Ho ha fet (a)   (voler), no ha estat per atzar.

Digues-li que (a)   (fer) el favor de no cridar tant.

No badeu! No (a)   (escriure, vosaltres) en llapis!

Voldria que ella li ho (a)   (donar, imperfet subjuntiu) tot, i no pot ser.

Tot i que guanya títols sense parar, aquest entrenador continua (a)   (treure) el millor rendiment dels jugadors.

Estic molt content que nosaltres (a)   (poder) veure’ns sovint.

Si ella tingués temps, ho (a)   (fer) amb molt de gust.

En un tres i no res va fer que (a)   (desaparèixer) tot, sap fer màgia de veritat.

En aquest rebut l’IVA no hi és (a)   (incloure).

Segur que us agrairia molt que vosaltres li (a)   (poder) donar un cop de mà.

Avui al matí s’han (a)   (debatre) tres proposicions de llei al Parlament.

Es passa el dia (a)   (riure), és molt alegre.

Renta, planxa, (a)   (cosir) i fa totes les feines de la casa: no para mai.

A qui (a)   (pertànyer) aquest DVD?

Si (a)   (estar, imperfet de subjuntiu) atent, això ara no et passaria.

No (a)   (beure) tant de vi, que us pujarà al cap.

Ja hauria caigut abans, si (a)   (empènyer) amb més insistència.

No vol que jo ho (a)   (saber), però ja m’ha arribat per una altra banda.

A qui havia (a)   (pertànyer) aquell casalot tan imponent?

Ara no hi (a)   (caure), no sé què em vols dir.

(a)   (escriure, vosaltres) a poc a poc, que serà de més bon llegir!

Qui (a)   (excloure) aquesta possibilitat?

Aquestes idees només se li (a)   (acudir, present) a ell: és un cap de pardals.

Tant que ha (a)   (sofrir)!

Encara que (a)   (ser) més alt, no hi arribaries, és massa enlaire.

No m’agrada que ella ho (a)   (donar) tot per perdut.

«No pot ser», (a)   (dir, passat simple; no pot ser pretèrit perfet perifràstic) aquella princesa.

L’alè li (a)   (pudir, present).

Et prego que no m’ (a)   (interrompre) i em deixis par-lar.

Si (a)   (poder), plegaria de la feina.

Amb aquest nou vestuari, demà els actors (a)   (lluir) d’allò més.

Si ja has acabat, agafa l’abric, (a)   (anar) cap a la porta i marxa.

Nosaltres no (a)   (excloure, en present) ningú del debat.

Si ho (a)   (voler), podríeu viatjar més sovint.

M’agradaria que tu (a)   (lluir) aquest vestit a la festa.

Quan hagis (a)   (moldre) el cafè, afegeix-lo al massapà.

Jo sempre (a)   (tossir) quan sóc al teatre. Quin greu que em sap!

Et demano que no m’ho (posar) més difícil.

(a)  

Vosaltres no (a)   (creure) que guanyaríem.

Cal que (a)   (saber) què és el que volen de tu.

(a)   (reconèixer) que no he estudiat prou.

Es guanya la vida comprant i (a)   (vendre).

Caldria que et (a)   (disculpar) per no haver anat a la reunió.

(a)   (resoldre) vosaltres l’exercici de matemàtiques.

De veritat, nosaltres t’ho diríem, si ho (a)   (saber).

Hem (a)   (constituir) la societat fa unes hores.

Tot i que (a)   (venir) abans, no hauries pogut evitar el desastre.

Per molt que cridis, no (a)   (tenir) la raó.

Quan comencen les discussions, la Paula sempre (a)   (esmunyir-se).

Deu ser un veí nou, jo no el (a)   (conèixer).

Quan escoltaven la música, (a)   (cloure) els ulls, ben concentrats.

Per vacances hem (a)   (romandre) a la ciutat.

Perquè ens (a)   (pertànyer) la casa, primer hauríem de pagar la hipoteca.

Si sona l’alarma, caldrà que vostès (a)   (evacuar) l’edifici.

Si sonés l’alarma, caldria que vostès (a)   (evacuar) l’edifici.

Cada matí nosaltres (a)   (airejar) l’habitació.

Et dic que (a)   (escapçar) tu mateix les cartes.

Quan venia al cafè de bon humor, em (complaure) les seves atencions.

(a)  

És clar que l’Elisabeth ha (a)   (merèixer) l’homenatge a Elna.

Aquesta mena de xocolata no cal que la (a)   (fondre).

Què li (a)   (preguntar), si fossis periodista?

Els bombers van ordenar que s’ (a)   (evacuar) l’edifici.

Separarem els rovells de les clares, que (a)   (batre) a punt de neu.

Ahir es (a)   (cloure, en passat simple) la reunió abans d’hora.

El guisat és al foc, s’està (a)   (coure).

Si la Joana es presentés per a delegada de curs, segur que nosaltres la (a)   (triar)

Si (a)   (sortir) d’hora de la feina, tindríeu temps d’anar a comprar.

Quan jo (a)   (sortir) de la feina, no ho puc fer mai.

Caldria que tu (a)   (comptar) quantes capses queden al magatzem.

Què (a)   (fer) vosaltres, si perdéssiu la feina?

La Joana ha estat (a)   (coure) galetes al forn.

Prepararem la sala per a la reunió i hi (a)   (distribuir) les cadires.

Si nosaltres (a)   (saber) que vindria tanta gent, hauríem pogut preveure millor el menú.

Au, no siguis tímida i (a)   (escollir) la galeta que t’agradi més.

Cal que els estudiants (a)   (resoldre) l’exercici abans de plegar.

Tinc problemes de digestió, no (a)   (pair) prou bé els llegums.

Sempre ens agradava i ens (a)   (complaure) rebre premis.

Els calçots es (a)   (collir) al febrer.

Estàvem ben cansats, per això hem (a)   (jeure) una estona després de dinar.

Si aquest matí (a)   (rebre) la invitació a l’acte, encara series a temps d’anar-hi a la tarda.

Els participants de la marató sortiren de la plaça i (a)   (córrer) per tota la ciutat.

Si no ens (a)   (conèixer), pensaria que t’has begut l’enteniment.

Us estic veient a la televisió ara mateix. Com (a)   (lluir) amb aquests vestits!

Treballo al comerç i (a)   (vendre) roba de casa.

Vull que (a)   (saber) que ets el millor amic que tinc.

Continuarem hidratant-nos (a)   (beure) a intervals regulars.

Benvolguts col·legues, acabem de revisar aquest punt i (a)   (concloure) la reunió.

Quan (a)   (poder), m’aniria bé que m’enviéssiu el certificat d’assistència.

Jo et cantaria tota la nit, si tu (a)   (voler) ballar amb mi.

Heu d’estar en forma durant el partit. No (a)   (beure) ni una gota de vi el dia abans.

Volia posar totes les sabates a la maleta, i al final només n’hi han (a)   (cabre) tres parells.

No vull que tu li (a)   (donar) més feina. Ja en té prou amb la que fa.

L’assassí li ha (a)   (estrènyer) el coll fins que l’ha mort.

No us (a)   (treure) els abrics, que fa fred.

Veient que no hi ha cap altra possibilitat, ell (a)   (assentir) i accepta de fer tot el que li demanen.

No (a)   (voler) anar tan de pressa, vosaltres, que prendreu mal.

El policia li va demanar que (a)   (seure) i que li expliqués com s’havia produït l’accident.

Tant de bo que vosaltres (a)   (poder) conviure amb pau i tranquil·litat.

Ells es vanten que (a)   (pressentir) el futur.