Tinc la panxa com un timbal;

coll llarg sens ser girafa;

per cantar em van rascant

amb una punxa a la panxa.

Gall gallaret,

canta dalt d’una paret,

mai es lleva

i no té fred.

Panxa per panxa,

forat per forat,

i amb sa remenadissa

fan tracatatrac.

Tinc la panxa buida,

me la lliguen amb cordes

i em poso a cantar

si algú me les toca.

Quan obro la boca ensenyo

blanca i fina dentadura,

i així que a parlar em poso

totes les dents em belluguen.

Un líquid que és bo per beure

i un altre per amanir

formen un instrument

que dona goig de sentir.

Xic i petit

sóc el rei del partit.

T'ho dic que és net i clar

i ho sap prou bé

el qui el tocarà.

Encara no encertes

de qui et vull parlar?

Una boca sempre oberta

amb una llengua penjant.

Una veu enrogallada

que va fent sempre ning-nang

i penjada al cap de fila

el ramat va guiant.

Un tub ple de forats

que per molt que bufis

mai no inflaràs;

els qui no ho endevinin

seran uns sonats.

Soc feta de pell de xai

faldilletes de llautó,

faig xim, xim,

faig pam, pam,

i un soroll que Déu n'hi dó.

Endevina qui soc jo!

Soc plat i no duc menjar,

caic a terra i no em puc trencar,

sempre som dos a sonar

i mai no vaig sol a cantar.

Quin instrument de música,

tot fent un soroll que alegra,

té un nom que vol dir que és

ple de senyals de pena?

Trompa d'elefant

peta de Pepeta;

en boca de soldat

em diuen corneta.

Tots en tenim,

ningú la veu

i el que no en té

no diu mai res.

Té vi,

diu: hola!

i tothom calla i pensa

quan ella tremola.

Tinc moltes costelles

que fan notes totes elles.

De forma i nom geomètric

i fet amb material metàl·lic.

De família nombrosa,

amb embocadura i canya inclosa.

El seu concurs és molt variat

però amb el jazz és molt preciat.