Trobeu en el text els quatre mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o les expressions següents. a) Estripada: b) Es donen: c) Pletòrics: d) Rebombori: Escriu-ne les quatre paraules una després de l'altra en minúscula i separades amb una coma, sense deixar espais. —¡Es rendeixen! —sento que criden a la meva esquerra. Dret sobre el parapet, veig un home alt i molt magre, vestit de parracs, amb una barba de quinze dies i tot cobert de pols. Un captaire, penso.¿Què hi fa aquest captaire sobre el parapet?Alguna cosa li brilla a la màniga de la camisa esquinçada; és un alferes. Posa els braços en creu com si ens volgués abraçar.—¡Alto el foc! ¡Es rendeixen! —sento uns rugits afònics: són els meus homes. Llàstima que un moment així es triga més a explicar que a viure. ¡Tots germans!¡Alto el foc! ¡No ens matem més! ¡No siguem tan bèsties! Que és bonic aquest moment… ¿serà ja el Cel? ¿Potser ja som tots morts i aquest fatxa vestit de parracs és un àngel que ens ve a rebre?L’àngel esparracat està fent l’ullet als seus, ben amagats dins la trinxera. Ho veig amb els prismàtics. I els fa dissimuladament senyals amb la dreta com un director d’orquestra. ¿Quina simfonia els vol fer tocar? Alguna cosa en honor nostre, evidentment. ¿La mort d’Aase? El comprenc com si llegís en el seu interior: prepareu les bombes de mà i quan vinguin per abraçar-nos…És el vell truc que nosaltres mateixos hem gastat altres vegades en idèntiques circumstàncies. Els meus llencen els fusells per pujar amb els braços lliures, arravatats d’entusiasme; recordo de sobte que són reclutes, que ignoren aquests trucs tan suats.—¡Us enganyen! —però no em senten. Crits i confusió; estan com fascinats per aquella abraçada que se’ls brinda. Déu meu, que sigui tan profund en nosaltres aquest desig de ser germans —i que el fem servir per matar-nos més a mansalva…—¡Imbècils! —torno a cridar, però la meva veu es perd entre l’immens xivarri.

(a)