WorksheetsLa Segona República. El Bienni Reformista
Total questions: 29
Worksheet time: 16mins
Quan es produeix el Període Constituent de la Segona República?
Entre novembre de 1933 i febrer de 1936.
Entre abril de 1931 i desembre de 1931.
Entre febrer de 1936 i juliol de 1936.
Entre desembre de 1931 i novembre de 1933.
Quan es produeix el Bienni Reformista de la Segona República?
Entre novembre de 1933 i febrer de 1936.
Entre abril de 1931 i desembre de 1931.
Entre febrer de 1936 i juliol de 1936.
Entre desembre de 1931 i novembre de 1933.
El pacte de Sant Sebastià va ser...
... un pacte fet per les diferents forces republicanes l'endemà de les eleccions del 31 per a dur a terme endreçadament i ràpida la transició a la república.
... un pacte realitzat l'octubre de 1930 que constituia un comitè revolucionari per promoure la caiguda de la monarquia.
... un pacte dut a a terme pels monàrquics abans de les eleccions municipals, d'acord amb el qual si guanyaven els republicans es faria un cop d'estat tres dies després.
... un pacte entre monàrquics i repúblicans en què es decidien les condicions per a una transició pacífica a la república.
Les eleccions municipals del 12 d' abril de 1931 van ser....
...enteses per la població com un plebiscit entre monarquia i república.
...ser considerades per la població com un tràmit.
...enteses per la població com un plebiscit entre dictadura i Restauració.
...un fracàs per la manca de participació.
Quan es proclama la Segona República?
El 12 d' abril de 1931
El 18 de juliol de 1931
El 14 d' abril de 1931
El 14 d' abril de 1930
En conèixer el resultat de les eleccions del 12 d'abril de 1931, Francesc Macià...
... proclama la República Catalana dins la Federació de Ibèrica.
... exigeix un govern autonòmic per Catalunya amb el nom històric de Generalitat de Catalunya.
... proclama la Segona República Espanyola des del Balcó de la Generalitat.
... retorna a Catalunya des del seu exili a França.
Qui ha estat el primer president de la Segona República Espanyola?
Manuel Azaña
Buenaventura Durruti
Niceto Alcalá Zamora
Largo Caballero
Assenyala quines característiques tenia la Constitució de 1931.
L'Estat era centralitzat i laic.
Era una república, la sobirania era popular i les Corts unicamerals.
L'Estat era confessional i el sufragi universal.
Era una monarquia amb Estat integral, aconfessional i Corts bicamerals.
La proclamació de la Segona República es dona en un context internacional de...
... prosperitat econòmica mundial i triomf de les democràcies a Europa.
... crisi econòmica mundial i ascens dels feixismes a Europa
... prosperitat econòmica mundial i ascens dels feixismes a Europa.
... crisi econòmica mundial i triomf de les democràcies al Europa.
Pel juny del 1931 es van convocar eleccions ...
Centre
a Corts Constituents
Dreta
municipals
No és una de les característiques de la Constitució del 1931:
Molt avançada per l'època.
Clara "orientació social".
Marcat caràcter democràtic i progressista.
Hi va haver un enorme consens.
Junt amb la qüestió del sufragi femení, la qüestió més debatuda en l'elaboració de la Constitució de 1931 van ser...
...la relació entre Estat i Església.
...la reforma de l'educació.
...el mètode d'elecció del Cap d'Estat.
...si el nou règim havia de ser una monarquia o una república.
Qui va ser la principal defensora del sufragi femení durant els debats d'elaboració de la Constitució de 1931?
Victoria Kent.
Clara Campoamor.
Dolores Ibárruri, més coneguda com la Pasionaria.
Margarita Nelken.
La millora del sistema educatiu...
... va ser una de les prioritats del govern d'Azaña, i un dels àmbits on es van aconseguir èxits notables.
... va ser totalment obviada pel govern d'Azaña, que va deixar l'educació en mans de l'Església.
... no era un element crucial en aquest moment de la història d'Espanya, ja que l'analfabetisme ja s'havia reduït molt durant la Restauració.
...es va centrar, durant el govern d'Azaña, en el nivell universitari, deixant de banda els graus més elementals d'escolarització.
La constitució de 1931 en referència a l'Església defensava...
Estat Confessional
Laïcitat de l'Estat
Estat teocràtic
Estat vigatanista
La Llei de Congregacions...
...va prohibir els ordres religiosos.
...van agumentar els béns i els privilegis entregats a l'Església.
...defensava un estat confessional.
...va limitar la possessió de béns als ordres religiosos.
Quin objectiu tenia el govern del Bienni Reformista amb la Reforma de l'Exèrcit?
Posar fi a la Revolució d'Octubre a Astúries.
Incloure dones al comandament militar.
Evitar l'hostilitat dels generals monàrquics.
Eliminar el servei militar obligatori.
Com a part de la reforma militar duta a terme durant el bieni reformista, el Govern de la República va...
... augmentar molt el nombre d'oficials, nomenant nous oficials fidels a la República.
... reduir tot l'exèrcit proporcionalment, de tal manera que el nombre relatiu d'oficials era equivalent.
.... reduir molt el nombre d'oficials, permetent que molts d'ells es retiressin del servei actiu mantenint el sou.
...mantenir la pràctica totalitat d'oficials del règim anterior, la qual cosa explica en part per què es va produir el cop d'estat del 36.
Les Guàrdies d'Assalt van ser...
...una força d'ordre públic fidel a la República creada per Manuel Azaña.
... un grup paramilitar de caire feixista.
... un grup paramilitar d'origen carlista.
...una tropa d'elit formada per lluitar al conflicte del Marroc.
Quin era l'objectiu de la Reforma Agrària del bienni progressista?
Crear una classe mitjana rural, propietaris de les seves explotacions.
Enfortir les possessions dels terratinents i augmentar les rendes d'aquests.
Eliminar la propietat privada i repartir totes les finques entre els pagesos no propietaris.
Focalitzar els interessos agraris en la rabassa.
El resultat de la publicació de la Llei de la Reforma Agrària de 1932 va ser...
...fer créixer molt el nombre de partidaris del règim republicà entre els treballadors del camp, i en especial entre els sindicats anarquistes.
...disminuir la presència de propostes revolucionàries entre els treballadors del camp a Espanya.
...millorar de manera inmediata i àgil la vida de la majoria de treballadors del camp.
...provocar el rebuig al règim i el descontentament entre els treballadors del camp per la lentitud en l'aplicació de les reformes promeses.
L'Estatut de Núria...
Conferia a la Generalitat plenes competències en ensenyament, cultura, policia, sanitat...
Disposava de la gestió dels impostos directes
Proclamava el català com a llengua oficial
Totes les respostes són correctes
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovat el 1932...
... era idèntic a la proposta aprovada a Núria l'any anterior.
... donava més autonomia a Catalunya que la proposta aprovada a Núria l'any anterior.
... era un text alternatiu, elaborat amb total independència de l'Estatut de Núria.
... retallava la proposta aprovada a Núria l'any anterior en algunes qüestions importants, reduïnt-ne el caràcter autonomista.
La Llei de Contractes de conreu 1934...
Exigia que els contractes fóssin indefinits i que eren els pagesos els que podien decidir quan s'acabava aquest contracte
Es va aprovar la reducció 100% de les rendes que els rabassaires pagaven als propietaris
Atorgava totes les terres als camperols
Permetia als rabassaires comprar la terra als propietaris a canvi d'un preu establert pel govern.
Indica quines professions podien exercir les dones.
Militar
Policia
Procuradora
Alta funcionària
Jutgessa
Assenyala què permetien les lleis durant la Segona República fer a les dones en matèria civil.
El matrimoni civil
L'avortament
El divorci
La igualtat jurídica entre marit i muller
La investigació de la paternitat
Assenyala quins canvis socials importants a la situació de les dones és van produir durant la Segona República.
Va haver gran quantitat de divorcis.
Es va reduir l'analfabetisme femení.
Moltes dones es van mobilitzar políticament.
Les dones van accedir al treball a la indústria.
Per què va guanyar la dreta les eleccions de 1933?
Perquè per primer cop van votar les dones.
La CNT va cridar a l'abstenció.
La dreta es va presentar unida.
El govern d'esquerres va tenir escàndols de corrupció.
Perquè el Rubius va fer campanya per la CEDA.
Les inicials CEDA signifiquen:
Confederación Española de Derechas Atribuciones
Concentración Española de Derechas Autónomas
Confederación Española de Derechas Autónomas
Confedaración Estatal de Derecho Autonómico
