Vosaltres (a)   el que anva a passar.

(saber imperfet)

Vosaltres no (a)   els deures la setmana passada.

(fer passat simple)

Jo no (a)   una xica tan guapa.

(conéixer plussquamperfet)

L'any passat eixe xic no em (a)   massa bé.

(caure imperfet)

Al final nosaltres (a)   arribar a temps d'agafar el metro.

(poder passat simple)

Joan (a)   aprovar-ho tot pero no estudia gens.

(voler condicional)

Jo no ho (a)   fins que m'ho van dir.

(saber passat simple)

Vosaltres ho (a)   si pensàreu d'una altra manera.

(sentir imperfet)

Fa temps que no ens (a)   , veritat?

(veure imperfet)

Què (a)   tu de mi?

(voler futur)

Els meus pares (a)   massa protectors amb mi

(ser/ésser present)

Tu t' (a)   les mentides que t'han contat.

(creure perfet)

Crec que elles ho (a)   sabut gràcies a aquell bocaxancles.

(saber perfet)

Pere (a)   de la moto durant els entrenaments.

(caure passat simple)

La meua germana no (a)   res d'allò que jo li estava contant.

(creure imperfet)

No (a)   ni una gota i ara estàs sec.

(beure perfet)

Jo no ho (a)   aposta. Va ser sense voler.

(fer passat simple)

Jo no sé qui és eixe. Ara no (a)   .

(caure present)

Quan arrivàrem, ma mare no (a)   el dinar.

(fer plusquamperfet)

Jo no (a)   una peli tan xula des de feia temps.

(veure imperfet)

Demà ja (a)   podrem utilitzar el mòvil en classe.

(poder futur)

Jo t' (a)   si m'ho hagueres dit.

(creure condicional perfet)

Nosaltres (a)   el sopar però no ens deixen.

(fer condicional)

Si jo tinguera diners, (a)   amb vosaltres al cine.

(anar condicional)

Vosaltres no (a)   més Red Bull perquè provoca taquicàrdia.

(beure futur)

Finalment, nosaltres (a)   disfrutar del concert.

(poder passat simple)

Si tasteu eixa tarta, segur que (a)   repetir.

(voler futur)

Lluís no (a)   el semàfor i quasi l'atropellen.

(veure passat simple)

Jo (a)   moltíssim que no hages aprovat el Valencià.

(sentir present)