1. Construcció en forma de dosser sostinguda per quatre columnes o pilars que es col·loca sobre l'altar per accentuar la seva importància.

1. Edifici exempt circular, quadrat o poligonal on s'administrava el baptisme per immersió. Generalment amb coberta de cúpula.

   Antigament es construïa devora una església.

1. Pintura d'estudi que representa éssers inanimats (animals morts, fruites, vegetals i objectes).

Element ubicat sobre el fust de la columna que sosté directament

l’arquitrau. Sol estar decorat i adopta formes molt diverses.

Columna amb el fust en sentit helicoidal. Característica de l'art barroc.

Columna pròpia de l’ordre clàssic que apareix al món romà. Presenta base, fust llis i un equí i un àbac menys desenvolupat que el dòric.

Contraposició harmònica de parts relaxades i en tensió del cos humà

quan està dret i en actitud de descans.

 Element arquitectònic que corona un entaulament, que en sobresurt i sol

aparèixer motllurada.

1. Coberta semiesfèrica generalment ubicada sobre un espai quadrat que

empra les petxines per passar a una planta circular o octogonal. Per

aconseguir més alçada s’ubica sobre un tambor i pot estar coronada per una llanterna.

1. Procediment per representar una figura que en la realitat estaria ubicada en posició perpendicular o obliqua en relació amb el plànol pictòric.

1. Tècnica característica de Leonardo da Vinci que consisteix a difuminar els contorns de les figures, amb la qual cosa s'aconsegueixen efectes

atmosfèrics.

1. Tècnica utilitzada per a la pintura mural que s'aplica sobre el lliscat, de

sorra i calç, mentre encara és humit, emprant colors trempats amb aigua. 

1.  Espai horitzontal situat entre l'arquitrau i la cornisa en l'arquitectura

clàssica.

1. Coronament triangular d'una façana, d'un pòrtic, una porta o una finestra.

1. Part vertical de la columna entre la base o estilòbata i el capitell. Pot ser

llis o amb estries.

Ornamentació escultòrica o pictòrica d’éssers fantàstics humans, vegetals i animals, completament entrellaçats formant un tot. Característica del Renaixement.

1. Tela de lli, cànem, cotó... sobre la qual es pinta. // Fragment o porció de

murada.

1. Galeria oberta amb coberta sostinguda per pilars o columnes. // Edifici

públic destinat a transaccions mercantils.

Element arquitectònic de planta circular o poligonal, amb obertures

laterals, que corona una cúpula o una torre i permet il·luminar l'espai interior. 

Volta en forma de mitja lluna oberta a la volta principal per donar-hi llum.

Procediment pictòric que dissol els pigments en olis secants (llinosa,nou...) i s'aplica sobre fusta o tela preparades. Van Eyck va perfeccionar la tècnica. 

En arquitectura clàssica, estil o disposició dels elements sustentadors i sustentats que componen un edifici, especialment pel que es refereix a la forma, proporcions i ornamentació de la columna i l’entaulament. Els

principals són: dòric, jònic, corinti, toscà i compost.

Tipus de perspectiva que intenta representar l’atmosfera que envolta els objectes difuminant els contorns i fent que els colors perdin intensitat a

mesura que s’allunyen.

Mètode geomètric que permet representar l’espai tridimensional sobre l’espai bidimensional. Per a la seva formació té en compte les línies que convergeixen en un punt de fuga.

Element arquitectònic de forma triangular curvilínia que té la funció de

servir de suport a una cúpula tot passant d'una planta quadrada a una de

circular. 

Element arquitectònic de suport vertical de secció no circular.

(a)  

Pilar adossat al mur.

(a)  

1. Estructura arquitectònica situada a l'entrada d'un edifici, sostinguda per

columnes o pilars.

En escultura, la figura o ornament que sobresurt del pla que forma el fons.

Segons el gruix dels objectes representats es denomina baix relleu, mig relleu o alt relleu.

Obra d'escultura, de pintura o mixta que se situa rere l’altar i serveix per

ornamentar-lo. Les seves parts principals són: predel·la o bancal, pisos o cossos horitzontals, carrers verticals, guardapols, etc.

1. Escultura de fusta / Tècnica per obrar una escultura de fusta o pedra.

1.  Estructura cilíndrica o poligonal que sosté la cúpula donant-li alçada.

1.  Obra artística pintada o esculpida de forma rodona, semblant a un medalló.

1. Procediment pictòric en què els colors es dilueixen amb aigua que conté

aglutinants (goma, ou), s'aplica sobre taula o mur i es pot retocar en eixut.

Obra que consta de tres taules o fulles de material dur, de manera que les

laterals es tanquen sobre la central.

1. En pintura, il·lusió òptica espacial a través de la qual sembla real allò que només està pintat.

1.  Categoria particular de natura morta, d’alt valor simbòlic i religiós,

característica de la pintura barroca. El seu missatge gira entorn de la

inutilitat dels plaers mundans enfront de la certesa de la mort.

1. Volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.

1. Ornament en espiral característic del capitell jònic. També, en llenguatge

genèric, s’utilitza com a sinònim de tot motiu decoratiu curvilini.