Encara que no sóc peix, dins de l'aigua sempre estic i cantant estic contenta així que arriba la nit

Va pel cel, té ales i no és ocell.

Va i ve i no es mou d'on és.

Petita com una rata i com un lleó guarda la casa.

Sembla or, plata no és, qui no ho endevinarà ben ximple serà.

Encara que no sóc trompeta jo sono igual que si o fos, i no sóc cap escopeta, encara que tinc dos canons.

Qui és el qui es lleva més de matí del món i de vespre és el primer que dorm?

Té braços, coll i punys, i no té mans, cap ni ulls.

Una cosa blanca, blanca, que s'agafa i no s'aguanta.