Quin d'aquests es considera com un signe clínic de mort?

Les cures pal·liatives són el tipus d'atenció o tractament que s'ofereix de manera especialitzada a les persones adultes que pateixen càncer en fase avançada, quan ja no responen al tractament.

L'eutanàsia i la sedació pal·liativa utilitzen els mateixos tractaments.

Quan un metge del CAP té dubtes sobre l'atenció a pacients amb necessitats pal·liatives o malalties cròniques avançades, pot consultar a l'equip de PADES per a fer una valoració del cas.

El dolor és l'únic símptoma que cal que ens preocupi en els pacients terminals.

Quina de les següents característiques NO correspon als pacients en fase terminal?

Es parla de l'etapa final de la vida o malaltia terminal quan la persona té una malaltia progressiva, avançada, incurable, sense possibilitats raonables de resposta al tractament curatiu i té un pronòstic de vida limitat.

Quan el pacient mostra reaccions agressives envers el cuidador, la família o cap a ell mateix, el TCAI ha de ser tolerant i no personalitzar els possibles atacs d'ira del pacient.

En concepte de dolor total fa referència a aquelles relacions entre el dolor físic i els estats psicològics, emocionals, espirituals i socials que poden afectar a l'estat de salut dels pacients.

Un pacient amb una malaltia infecciosa que s'ha mort, no suposa cap risc potencial d'infecció i per tant no cal fer cap mesura especial.

Una persona que té un pronòstic de vida superior a 6 mesos, no necessitarà rebre cures pal·liatives perquè encara disposa de temps per provar nous tractaments.

La caquèxia és la sensació patològica de debilitat o cansament, generalitzada a tot el cos.

Les cures post mortem s'han de fer després de que aparegui el rigor mortis.

Quina de les següents intervencions NO es considera com a cures pal·liatives?

La sedació pal·liativa s'aplica a tots els pacients terminals.

Les cures pal·liatives NO tenen com a objectiu ...

L'astènia és l'alteració profunda de l'organisme que apareix en la fase final de certes malalties. Es caracteritza per un estat d'extrema desnutrició, atròfia muscular i debilitat.

Els membres de l'equip d'atenció al malalt terminal també poden travessar diferents moments o fases psicològiques durant la relació terapèutica, tot i que poden no apareixer a tothom per igual.

No podran rebre cures pal·liatives aquelles persones que hagin rebutjat un tractament per curar la seva malaltia i conseqüentment, entrin en el procés final de vida.

Per aconseguir oferir una atenció de qualitat, ens hem d'adaptar a cada pacient i definir un pla d'atenció individualitzat, respectant la seva voluntat, valors i prioritats.

La sedació pal·liativa i l'adequació de l'esforç terapèutic formen part del tractament habitual dels pacients terminals.

Marca les intervencions que formen part de les cures post mortem:

L'anorèxia és un símptoma que es caracteritza per la manca o disminució de les ganes de menjar.

EL professional responsable de les cures del pacient és qui ha de certificar la mort.

Un cop diagnosticada la malaltia terminal, es poden realitzar proves d'exploració, cirurgies o altres intervencions més agressives.

L'objectiu del document de voluntats anticipades (DVA) és mantenir l'autonomia dels pacients (prendre decisions) i augmentar la seguretat dels professionals a l'hora de respectar-les.

L'adequació de l'esforç terapèutic (AET) consisteix en NO aplicar mesures o tractaments invasius als pacients terminals, independentment del seu pronòstic i la seva qualitat de vida.

Quan un pacient comença a veure el seu deteriorament físic i pateix dolor, tenint en compte les reaccions habituals que es tenen en conèixer l'estat terminal, en quina fase del procés es troba?

Durant el procés final de vida com després de la mort d'un pacient, l'actuació dels professionals sanitaris és molt important (mostrar respecte, sensibilitat i preocupació), ja que pot tenir un efecte beneficiós tant en el pacient com en la família.

Dels equips interdisciplinaris especialitzats en cures pal·liatives, els més importants són el PADES en l'entorn hospitalari i les UFISS a nivell domiciliari.

La família i l'entorn cuidador poden presentar també alguns problemes relacionats amb la situació d'estrès i preocupació, com ara cansament, aïllament i ansietat.

La finalitat de les cures pal·liatives és millorar, tant com es pugui i des del més aviat possible, la qualitat de vida de la persona malalta i del seu entorn cuidador.

Durant la fase d'agonia apareixen freqüentment símptomes com l'enllitament, l'estat semicomatós, la disfàgia i els sorolls respiratoris.