L'intercanvi de gasos s'anomena:

Hi ha tres tipus de respiració, la pulmonar, la cel·lular i la mitocondrial.

L'oxigen que obtenim al respirar s'utilitza per a obtenir energia

El procés pel qual l'oxigen passa de l'aire dels alvèols als capil·lars s'anomena:

En quin orgànul es produeix la respiració cel·lular?

Quina de les dues és la fase activa de la respiració?

L'expiració és una fase activa, mentre que l'espiració no ho és.

La respiració és un procés físic, i la ventilació és un procés bioquímic.

En la difusió passiva els gasos passen del lloc amb menys concentració al lloc amb més concentració, i no gasta energia.

El 97% de l'oxigen a la sang es transporta units a l'hemoglobina dels eritròcits.

L'hemoglobina dels eritròcits també transporta CO2.

Durant l'espiració, la pressió de l'aire intrapulmonar és inferior a la de l'aire ambiental (hi ha més pressió fora que dins) i, per aquest motiu, l'aire surt dels pulmons cap a l'exterior.

En les gràfiques dels volums respiratoris, les capacitats són combinacions de dos o més volums.

Per a realitzar una espirometria, és aconsellable que els i les pacients portin roba ben ajustada, perquè ajuda a estrènyer més el tòrax i així realitzar expiracions més fortes.

L'espirometria es pot realitzar amb els i les pacients o bé dret (posició de bipedestació) o asseguda (posició de sedestació). De les dues, la més recomanada és la segona.

Les hores prèvies a una espirometria es recomana que la persona no fumi ni prengui la medicació del seu tractament respiratori les 12-24 hores prèvies.

Hi ha algunes patologies greus que són incompatibles amb la realització d'una espirometria.

Un indicador de qualitat d'una espirometria és que la persona exhala durant almenys 6 segons.

En una persona sana, la relació VEF1/CVF de l'espirometria ha de ser mínim del 80%.