Font size
WorksheetsAristòtil: metafísica, física, cosmo, teo, coneixement
Total questions: 40
Worksheet time: 16mins
part individualitzada de la realitat que existeix per si mateixa i que podem sentir.
accident
substància primera
substància segona
matèria
"La substància és el mateix que la matèria"
vertader
fals
La substància és un compost indissociable de
Filosofia primera i filosofia segona
substància primera i substància segona
Aigua, Aire, Foc i Terra
matèria i forma
Segons Aristòtil la realitat fonamental és
la substància segona
la substància primera
l'accident
la matèria
La forma aristotèlica és, en la teoria de Plató
la "cosa" del món sensible
la Idea
El món intel·ligible
l'ànima
La forma d'una substància és
La seva part física
la seva essència
la seva aparença
la forma d'una taula és
allò que fa que sigui una taula
la fusta i el ferro
el seu disseny
tot i que no es puguin separar, per Aristòtil el més important d'una substància és
la forma: preexisteix a l'individu finit i permet fer ciència
la matèria: sense ella no existiria la substància
La matèria és física, la forma és mental
vertader
fals
La substància segona és
el gènere i l'espècie de la substància primera
allò concret de la substància primera
la forma de la substància primera
cap de les anteriors és vertadera
La ciència és un saber sobre allò universal i necessari, per tant estudiarà
les substàncies primeres
les substàncies segones
la matèria
quina de les següents és substància segona?
En Ricard el director
el veinat de la meva cosina
ésser humà
n'Àngel el panader de Campos
Allò que existeix en altre s'anomena
forma
col·lisió
accident
concepte
"groc", "quinze" i "elegant" són
substàncies segones
substàncies primeres
accidents
idees
Els accidents són
les variacions de la substància
coses dolentes que li passen a una substància
allò universal de la substància
la substància segona
L'accident no és necessari. En lògica, necessari significa
que pot ser o no ser depenent de les circumstàncies
que no podria ser d'una altra manera de com és o no podria no ser
que no és i que no pot ser
Aristòtil defineix canvi com
el desplaçament
el pas de l'acte a la potència
el pas de la potència a l'acte
l'actualització de la potència
Les possibilitats de no-ser són (2 correctes)
no-ser relatiu, que no permet canvi
no-ser relatiu, que permet canvi
no-ser absolut, que permet canvi
no-ser absolut, que no permet canvi
la teoria del ser en acte i el ser en potència soluciona
el continu canvi d'Heràclit i la impossibilitat de conèixer
el problema del pas del no ésser a l'ésser de Parmènides (la impossibilitat del canvi)
L'entelèquia és
el pas del no-ser absolut a l'acte
l'estat de perfeccionament màxim de les possibilitats que es
posseeixen
el moviment natural
una substància que tendeix a la perfecció però que no ho és
Amb la teoria de l'acte i la potència resolem el problema d'Heràclit
no hi ha canvi, només pas de potència a l'acte
El canvi es permanent, però obeeix uns paràmetres comprensibles i descriptibles
El moviment en la natura és, segons Aristòtil,
casual, hi ha lloc per l'atzar
causal, amb possibilitats il·limitades i no comprensibles
causal, amb possibilitats limitades i no comprensibles
La causa formal d'Aristòtil es correspon amb
el Ser de Parmènides
El continu canvi d'Heràclit
L'arkhé dels presocràtics
Les Idees de Plató
La causa material es correspon amb
l'arkhé presocràtic
el Ser de Parmènides
El canvi d'Heràclit
Les Idees de Plató
la causa final
és aportació original d'Aristòtil
és el Logos que mou el canvi segons Heràclit
és el fonament de la casualitat i l'atzar
en la naturalesa, la causa final implica
el caos i el desordre
un ordre universal i la tendència cap a un fi natural
un pla dissenyat conscientment per Déu
La causa més important per entendre el canvi en la natura i el sentit de les coses és
la causa eficient
la causa final
la causa formal
la causa material
_________________ és la operació congnoscitiva mitjançant la qual, a partir de les dades sensibles que ens subministren els nostres sentits, l’enteniment obté les essències universals contingudes enles coses.
L'enteniment agent
La inducció
L'abstracció
L'essència
____________________ és el que fa que les coses siguin el que són.
L'abstracció
la matèria
l'essència
la substància primera
quines de les següents són totes facultats sensitives
vista, olfacte, memòria i sentit comú
vista, olfacte, enteniment pacient i memòria
vista, olfacte, enteniment agent i memòria
vista, olfacte, enteniment agent i enteniment pacient
quins dels següents són sentits interns?
imaginació
sentit comú
enteniment agent
enteniment pacient
Els sentits ens permeten captar la ________________ de les coses a partir de la matèria, però sense la matèria.
forma sensible
abstracció
substància
finalitat
Els objectes que capto amb els sentits són
concrets i particulars: "aquest objecte"
generals i universals: "tot objecte com aquest"
generals i universals: "aquest objecte"
concrets i particulars: "tot objecte com aquest"
_______________ coneix les essències universals
la sensació
la raó
l'enteniment
l'inconscient
la sensació és la facultat que
ens subministra una imatge global de la cosa
ens subministra directament l'essència de la cosa
ens subministra qualitats de la cosa, sabors, olors, duresa, etc.
el sentit comú s'encarrega de
combinar les dades sensibles en un sol objecte mental concret
combinar les dades sensibles en un sol objecte mental universal
emmagatzemar l'objecte concret
emmagatzemar l'objecte universal
_________________ actua sobre les dades tal com les presenta la imaginació, prescindeix dels continguts materials, singulars i concrets i abstreu les dades formals comuns i universals
la imaginació
el sentit comú
l'enteniment agent
l'enteniment pacient
les dades formals comuns i universals són
emmagatzemades i conegudes per ______________________
la memòria
l'enteniment agent
l'enteniment pacient
La lògica Aristotèlica, el seu mode de raonar, serà inductiu:
parteix del coneixement de les essències i les troba en els casos individuals
va dels casos individuals o particulars cap a una veritat universal essencial.
L'autèntic coneixement humà és
el sensible perquè coneix la substància primera
l'intel·lectual perquè coneix la substància segona
