Els calçots es (a)   (collir) al febrer.

Quan arriba en Joan, jo sempre (a)   (fugir) i m’amago, perquè és molt pesat.

Estàvem ben cansats, per això hem (a)   (jeure) una estona després de dinar.

Si aquest matí (a)   (rebre) la invitació a l’acte, encara series a temps d’anar-hi a la tarda.

Els participants de la marató sortiren de la plaça i (a)   (córrer) per tota la ciutat.

Si no ens (a)   (conèixer), pensaria que t’has begut l’enteniment.

Us estic veient a la televisió ara mateix. Com (a)   (lluir) amb aquests vestits!

Treballo al comerç i (a)   (vendre) roba de casa.

Vull que (a)   (saber) que ets el millor amic que tinc.

Continuarem hidratant-nos (a)   (beure) a intervals regulars.

Benvolguts col·legues, acabem de revisar aquest punt i (a)   (concloure) la reunió.

Aneu (a)   (fondre) la xocolata al bany maria, mentre s’acaba de coure el pa de pessic al forn.

Quan (a)   (poder), m’aniria bé que m’enviéssiu el certificat d’assistència.

Jo et cantaria tota la nit, si tu (a)   (voler) ballar amb mi.

Heu d’estar en forma durant el partit. No (a)   (beure) ni una gota de vi el dia abans.

Volia posar totes les sabates a la maleta, i al final només n’hi han (a)   (cabre) tres parells.

No vull que tu li (a)   (donar) més feina. Ja en té prou amb la que fa.

L’assassí li ha (a)   (estrènyer) el coll fins que l’ha mort.

(a)   (voler) fer-se el simpàtic, ha fet el ridícul més espantós.

Després d’haver-lo (a)   (interrompre) un munt de vegades, el va deixar enraonar.

Li vaig assegurar que (a)   (perdre) el temps a l’examen si continuava sense obrir ni un sol llibre.

(a)   (percebre) aquells sons extraordinaris, estava convençut que tenia uns poders sobrenaturals.

Ara mateix el gos (a)   (grunyir) sense parar. Sembla que ha vist algun sospitós voltant la casa.

La lluerna (a)   (lluir) només quan és fosc.

Jo m’asseguraria que (a)   (cabre) els mobles a la furgoneta. Així no hauríem de fer dos viatges.

És millor que us (a)   (abstenir) de fer cap comentari que el pugui ferir.

L’han (a)   (incloure) a la llista de creditors, i ell s’ho ha pres molt malament.

El policia li va demanar que (a)   (seure) i que li expliqués com s’havia produït l’accident.

No (a)   (voler) anar tan de pressa, vosaltres, que prendreu mal.

(a)   (escollir) el que més t’agradi. Te’l regalo jo.

(a)   (comparèixer ) davant el tribunal per donar compte de la meva innocència.

Si (a)   (saber) que en Joan sempre diu mentides, l’Anna no li faria pas cas.

Eh, vosaltres! (a)   (respondre) de seguida. Qui de tots dos ha trencat el vidre?

Tant de bo que vosaltres (a)   (poder) conviure amb pau i tranquil·litat.

No us (a)   (treure) els abrics, que fa fred.

Jo no (a)   (concebre) la vida sense tu.

Veient que no hi ha cap altra possibilitat, ell (a)   (assentir) i accepta de fer tot el que li demanen.

(a)   -te (ajupir) un moment i cull el que t’ha caigut.

No comprenc per què ha triat el regal més barat (a)   (poder) triar el més car.

La mare vol que vosaltres (a)   (estendre) la roba a l’estenedor.

Eh! Vosaltres! No (a)   (jeure) a l’herba.

L’han (a)   (incloure) a la llista de morosos i n’està ben avergonyit.

Ells es vanten que (a)   (pressentir) el futur.

Volia que li (a)   (donar) un cop de mà, però no ho vaig fer.