lit que ens orbita des de fa 4.500 milions d’anys… i que se’ns allunya entre un centímetre i dos cada any.

a)

Vertader

b)

Fals

151.

Llig aquest text. Probablement no entendràs moltes paraules, tot i això pots respondre aquestes tres qüestions: quin text és? on s'enumeren els ingredients? i on s'explica l'elaboració?


ANTXOA MARINATUAK

Osagaiak: antxoak, limoi-zukua, gatza, piperrautsa, oliba-olioa eta ozpina.


Antxoak garbitu, buruak eta tripak kendu, eta hezurgabetu. Ondoren, gatza eta piperrautsa bota, eta marinatzen jarri limoi-zuku, ozpin eta oliotan. Hogeita lau orduz egon behar dute hozkailuan.


---------------------------------------------


Digues ara quina propietat textual t'ha capacitat per respondre correctament les tres preguntes anteriors?

a)

La cohesió.

b)

La coherència.

c)

L'adequació.

152.

Què no permeten els descriptors dels 6 nivells comuns de referència del MECRL?

a)

Determinar l'adquisició de la competència lingüística en cada nivell de referència i en cada una de les destreses.

b)

Determinar el nivell de competència en relació als parlants autòctons dels idiomes.

c)

Mesurar el progrés dels aprenents en cada estadi de l'aprenentatge i al llarg de tota la vida.

153.

Quin terme es refereix a algun tipus de lectura silenciosa enunciat per R. V. White?

a)

Intensiva

b)

Sil·làbica

c)

Impostada

d)

Reflexiva

154.

La lectura per plaer de poemes, contes, novel·les, llibres de viatge, etc. sempre és ràpida i superficial.

a)

Vertader

b)

Fals

155.

Quina d'aquestes tres sèries de característiques són pròpies en la seua totalitat de la lectura amb estratègia SCAN?

a)

Lectura atenta del text, atenció acurada a la puntuació i relectures parcials.

b)

Fixar-se en el disseny gràfic, lectura sintàctica i lectura lenta.

c)

Lectura d'esquerra a dreta i de dalt a baix, colp d'ull als caràcters i l'objectiu de tenir una idea gobal.

156.

Quina d'aquestes quatre actvitats per a entrenar les microhabilitats lectores es correspon a la percepció?

a)

Anticipar de manera aproximativa el que es llegirà en el pròxim paràgraf.

b)

Reduir el nombre de fixacions: paraula, sintagmes curts, sintagmes llargs, línies...

c)

Subratllar la idea principal i una idea secundària d'un article d'entre 200 i 300 paraules.

d)

Memoritzar paraules i verificar que apareixen en un text que es llig posteriorment.

157.

Un qüestionari per a omplir amb creus (X) és més adequat per avaluar la capacitat lectora que un qüestionari amb preguntes de resposta breu escrita.

a)

Vertader

b)

Fals

158.

Quina d'aquestes activitats contribueix inequívocament a l'aprenentatge escriptor?

a)

Copiar textos adequadament redactats i subratllar-ne les paraules importants

b)

L'alumne fa una redacció i el professor la torna corregida amb marques d'un color destacat

c)

Fer dictats i corregir-los col·lectivament

d)

Escriure un text propi a partir de llegir i observar com funcionen textos semblants ben escrits

159.

Posar en el centre del procés d'ensenyament/aprenentatge les preocupacions per les normes prescriptives és propi d'un enfocament funcional

a)

Vertader

b)

Fals

160.

Quins tres aspectes caracteritzen l'enfocament processual en l'aprenentatge escriptor?

a)

Se centra en l'alumne; ensenya a fer esquemes i connecta amb les tècniques d'estudi.

b)

Ensenya a escriure a partir de materials curriculars de materies no lingüístiques; ensenya tècniques de recollida i ús de la informació i posa l'èmfasi en el contingut.

c)

Es basa en l'oració; treballa intensament la normativa i proposa redaccions temàtiques clàssicament escolars.

161.

¿Delimitar mentalment l'audiència forma part del problema retòric de l'escriptura?

a)

Vertader

b)

Fals

162.

Quina d'aquestes dues sèries d'aspectes avaluatius és correspon en la seua totalitat al procés?

a)

La tècnica de composició, el temps usat, la coherència i la variació.

b)

Fer esborranys, revisió i reformulació, estat anímic i i fer consultes.

163.

És un error didàctic usar la literatura per a desenvolupar activitats sobre habilitats lingüístiques distintes de llegir.

a)

Vertader

b)

Fals

164.

La lectura en veu alta del nostres alumnes quan ensenyem literatura...

a)

no s'ha de fer mai a les classes de literatura

b)

és interessant per a treballar l'expressió literària

c)

serveix per a treballar la comprensió lectora

d)

és un exercici lector semblant a la lectura d'una notícia

165.

La perspectiva conceptual aplicada a la literatura centra els seus interessos en un bon coneixement dels gèneres i les figures literàries

a)

Vertader

b)

Fals

166.

«La literatura no és una matèria morta que cal aprendre de memòria sense saber el que s'aprèn. És per això que, a més del comentari dirigit, es podran presentar altres activitats com: visulaitzacions de les anàlisis per mitjà d'esquemes, croquis, fletxes, etc., models de rescriptura de textos, pràctiques inductives, propostes de creacions de textos funcionals...» (A. Díaz, C. Doménech i A. Navarro, 1994).

Després de llegir aquest text digues quina és l'opció correcta.

a)

Concedeixen molta importància als aspectes procedimentals.

b)

Critiquen obertament la perspectiva funcional.

c)

ón idees entorn a l'ensenyament de la literatura clarament conceptual.

d)

Es refereixen clarament al treball de les actituds.

167.

Després de l'estudi d'aquest tema, quina és la definició adient de literatura infantil i juvenil?

a)

És el conjunt de literatures escrites, adaptades (i assumides) pels infants i els jóvens

b)

És un gènere literari ideat per a infants i jóvens

c)

És l'adaptació per escrit de la literatura popular de tradició oral

d)

És la literatura que escriuen els infants i els jóvens per a altres infants i jóvens

e)

És una literatura nascuda al segle XVIII que es basa en l'adaptació dels clàssic al llenguatge de xiquets i jóvens

168.

Llig el següent text:«Els coneixements de teoria literària, tècniques, gèneres, tradició, etc. s'hauran de treball dins del context escolar amb textos més complexos que mostren d'alguna manera la diversitat d'èpoques, de moviments, i que vagen connectats amb el desenvolupament d'estratègies de comprensió i interpretació de la seua especificitat.» (Cassany, Luna i Sanz, 1993). Aquesta proposta respon clarament a una visió creativa no tradicional de l'ensenyament de la literatura.

a)

Vertader

b)

Fals

169.

Quina d'aquestes pràctiques són pròpies d'un enfocament tradicional de l'ensenyament de la literatura?

a)

Una visió global de tota la literatura.

b)

Tenir una visió sincrònica de la literatura.

c)

Promoure la creativitat mitjançant tallers.

d)

Treballar sistemàticament el canon literari.

170.

Si trobem una proposta didàctica que demana a l'alumnat que "a la propera sessió cadascú aportarà una relació de cinc o més refranys que hagen recollit de viva veu" pensem que estem davant una activitat ben poc literària i allunyada d'una concepció dels tallers de creació.

a)

Vertader

b)

Fals

171.

Quina d'aquestes tres definicions de de Pla lector o de foment de la lectura és la correcta?

a)

Un Pla de foment de la lectura és un programa que conté una sèrie d’actuacions que persegueixen afavorir l’interés per la lectura entre els xiquets i les xiquetes dins de la matèria Valencià: llengua i literatura. Parteix, a més, de la consideració de la lectura com a instrument fonamental per a l’aprenentatge en totes les àrees de l’ensenyament, i també com a font d’entreteniment i plaer.

b)

Un Pla de foment de la lectura és un programa que conté una sèrie d’actuacions que persegueixen afavorir l’interés per la lectura entre els xiquets i les xiquetes. Parteix, a més, de la consideració de la lectura com a instrument fonamental per a fomentar el gust pel consum de llibres de LIJ, i també com a font d’entreteniment i plaer

c)

Un Pla de foment de la lectura és un programa que conté una sèrie d’actuacions que persegueixen afavorir l’interés per la lectura entre els xiquets i les xiquetes. Parteix, a més, de la consideració de la lectura com a instrument fonamental per a l’aprenentatge en totes les àrees de l’ensenyament, i també com a font d’entreteniment i plaer

172.

Quin d'aquests objectius no és propi d'un Pla de foment de la lectura d'un centre?

a)

Reduir la influència dels mitjans audiovisuals com a mitjans inhibidors de la lectura

b)

Fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci i de gaudi

c)

Potenciar l’ús i la dinamització de les biblioteques dels centres docents i adequar-les als objectius i actuacions recollits en el pla

d)

Estimular l’ús de fonts documentals complementaris al llibre de text, tant en suports impresos com en suport digital i audiovisual

173.

El canal oral s'oposa a l'escrit en el següent binomi

a)

Comunicació immediata / Comunicació diferida

b)

Canal visual / Pocs codis no verbals

c)

Comunicació efímera / molts codis no verbals

174.

La comprensió oral és una activiat cognitivament passiva, tot el contrari que l'expressió oral

a)

Vertader

b)

Fals

175.

Què és la competència pragmàtica?

a)

Els recursos paralingüístics que usen els parlants

b)

Les regles del sistema lingüístic interiorizades pel parlants

c)

El coneixement i l'activació del usos socials lingüístics

d)

El domini de la gramàtica gràcies a l'estudi de la llengua

176.

"Les activitats lingüístiques comporten un processos lingüístics destinats a produir o comprendre (1)______________________ amb temes d'àmbits específics, activant (2)_________________ més convenients per l'acompliment de (3)______________."

a)

(1) les frases o oracions; (2) les regles; (3) les tasques

b)

(1) els pensaments; (2) les estratègies; (3) la codificació

c)

(1) els textos; (2) les estratègies; (3) les tasques

177.

L'oral s'ha de treballar amb els parlants de català/valencià de L1 amb els mateixos recursos didàctics que amb els aprenents de català/valencià com a L2.

a)

Vertader

b)

Fals

178.

¿Els discursos orals singulars exigeixen estratègies conversacionals?

a)

Sí, perquè el parlant dialoga amb ell mateix.

b)

No, perquè les estratègies conversacionals són pròpies dels duals i dels plurals.

c)

No, perquè les estratègies conversacionals son pròpies només dels duals.

179.

Quins són els elements propis de la memòria a llarg termini que intervé en el cicle de comprensió oral?

a)

El diccionari, la gramàtica i el coneixement del món.

b)

La gramàtica, el tema i la inferència

c)

El context, el propòsit i el tema

180.

Quin conjunt d'aspectes corresponen tots plenament al treball de la fluïdesa de l'expressió oral?

a)

La gramàtica, el ritme i la pronunciació

b)

La desimboltura, la velocitat i la seguretat

c)

La gramàtica, el lèxic i la seguretat

181.

La lectura en veu alta és un tipus d'exercici relacionat amb...

a)

Les comunicacions específiques

b)

El tipus de resposta

c)

Els recursos materials

d)

La tècnica