Quin és l' animal tibat

que porta una serra al cap?

No té cames i camina,

va amb càrrega dia i nit,

no és cap bou i porta banyes,

ni és ovella ni és cabrit.

Tinc cavalls però no se' m veuen

corro molt i corro poc,

però si no em donen beguda

no arribo en lloc.

Mira' t de dalt sembla una creu;

del costat, unes ulleres;

serveix per anar corrent...

si no et trenques les costelles.

Té potes i no és mou

aguanta per molt pes que tingui

cada dia la fem servir

però no ens l'emportem a dormir.

Pel que porta molta pressa

m' obro i tanco i dono pas.

Com que ja t' he dit

qui puc ser,

cree que m' endevinaràs.

Aquell que amb mi puja,

baixa amb mi després,

ja que no sóc feta

per a res més.

Petita com una rata

i com un lleó

guarda la casa.

Dolça, groguenca i verdosa, a tothom faig profit;

vols saber que sóc? Espera

Que em sembla Que ja t' ho he dit.

No sóc escarabat ni grill,

quasi sempre tinc deu fills;

cosa estranya1 tots són grills.

Encara que no sóc trompeta

jo sono igual que si ho fos,

i no sóc cap escopeta,

encara que tinc dos canons.

Tu en portes, te'l toques,

te'l saps arreglar,

però encara que no vulguis

no els podràs comptar.

Un cistelló d' avellanes,

de dia s'arrepleguen,

de nit s'escampen.

Qui és el qui es lleva

més de matí del món

i de vespre

és el primer que s' adorm?

Vaig sempre de viatge,

sense maleta ni bastó;

de vegades semblo un formatge,

i d'altres una tallada de meló

Tinc a la boca

una dentadura

em poso a cantar

si les dents em belluguen.

Petita o gran sóc rodona,

sóc de pell i sóc de goma,

sóc de cam i sóc de roba

i dono bon gust a l' olla

No sóc cargol ni bolet

i l' aigua em fa sortir;

quan plou tot m' estarrufo,

i quan fa sol estic pansit.

Passo la vida fent voltes

caminant a poc a poc,

però per més que camino

sempre estic al mateix lloc.

Plana com la ma,

blanca com la neu,

parla sense boca

i camina sense peus.