Com tres peus eixarrancada,

sempre vaig amb el pagès,

sempre al camp estic posada

i a la casa del marquès.

Fent soroll se'n vénen,

fent soroll se'n van

i quan demà tornin

se n'entornaran.

Sóc negre i també sóc blanc,

ningú a mi em pot agafar,

s'ofega qui entre mi es fica;

vés si rumiant una mica em podràs endevinar.

Què és això? Una cosa

que per tot arreu es posa

i a la mar no gosa.

Què és el que es troba

en un mes una vegada,

en una setmana també,

en un minut, un sol cop

i dos cops en un moment?

Com més n'hi ha,

menys es veu.

Fregant neix,

i bufant creix,

i si el tapes és ben mort;

pot fer el mal amb escreix

destrossant a dret i a tort.

Sóc un cosa que ningú ha vist

i existeixo entre mortals;

el dia que falti jo

moren homes i animals.

Una pedra que camina

sense ésser pedra,

té quatre cames

i no és ovella;

pon ous

i no és gallineta.

Volant i saltant alhora

ve el de les potes pelades,

cantant cançons de sa terra

i el reben a plantofades.

Neix a fora,

es fica a casa

i menja amb la gent a la taula.

Encara que no sóc peix,

dins de l'aigua sempre estic,

i cantant estic contenta

així que arriba la nit.

¿Què és una cosa que corre sense cames i menja sense dents?

Tots en tenim,

però ningú no la veu,

i el que no en té

no diu mai re.

Per més que em vinguis darrera

mai no em podràs atrapar,

i quan vulguis retirar-te

sempre t'hauré d'empaitar.

Encara que no sóc trompeta

jo sono igual que si ho fos,

i no sóc cap escopeta,

encara que tinc dos canons.

El qui no en té és mala gent.

El qui el té bo és un sant.

Mai es veu. Tothom el sent.

Qui fa versos en fa esment,

i gràcies a ell anem tirant.

En tinc però me les han de fer.

Quina és la planta que no es planta

i un gran fruit aguanta?