Originàriament (edat mitjana) feia referència als habitants de les ciutats que s'havien enriquit per la seva activitat comercial o artesana. En teoria marxista és la classe social propietària dels mitjans de producció (fàbriques, per exemple).

L'Estat posa a la venda els béns no productius, generalment terres, de les denominades "mans mortes" (Església i ajuntaments) per aconseguir fons per a l'Estat, consolidar la propietat privada i augmentar la propietat agrícola.

Mètode de regulació del comerç que defensa que no s'han d'impossar aranzels per als productes exteriors perquè d'aquesta manera es fomenta la competitivitat i l'especialització econòmica.

Tipus d'establiment industrial, sobretot tèxtil, que feia servir el carbó com a font d'energia. Constaven de l'edifici fabril i els seus annexos. Fou el tipus d'establiment industrial predominant a Catalunya des de les dècades de 1830 a 1860.

Tipus d'establiment industrial allunyat de nuclis urbans, amb edificacions tant destinades a la producció com per allotjar els treballadors i oferir-los serveis . Feien servir l'energia hidràulica dels rius.

Sistema econòmic basat en la propietat privada dels mitjans de producció , on els propietaris busquen el màxim benefici econòmic. Els béns i serveis es distribueixen al mercat, que es regula per mitjà de la llei de l'oferta i la demanda.

Mètode de regulació del comerç que proposa imposar aranzels per als productes de l'exterior per tal de beneficiar mercat interior.

Grup social que comparteix característiques comunes de caràcter econòmic, cultural o social, i poden estar generats o ser generadors d'interessos o objectius comuns que reforcin el sentiment de pertinença a un grup.

Moviment polític que defensava la monarquia absoluta, la presència activa de l'Església a la vida pública i els furs de Navarra, País Basc i la Corona d'Aragó.

Partit polític d'entre els anys trenta i setanta del segle XIX de caràcter liberal radical. Defensava el sufragi censatari, la sobirania nacional, l'autonomia d'ajuntaments, les llibertats individuals, un Estat confessional amb llibertat de culte i va impulsar desamortitzacions.

Avalots que es produïren a moltes ciutats catalanes i especialment a Barcelona entre 1835 i 1843. Sovint van tenir un caràcter anticlerical i van forçar canvis polítics.

Principi que estableix que els poders d'un govern han d'estar dividits, per impedir que una persona o grup en tingui massa. Montesquieu al segle XVIII va plantejar que els tres poders havien de ser el legislatiu, l'executiu i el judicial.

Conjunt d'idees filosòfiques i polítiques que tenen en comú el rebuig cap a l'Estat i qualsevol forma d'autoritat. El clàssic aspirava a l'abolició de l'Estat, les classes socials i la religió institucionalitzada.