NEW
Font size
WorksheetsFonètica II
Total questions: 30
Worksheet time: 12mins
Què és la sinalefa?
És la supressió de les vocals àtones [e] i [a] quan entren en contacte amb una vocal diferent d’una paraula contigua.
És la integració en una mateixa síl·laba de dos o tres sons vocàlics de paraules contigües.
És la contigüitat de dues vocals que actuen com a nucli de dues síl·labes diferents.
El sistema vocàlic tònic...
És el propi de les síl·labes sobre les quals recau l’accent fonètic.
És el sistema convencional de representació dels sons de la llengua que sovint depèn de l’etimología de les paraules i de decisions normatives.
És el sistema propi de les síl·labes sobre les quals no recau l’accent fonètic.
Un diftong creixent consisteix en:
la contigüitat, en aquest ordre, d’una vocal que actua com a nucli sil·làbic i una consonant gradual.
la contigüitat, en aquest ordre, d’una consonant gradual i d’una vocal que actua com a nucli sil·làbic.
la contigüitat, en aquest ordre, d’una consonant gradual, d’una vocal que actua com a nucli sil·làbic i d’una altre consonant gradual.
Què és l’elisió?
És la supressió de les vocals àtones [e] i [a] quan entren en contacte amb una vocal diferent d’una paraula contigua.
És la supressió de les vocals àtones [o] i [u] quan entren en contacte amb una vocal diferent d’una paraula contigua.
És la supressió de les vocals àtones [i] i [u] quan entren en contacte amb una vocal diferent d’una paraula contigua.
Digues quins sons consonàntics són fricatius sonors:
[f], [v], [z]
[v], [z], [ʒ]
[ts], [v], [z]
Quants modes d’articulació dels sons consonàntics hi ha?
9
6
3
10
Dins de les consonants, són africades:
[ts], [dz], [tʃ], [dʒ]
[ts], [ds], [tʃ], [ß]
[ŋ], [ß], [t], [d].
Cap de les anteriors és correcta
La reducció vocàlica és:
l’aparició de la síl·laba àtona.
l’aparició de la síl·laba tònica.
la desaparició de la síl·laba tònica.
la desaparició de la síl·laba àtona.
La fonètica i la fonologia adopten dos nivells descriptius diferents. Quins són?
El nivell mental i segmental.
El nivell supersegmental i segmental.
El nivell segmental i sufragiuniversal.
El nivell segmental i suprasegmental
El lloc d’articulació és el punt de la gola o de la cavitat bucal en què es produeix l’obstacle a la sortida de l’aire. Els sons consonàntics de la llengua catalana es classifiquen en sis grups (Bilabials, Labiodentals, dentals, Velars, Alveolars i Palatals).
Mitjançant la fotografia, ordena els grups dels sons consonàntics
[1] Bilabial, [2] Velar, [3] Palatal, [4] Labiodental, [5] Dental, [6] Alveolar
[1] Bilabial, [2] Labiodental, [3] Dental, [4] Alveolar, [5] Palatal, [6] Velar
[1] Bilabial, [2] Labiodental, [3] Dental, [4] Alveolar, [5] Velar, [6] Palatal
[1] Bilabial, [2] Labiodental, [3] Dental, [4] Velar, [5] Palatal, [6] Alveolar
Que permet la sonoritat?
Distingir les consonants que s’articulen amb vibració de la laringe d’aquelles que ho no fan servir.
Distingir les consonants que s’articulen amb vibració de les cordes vocals (sordes) d’aquelles que no fan servir vibració (sonores).
Distingir les consonants que s’articulen amb vibració de les cordes vocals (sonores) d’aquelles que no fan servir vibració (sordes).
Distingir les consonants que s’articulen amb el moviment de les cordes sonants d’aquelles que no fan servir vibració.
Quina grafia representa el so consonàntic [ts]?
Els dígrafs ts i ds.
Només el dígraf ts.
El dígraf tz.
Cap de les anteriors és correcte.
Quins són els fenòmens vocàlics que es produeixen a l’interior d’un mot i per tant, comporten la modificació d’alguns dels sons en contacte?
El diftong creixent i el decreixent.
El hiat, el diftong creixent i el triftong.
El diftong decreixent i el hiat.
El triftong, el diftong creixent i el decreixent.
Per quins subsistemes està format el sistema vocàlic?
Pel subsistema vocàlic tònic i fort.
Pel subsistema vocàlic tònic i àton.
Pel subsistema vocàlicosil·làbic.
Cap de les respostes anteriors és correcte.
La fonètica segons la perspectiva d’estudi es divideix en:
Fonètica articulatòria i fonètica acústica.
Fonètica acústica i fonètica percusiva.
Fonètica auditiva, fonètica articulatòria i fonètica percusiva.
Fonètica articulatoria, fonètica acústica i fonètica auditiva.
Digues quins d’aquests són modes d’articulació que classifiquen les consonants de la llengua catalana:
Aproximants i ròtiques.
Totes son correctes.
Oclusives i labiodentals.
Fricatives i palatals.
Quins trets té el fonema [b]?
Oclusiva, bilabial, oral, sorda.
Aproximant, bilabial, oral, sorda.
Oclusiva, bilabial, oral, sonora.
Aproximant, bilabial, oral, son
Quins són els fenòmens de contacte consonàntic?
Modificació, fusió, elisió
Concepció, elisió, modificació
Modificació, elisió, sonorització
Sonorització, modificació, elisió
Els sons consonàntics ròtics es divideixen en dos grups, quins?
orals, nasals
graduals, no graduals
bategants, vibrants
oclusius, parcials
Quins són els sis modes d’articulació?
Oclusives, fricatives, africades, nasals, graduals, vibrants.
Oclusives, fricatives, africades, aproximants, ròtiques, laterals.
Cap és correcte.
Oclusives, fricatives, africades, velars, alveolars, graduals.
Els fenòmens d’elisió es donen amb sons...
... consonàntics i vocàlics
... vocàlics.
... consonàntics
... nasals
Quines de les grafies següents corresponen a sons laterals:
[n] [ŋ] [m] [ɱ]
[ʒ], [dʒ], [ʎ]
[ks] [gz] [ʃ]
[l], [ʎ]
Les ànimes
Sorda
Sonora
Pa amb oli
S'elideix
No s'elideix
Fa il·lusió
S'elideix
No s'elideix
Naftalina
Sorda
Sonora
Filòsof intel·ligent
Sorda
Sonora
P[ ]lseguera:
Gran quantitat de pols, especialment emportada pel vent.
[o]
[u]
[ɔ]
M[ ]sca:
Insecte dípter, d’uns 6 mil·límetres de llarg, bru fosc, amb ales transparents i una trompa amb què xucla les substàncies sucoses, que desgraciadament es troba en totes les parts habitades del món.
[o]
[u]
[ɔ]
M[ ]squit:
Insecte dípter del gènere Culex, de cos cilíndric, cap amb dues antenes, i una trompa llarga i prima proveïda, en les femelles, d’òrgans punxants amb què travessen la pell dels fruits i dels animals per xuclar-ne el suc o la sang i impedir, de passada, el son de l'ésser punxat.
[o]
[u]
[ɔ]
