Continuem amb la història de John...

Quan el meu país s'independitzà de la Gran Bretanya, la constitució va declarar oficials el gaèlic i l'anglés, però, com que les classes altes continuaven parlant anglés, i les baixes les volien imitar, majoritàriament ensenyaven anglés als seus fills. Actualment, el govern vol ajudar a recuperar la llengua.

Quin procés ha de promoure ara el govern per tal d'aconseguir-ho?

Hola, em dic Maria Gutiérrez. Visc a les Filipines i parle castellà. Fa molts anys, els conqueridors espanyols ens portaren la seua llengua. Però, des que el nostre país va començar a formar part dels EUA, hi ha ben poca gent que parle castellà: solament l'utilitzem a casa, perquè la resta de coses les fem en anglés [ensenyament, mitjans de comunicació...]. Quin tipus de llengua és el castellà?

Sóc Hans von Belle. Sóc de Bèlgica. Al meu país hi ha dues llengües oficials. D'una banda el francés, a Valònia, al sud de Bèlgica; i d'altra, el flamenc a Flandes, és a dir, a la part nord del país. A la capital, Brussel·les, ambdues llengües són oficials. La meua primera llengua és el flamenc, encara que també parle francés. A Flandes, quan em relacione amb els amics, estudie, llig la premsa, vaig al cinema... utilitze el flamenc. Tanmateix, quan vaig a Valònia, empre el francés: tothom l'utilitza.

Quina situació hi trobem?

Una llengua minoritzada és aquella que pateix un procés de retracció dels usos públics i també privats, en la pròpia comunitat lingüística.

El fet que els parlants d'un idioma l'abandonen per un altre és la substitució lingüística.

Un procés de substitució lingüística és ràpid, espontani, individual, uniforme i no conflictiu