La xocolata és un aliment que conté greixos (el 45-52%), proteïnes (el 18-20%), almidons, sucres i minerals. A més a més cal destacar la presència de teobromina, cafeïna i tanins, que otorguen al cacau propietats terapètiques i medicinals.

La història de la xocolata ve d’antic. Els primers en cultivar la planta de cacau van ser els maies de Centreamèrica, cap a l’any 1000 a.C., i més tard els asteques. La llegenda explica que Quetzalcoatl, déu asteca, solia preparar-se una beguda amarga i picant amb extraordinaris poders estimulants i grans qualitats afrodisíaques, i abans de desaparèixer d’aquest món va concedir als mortals la llavor del cacau per tal que, com ell, puguessin disfrutar dels seus beneficis. En honor seu, primer la van anomenar cacahualt i després xocolatl .

Al 1502, Cristòbal Colom, durant el seu quart viatge, va arribar a Hondures, on li van oferir una beguda feta a partir de la llavor del cacau. Tanmateix, el gust de la xocolata en aquell moment no era particularment agradable pels europeus, i Colom no li va donar massa importància. Disset anys més tard, al 1519, Hernán Cortés va arribar d’Espanya per conquistar el Nou Món. Creient que es tractava del déu Quetzalcoatl, que segons la llegenda havia de tornar aquell any, l’emperador Moctezuma li va brindar una càlida benvinguda, oferint-li tota una plantació de cacau, ja que per als asteques el cacau tenia un gran valor.

Cortés va saber reconèixer immediatament el valor econòmic del cacau i el va portar a Espanya. Allà, els frares van començar a substituir el pebre i les espècies que utilitzaven els asteques per condimentar la seva beguda de xocolata per sucre i vainilla, creant una beguda dolça i saborosa. Aquest simple canvi va fer que el descobriment de Cortés fos un gran negoci per a la cort espanyola.

El seu nom botànic és Cacao Theobroma i creix a plantacions situades en una franja que va entre 20 graus al nord i 20 graus al sud de l’equador. A aquesta latitud l’altitud ideal és d’uns 400 metres i la temperatura ha de mantenir-se constant entre els 20 i 30ºC, sense baixar mai dels 16ºC. El seu millor hàbitat és la selva tropical. Els arbres de cacau comencen a donar fruit després de 4 o 5 anys i es mantenen actius fins als 60 anys. Les llavors s’allotgen dins les maraques, que creixen directament del tronc i les branques principals, i tenen forma de pilota de rugbi de color groc fosc quan maduren. La collita es fa dues vegades a l’any i es tallen els fruits per la meitat. Al seu interior, una polpa blanca esponjosa envolta les llavors. Les llavors es posen a fermentar amb la polpa, fins que adquireixen un color rosat i una aroma característica. A continuació es posen a assecar al sol i és llavors quan aconsegueixen el seu color xocolata definitiu.

Una planta produeix una mitjana d’1 a 2kg de llavors l’any, però durant el procés d’assecat les llavors perden aproximadament el 50% del seu pes.