A quin tipus de paraula correspon el mot destacat?

Les meues germanes menudes

A quin tipus de paraula correspon el mot destacat?

Aquelles pastilles per a la tos

A quin tipus de paraula correspon el mot destacat?

Alguns arbres fruiters

El so del didjeridú

El didjeridú és un instrument musical que fan sonar els aborígens australians des de fa milers d’anys. L’utilitzen en les festes, per a acompanyar un cantant o un dansaire. La manera de fabricar-lo és molt curiosa. Es necessita una branca d’un arbre i un grapat de tèrmits famolencs. Els tèrmits són uns insectes que s’alimenten de fusta. De primer, es talla la branca de l’arbre, que sol ser un eucaliptus. Després, s’enterra perquè els tèrmits es mengen l’interior del bastó. Quan es desenterra, la branca ja s’ha quedat buida. D’aquesta manera, s’obté un bastó llarg i foradat amb forma de trompa. En darrer lloc, s’adorna amb dibuixos. El didjeridú té dos orificis: un de menut pel qual es bufa, i un altre de gran, pel qual ix l’aire i el so.

Fer-lo sonar no és gens fàcil. El didjeridú s’agafa amb les dues mans i s’aconsegueix fer-lo sonar estrenyent molt els llavis i bufant molt fort. Llavors, els llavis vibren i es produeixen els sons. Si el bastó és curt, els sons són aguts, i si és llarg, són més greus. Les persones que el toquen solen ser joves, perquè és necessari expulsar l’aire amb molta força. Fins fa poc de temps, aquest instrument quasi no es coneixia fora d’Austràlia.

Indica si esta afirmació és verdadera o falsa.

És habitual vore persones majors tocant el didjeridú.

El so del didjeridú

El didjeridú és un instrument musical que fan sonar els aborígens australians des de fa milers d’anys. L’utilitzen en les festes, per a acompanyar un cantant o un dansaire. La manera de fabricar-lo és molt curiosa. Es necessita una branca d’un arbre i un grapat de tèrmits famolencs. Els tèrmits són uns insectes que s’alimenten de fusta. De primer, es talla la branca de l’arbre, que sol ser un eucaliptus. Després, s’enterra perquè els tèrmits es mengen l’interior del bastó. Quan es desenterra, la branca ja s’ha quedat buida. D’aquesta manera, s’obté un bastó llarg i foradat amb forma de trompa. En darrer lloc, s’adorna amb dibuixos. El didjeridú té dos orificis: un de menut pel qual es bufa, i un altre de gran, pel qual ix l’aire i el so.

Fer-lo sonar no és gens fàcil. El didjeridú s’agafa amb les dues mans i s’aconsegueix fer-lo sonar estrenyent molt els llavis i bufant molt fort. Llavors, els llavis vibren i es produeixen els sons. Si el bastó és curt, els sons són aguts, i si és llarg, són més greus. Les persones que el toquen solen ser joves, perquè és necessari expulsar l’aire amb molta força. Fins fa poc de temps, aquest instrument quasi no es coneixia fora d’Austràlia.

Indica si esta afirmació és verdadera o falsa.

És un instrument mil·lenari.

El so del didjeridú

El didjeridú és un instrument musical que fan sonar els aborígens australians des de fa milers d’anys. L’utilitzen en les festes, per a acompanyar un cantant o un dansaire. La manera de fabricar-lo és molt curiosa. Es necessita una branca d’un arbre i un grapat de tèrmits famolencs. Els tèrmits són uns insectes que s’alimenten de fusta. De primer, es talla la branca de l’arbre, que sol ser un eucaliptus. Després, s’enterra perquè els tèrmits es mengen l’interior del bastó. Quan es desenterra, la branca ja s’ha quedat buida. D’aquesta manera, s’obté un bastó llarg i foradat amb forma de trompa. En darrer lloc, s’adorna amb dibuixos. El didjeridú té dos orificis: un de menut pel qual es bufa, i un altre de gran, pel qual ix l’aire i el so.

Fer-lo sonar no és gens fàcil. El didjeridú s’agafa amb les dues mans i s’aconsegueix fer-lo sonar estrenyent molt els llavis i bufant molt fort. Llavors, els llavis vibren i es produeixen els sons. Si el bastó és curt, els sons són aguts, i si és llarg, són més greus. Les persones que el toquen solen ser joves, perquè és necessari expulsar l’aire amb molta força. Fins fa poc de temps, aquest instrument quasi no es coneixia fora d’Austràlia.

Indica si esta afirmació és verdadera o falsa.

Per fer-lo sonar, es bufa per l’extrem més ample.

El so del didjeridú

El didjeridú és un instrument musical que fan sonar els aborígens australians des de fa milers d’anys. L’utilitzen en les festes, per a acompanyar un cantant o un dansaire. La manera de fabricar-lo és molt curiosa. Es necessita una branca d’un arbre i un grapat de tèrmits famolencs. Els tèrmits són uns insectes que s’alimenten de fusta. De primer, es talla la branca de l’arbre, que sol ser un eucaliptus. Després, s’enterra perquè els tèrmits es mengen l’interior del bastó. Quan es desenterra, la branca ja s’ha quedat buida. D’aquesta manera, s’obté un bastó llarg i foradat amb forma de trompa. En darrer lloc, s’adorna amb dibuixos. El didjeridú té dos orificis: un de menut pel qual es bufa, i un altre de gran, pel qual ix l’aire i el so.

Fer-lo sonar no és gens fàcil. El didjeridú s’agafa amb les dues mans i s’aconsegueix fer-lo sonar estrenyent molt els llavis i bufant molt fort. Llavors, els llavis vibren i es produeixen els sons. Si el bastó és curt, els sons són aguts, i si és llarg, són més greus. Les persones que el toquen solen ser joves, perquè és necessari expulsar l’aire amb molta força. Fins fa poc de temps, aquest instrument quasi no es coneixia fora d’Austràlia.

Indica si esta afirmació és verdadera o falsa.

La longitud del bastó afecta el tipus de so que produeix.

El so del didjeridú

El didjeridú és un instrument musical que fan sonar els aborígens australians des de fa milers d’anys. L’utilitzen en les festes, per a acompanyar un cantant o un dansaire. La manera de fabricar-lo és molt curiosa. Es necessita una branca d’un arbre i un grapat de tèrmits famolencs. Els tèrmits són uns insectes que s’alimenten de fusta. De primer, es talla la branca de l’arbre, que sol ser un eucaliptus. Després, s’enterra perquè els tèrmits es mengen l’interior del bastó. Quan es desenterra, la branca ja s’ha quedat buida. D’aquesta manera, s’obté un bastó llarg i foradat amb forma de trompa. En darrer lloc, s’adorna amb dibuixos. El didjeridú té dos orificis: un de menut pel qual es bufa, i un altre de gran, pel qual ix l’aire i el so.

Fer-lo sonar no és gens fàcil. El didjeridú s’agafa amb les dues mans i s’aconsegueix fer-lo sonar estrenyent molt els llavis i bufant molt fort. Llavors, els llavis vibren i es produeixen els sons. Si el bastó és curt, els sons són aguts, i si és llarg, són més greus. Les persones que el toquen solen ser joves, perquè és necessari expulsar l’aire amb molta força. Fins fa poc de temps, aquest instrument quasi no es coneixia fora d’Austràlia.

Indica si esta afirmació és verdadera o falsa.

En les festes dels aborígens es balla al ritme de la música.

Què significa la paraula aborigen? Marca l’opció correcta.

Completa:

_________________ director dirigeix una orquestra formada per molts músics.

Completa:

_________________ director dirigeix una orquestra formada per molts músics.

Completa:

__________________ guitarra sona molt malament perquè està desafinada.

Completa:

___________________________ platerets tenen un so metàl·lic

Completa:

_________________________ castanyetes són de fusta d’anoue.

Analitza: hauran mogut

Analitza: Fullejava

Analitza: Estiguera

Analitza: Vaig tombar

Quin es el significat de la paraula andana:

Quin es el significat de la paraula vía:

Quin es el significat de la paraula vestíbul:

Quin es el significat de la paraula correspondència:

Indica de quin tipus és el substantiu humanitat:

Indica de quin tipus és el substantiu Paula:

Indica de quin tipus és el substantiu illa:

Indica de quin tipus és el substantiu tripulació:

Hauria anat: senyala l'anàlisi corresponent

Opines: senyala l'anàlisi corresponent

Viatjaré: senyala l'anàlisi corresponent

Avalua: senyala l'anàlisi corresponent

Hipnotitzaren: senyala l'anàlisi corresponent

A quin camp semàntic pertany aquesta enumeració?

Ordinadors, monitors, impressores, escàners, fotocopiadores, teclats, ratolins, manuals d’informàtica

Quines d’aquestes paraules tenen prefix? Selecciona-les.

Quina paraula utilitzaries per a completar aquesta oració?

El preu del local és_______________________a la nostra economia.

Selecciona els grups de paraules on hi haja un sinònim i un antònim correcte

Descobreix les illes gregues

Dia 1. Atenes (embarcament)

14.00 h Embarcament al port i festa de benvinguda. Navegació, nit a bord amb rumb cap a Kithnos.

Dia 2. Kithnos - Santorí

Arribada al matí i desembarcament per a visitar les ruïnes de l’antiga ciutat, famosa pels formatges.

Eixida cap al migdia amb rumb cap a Santorí, després d’anar a nadar a una platja inaccessible per carretera.

Visita opcional al recinte arqueològic d’Akrotiri i Thira, la capital de l’illa, situada sobre el penya-segat del volcà.

22.00 h Eixida i navegació nocturna amb rumb cap a Patmos.

Dia 3. Patmos

07.00 h Desembarcament a la badia de Patmos.

Visita opcional al monestir i al poble de Khora.

Vesprada lliure a l’illa.

21.00 h Recepció a l’hotel.

Dia 4. Delos - Míkonos

06.30 h Embarcament i navegació cap a Delos.

Visita opcional al recinte arqueològic, lloc vinculat segons la mitologia al naixement d’Apol·lo. Navegació cap a Míkonos. 21.00 h Recepció a l’hotel.

Dia 5. Míkonos - Tinos

Embarcament i navegació amb rumb cap a la tradicional i tranquil·la illa de Tinos. (Segons el vent, es podrà triar visitar Kea). Ancoratge en una magnífica platja i bany a la mar. (En començar a fer-se fosc s’hi servirà una barbacoa). Us proposem que contempleu la bellesa de la posta de sol.

21.00 h Navegació nocturna amb rumb cap a Atenes.

Dia 6. Atenes (desembarcament)

07.00 h Berenar i desembarcament posterior.

Fi dels nostres serveis.

Nota. L’itinerari indicat no té caràcter contractual, ja que la tripulació pot canviar la ruta si les condicions meteorològiques ho requereixen (marejada, vent...).

El preu inclou:

- Cabina doble amb bany privat i aire condicionat.

- Bufet per a berenar, un dinar o un sopar diari i barbacoa a la platja.

- Guia acompanyant.

- Equip de pesca i de busseig. (Consulteu-ne la disponibilitat.)

Eixides: cada dilluns des d’Atenes a bord de l’Agamèmnon (capacitat màxima de 30 persones).

A quins aspectes dóna resposta el text? Marca’ls

Relaciona anar a la deriva amb el seu significat.

Relaciona arribar a bon port amb el seu significat.

Relaciona anar vent en popa amb el seu significat.

Relaciona a tota vela amb el seu significat.

Senyala les correctes:

Completa:

Un _____________ és un grup de paraules agrupades al voltant d’un substantiu.

Completa:

Hi ha altres paraules que poden formar part d’un grup nominal: substantius, adjectius, articles, demostratius… Algunes, com ara els articles, fan la funció de _______________ i d’altres, com els adjectius, fan la funció de complements.

Completa:

Els _______________ són paraules que assenyalen éssers o objectes i indiquen la distància que hi ha entre aquests i la persona que parla. N’hi ha de proximitat, de distància mitjana o de llunyania.

Completa:

Els demostratius poden funcionar com a ______________, com a complements o com a nuclis dins del grup nominal.

Completa:

Els ___________ són les paraules que expressen a qui pertany l’ésser o l’objecte que el substantiu anomena.

Els ____________ indiquen la persona (1a, 2a, 3a) i si hi ha un posseïdor o diversos.

Els _____________ poden funcionar com a determinants, com a nuclis o com a complements dins del grup nominal.

Completa:

Els numerals són paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa. Poden ser cardinals o ordinals.

Els indefinits són paraules que expressen quantitat o existència de forma imprecisa.

Els numerals i els indefinits poden funcionar com a __________________, com a complements o com a nuclis dins del grup nominal.

Completa:

Els adverbis són paraules invariables que expressen circumstàncies de lloc, temps, manera o quantitat, o bé afirmació, negació o dubte.

Els adverbis poden funcionar com a complement d’un _____________, d’un adjectiu o d’un altre adverbi.

Completa:

Els _________ són paraules invariables que serveixen per a unir paraules o grups de paraules.

Les preposicions són enllaços que uneixen paraules amb el seu complement.

Les conjuncions són enllaços que uneixen paraules o grups de paraules en una oració, o dues oracions entre si. Hi ha conjuncions copulatives, disjuntives i adversatives.

Completa:

Els verbs són les paraules que expressen accions o estats i els situen en el ______________.

Cada verb té moltes formes verbals. Les formes verbals poden ser simples, compostes o perifràstiques.

Totes les formes verbals consten d’arrel i desinència.

El conjunt de totes les formes d’un verb és la seua conjugació. En valencià hi ha tres models de conjugació segons l’infinitiu: primera (-ar), segona (-er o -re) i tercera conjugació (-ir).

Completa:

Totes les formes verbals tenen nombre i persona, excepte l’infinitiu, el gerundi i el participi, que són formes no personals.

Els verbs situen l’acció en un temps concret: el passat, el present o el futur.

Els modes verbals reflecteixen l’actitud del parlant davant de l’acció. Els modes verbals són tres: _______________, _______________ i ______________.

Completa:

Els verbs poden ser regulars o irregulars segons el seu comportament al llarg de la conjugació.

Els verbs regulars mantenen la mateixa arrel en totes les formes i presenten les mateixes desinències que el verb que els serveix de model de conjugació.

Els verbs _____________ presenten canvis en l’arrel, agafen desinències diferents de les del verb que els serveix de model o ambdues coses alhora.

Marca la verdadera

Marca la verdadera