L’Imperi bizantí va assolir una gran prosperitat econòmica al segle VI.

Entre el 527 i el 565 es van conquerir algunes de les províncies occidentals perdudes amb la divisió de l’antic Imperi romà.

Sota Justinià l’Imperi bizantí es va haver de replegar sobre la seva zona oriental.

Justinià va recopilar les lleis romanes en dotze llibres.

Als segles VII i VIII, Bizanci va tenir un nou període de prosperitat conegut com la segona edat d’or.

A partir del segle XI, Bizanci es va començar a descompondre lentament com a resultat dels atacs dels exèrcits turcs a les seves fronteres.

L’Imperi bizantí va desaparèixer l’any 1054, amb la caiguda de Constantinoble.

Basileus era considerat la màxima autoritat de la cristiandat.

L’emperador convocava els concilis i designava el patriarca de Constantinoble.

El Papa era el bisbe de Roma.

La construcció religiosa més important d’aquesta Església és Santa Sofia.

Els sacerdots es podien casar.

Tenien especial importància les icones.