NEW
Font size
WorksheetsTEMA 3. L'Origen de la INDUSTRIALITZACIÓ
Total questions: 21
Worksheet time: 11mins
Mètode productiu i d'organització de la feina industrial. Cada treballador creava, mitjançant màquines, una part separada del conjunt total d'un producte, augmentant així l'eficiència del procés.
SISTEMA NORFOLK
SISTEMA FABRIL
ECONOMIA DE MERCAT
LLEI DE LA COMPETÈNCIA
Sistema de camps oberts
LUDDISME
ENCLOSURES
OPENFIELDS
SINDICATS
Sistema de camps tancats, que incentivava l’agricultor a millorar la productivitat.
LUDDISME
ENCLOSURES
OPENFIELDS
SINDICATS
Sistema de cultiu que consistia en la rotació quadriennal. Es combinava la sembra de cereals, que empobreixen el sòl, amb plantes que l’enriqueixien.
SISTEMA NORFOLK
SISTEMA FABRIL
ECONOMIA DE MERCAT
LLEI DE LA COMPETÈNCIA
Ja no es produïa només per a l’autoconsum sinó també per a la venda.
CRISIS DE SOBREPRODUCCIÓ
LLEI DE LA COMPETÈNCIA
ECONOMIA DE MERCAT
CAPITALISME
S’emprava la força del vapor per crear un moviment a partir de la combustió del carbó. La seva aplicació en el ferrocarril i en els vaixells va revolucionar el sistema de transport.
SISTEMA FABRIL
SIDERÚRGIA
CARBÓ
MÀQUINA DE VAPOR
va ser la gran font d’energia de la Revolució Industrial, perquè es necessitava en la màquina de vapor als alts forns de la siderúrgia.
SISTEMA FABRIL
SIDERÚRGIA
CARBÓ
CAPITALISME
Sector de la indústria del metall que s'ocupa d'extreure el ferro i treballar-lo. Aquest sector, juntament amb la indústria tèxtil, va ser el motor de la industrialització.
SISTEMA FABRIL
SIDERÚRGIA
MÀQUINA DE VAPOR
SISTEMA NORFOLK
La industrialització, que necessitava capitals i treballadors, va estimular el creixement urbà. La burgesia va instal·lar les fàbriques devora les ciutats i els pagesos es varen traslladar allà a viure (varen emigrar del camp a la ciutat), per cercar un lloc de feina a les fàbriques. Així la societat va passar d’agrària i rural a industrial i urbana.
CAPITALISME
ECONOMIA DE MERCAT
ÈXODE RURAL
SISTEMA FABRIL
Sistema econòmic amb les següents característiques:
lliure iniciativa dels individus, intervenció mínima de l’Estat, mercat regulat per la llei de l’oferta i la demanda, instruments de producció de propietat privada, llei de la competència i crisis de sobreproducció
MARXISME
SOCIETATS ANÒNIMES
ANARQUISME
CAPITALISME
La competència entre empresaris afavoreix la reducció de costs i preus, i incentiva la renovació tecnològica.
MARXISME
SOCIETATS ANÒNIMES
CRISIS DE SOBREPRODUCCIÓ
LLEI DE LA COMPETÈNCIA
Es presenten periòdicament, quan hi ha un excés de producció i la població no té capacitat de consum.
I i II INTERNACIONAL
SOCIETATS ANÒNIMES
CRISIS DE SOBREPRODUCCIÓ
LLEI DE LA COMPETÈNCIA
Es varen desenvolupar amb la industrialització. Es dedicaven a subministrar capital (doblers) a la indústria i a captar l’estalvi. Eren intermediàries entre empreses.
SOCIETATS ANÒNIMES
ENTITATS BANCÀRIES
CRISIS DE SOBREPRODUCCIÓ
SINDICATS
El capital es divideix en accions que són adquirides per accionistes i donen dret al cobrament de beneficis. La compravenda d’aquestes accions es fa a la borsa.
SOCIETATS ANÒNIMES
ENTITATS BANCÀRIES
CRISIS DE SOBREPRODUCCIÓ
SINDICATS
La classe social dominant, rica, amb poder i prestigi. Tenia el capital, desenvolupava els negocis i era la propietaria de les fàbriques, les entitats financeres (bancs) i les empreses.
LUDDISME
PROLETARIAT
SINDICATS
BURGESIA
Classe obrera. Era la mà d’obra necessària per a la indústria. El grup social més desfavorit. Vivia de la feina que feia a les fàbriques, les mines i els mitjans de transport, a canvi d’un jornal.
LUDDISME
PROLETARIAT
SINDICATS
BURGESIA
Va ser la primera reacció obrera contra el treball industrial. El seu objectiu era destruir les màquines, que eren considerades responsables dels salaris baixos i de l’atur.
I i II INTERNACIONAL
LUDDISME
SINDICATS
MARXISME
Associacions que varen crear els propis obrers per defensar els seus interessos. A cada sindicat s’agrupaven els obrers del mateix ofici. El seu objectiu era lluitar per la reducció de jornada laboral, les millores salarials, la regulació de treball infantil i el dret a l’associació.
I i II INTERNACIONAL
LUDDISME
SINDICATS
MARXISME
Associacions Internacionals de Treballadors. Varen instituir alguns dels símbols del moviment obrer, com la festa del Primer de Maig (Dia dels Treballadors).
I i II INTERNACIONAL
LUDDISME
SINDICATS
ANARQUISME
Moviment político-social que exalta la llibertat individual, la solidaritat social, la propietat col.lectiva i rebutja l’autoritat. Defensa l’abolició de l’Estat i s’oposa a participar en política i a l’organització en partits polítics.
I i II INTERNACIONAL
LUDDISME
SINDICATS
ANARQUISME
Moviment político-social que denunciava l’explotació dels treballadors i defensava una revolució del proletariat. Volien crear: un Estat obrer (dictadura del proletariat) que destruiria la propietat privada, i una societat comunista, en la qual desapareixerien les classes socials.
MARXISME
LUDDISME
SINDICATS
ANARQUISME
