NEW
Font size
WorksheetsUnitat 4: Sucre a la sang
Total questions: 20
Worksheet time: 30mins
La glucosa és:
a) Una hexosa.
b) Un disacàrid.
c) La principal biomolècula energètica per a les cèl·lules de l’organisme.
d) La a i la c són certes.
El glicogen:
a) És un polipèptid.
b) És un polisacàrid.
c) S’emmagatzema principalment al fetge i, en part, al múscul com a reserva energètica.
d) La b i la c són certes.
La glucosa a la sang.
Indica quina de les següents afirmacions és falsa:
a) Després de cada ingesta, els hidrats de carboni ingerits són digerits al budell i vessats a la sang majoritàriament en forma de glucosa.
b) El fetge no capta glucosa directament de la sang, sinó que l’allibera, estimulat pel glucagó quan la glucèmia és baixa.
c) Les cèl·lules beta del pàncrees secreten glucagó com a resposta a un excés de glucosa a la sang.
d) La insulina i el glucagó fan que la glucèmia es mantingui en un interval adequat que va de 60 a 120 mg/dl de sang.
Quina de les següents afirmacions és falsa?
En la diabetis tipus 1:
a) Les cèl·lules beta del pàncrees no produeixen insulina.
b) Sol estar associada a una dieta inadequada i a l’obesitat.
c) És una malaltia multigènica, però no s’hereta de manera senzilla seguint
les lleis de Mendel.
d) Incideix en infants i joves.
En aquesta corba de la glucèmia, quin perfil correspondria al d'un pacient amb diabetis tipus 2?
a) La A
b) La B
c) La C
d) Cap de les anteriors.
En la diabetis tipus 2:
a) Les cèl·lules alfa del pàncrees no produeixen glucagó.
b) Sempre cal seguir un tractament d’injecció d’insulina.
c) La glucèmia es dispara perquè les cèl·lules (musculars, adiposes i nervioses) tenen una menor sensibilitat cap a la insulina, encara que els seus nivells a la sang siguin normals o fins i tot elevats.
d) La b i la c són certes.
La diabetis tipus 1 i tipus 2 tenen en comú:
a) Una alta concentració de glucosa en sang.
b) Presenten símptomes com la polidípsia (molta set), polifàgia (molta gana) i poliúria (moltes ganes d’orinar).
c) Són malalties cròniques.
d) Totes les anteriors són certes.
Els aminoàcids:
a) Són els monòmers dels disacàrids i dels polisacàrids.
b) Tenen en comú un grup químic carboxil (-COOH) i un grup amino (-NH2) units al mateix àtom de carboni.
c) S’uneixen entre si mitjançant la formació d’un enllaç o-glicosídic.
d) La b i la c són certes.
La insulina:
a) És una proteïna amb estructura globular.
b) La seva acció, per tal de facilitar l’entrada de glucosa als teixits, requereix del receptor de la insulina, una proteïna d’estructura quaternària.
c) Es pot injectar a través d’una bomba d’infusió.
d) Totes les anteriors són certes.
L’obtenció d’insulina humana a través de la recombinació d’ADN amb bacteris:
a) Consisteix en inserir el gen de la insulina humana en un plasmidi bacterià per produir insulina a l’interior del bacteri.
b) Genera una proteïna (la insulina) que ocasiona rebuig perquè el gen no prové d’una persona.
c) Implica l’ús d’enzims de restricció que tallen el DNA en zones amb una seqüència concreta.
d) La a i la c són correctes.
Les cèl·lules mare pluripotencials:
a) Tenen capacitat per desenvolupar un organisme sencer.
b) Són cèl·lules mare embrionàries.
c) Tenen capacitat de produir totes les cèl·lules de la varietat de teixits que componen un organisme.
d) La b i la c són certes.
Les cèl·lules mare multipotencials:
a) Tenen capacitat de produir totes les cèl·lules de la varietat de teixits que componen un organisme.
b) Es troben en el cordó umbilical i s’han reprogramat per obtenir cèl·lules beta del pàncrees i tractar pacients amb diabetis.
c) Només tenen capacitat de generar un únic tipus de cèl·lules diferenciades.
d) Són cèl·lules mare embrionàries.
Quins dels següents hàbits nutricionals recomanaries a una persona amb diabetis?
a) Disminuir la ingesta de cereals i farines refinades, augmentar la ingesta de verdura, de llet i sucs de fruita.
b) Ingerir carbohidrats i farines integrals, menjar la pasta al dente, consumir fruites amb un índex glucèmic baix o moderat i no picar entre hores.
c) Disminuir la ingesta de cereals i farines refinades, augmentar la ingesta de verdura, disminuir el consum de llet i menjar, només ocasionalment, productes amb un elevat índex glucèmic (begudes ensucrades, rebosteria, etc.).
d) La b i la c.
Les persones diabètiques han de controlar la glucosa a la seva dieta. Els aliments de la taula següent no contenen glucosa lliure, però n’hi ha que contenen molècules que, en ser hidrolitzades pels enzims del tub digestiu, sí que alliberen glucosa. Quins són aquests aliments?
a) Tots els aliments presents a la taula.
b) Sucre, pa i oli.
c) Sucre, pa i llet.
d) Sucre, pa, llet i enciam.
Quines de les molècules de la figura són monosacàrids?
a) La B i la A.
b) La B i la E.
c) La B i la D.
d) La F i la G.
Quina o quines de les molècules de la figura son aminoàcids?
a) La D i la F.
b) La B.
c) La C i la G.
d) La A i la F.
Com es diuen els compostos resultants de la unió de diversos aminoàcids?
a) Es diuen pèptids i, si són unions de més de 100 aminoàcids, proteïnes.
b) Es diuen pèptids i, si són unions de més de 100 aminoàcids, polisacàrids.
c) Es diuen pèptids i, si són unions de més de 10 aminoàcids, proteïnes.
d) Cap de les anteriors és correcte.
Com s’anomena la biomolècula indicada en aquesta figura?
Es tracta d’un disacàrid que forma el sucre comú que mengem a taula.
a) Sacarosa, i està format per dos monosacàrids diferents: glucosa i fructosa.
b) Lactosa, i està format per dos monosacàrids diferents: galactosa i fructosa.
c) Midó, i està format per dues fructoses.
d) Cap de les anteriors és correcte.
Com s’anomena l’enllaç que uneix els monosacàrids formant disacàrids i polisacàrids?
a) Enllaç peptídic.
b) Enllaç o-glicosídic.
c) Enllaç d’hidrogen.
d) Cap de les anteriors és correcte.
El clonatge reproductiu:
a) Permet obtenir un individu complet que tingui les mateixes característiques que un altre adult.
b) Es pot utilitzar per preservar espècies en perill d’extinció i que són difícils de criar en captivitat.
c) Utilitza un òvul d’una femella del qual se n’extreu el nucli, de manera que queda sense material genètic, i s’hi introdueix el nucli d’una cèl·lula adulta de l’individu que es vol clonar.
d) Totes les anteriors són certes.
