Font size
WorksheetsT1-Intervenció en el Desenvolupament Afectiu
Total questions: 109
Worksheet time: 55mins
De què està compost el desenrotllament afectiu?
Afectes, sentiments, emocions i autoestima.
Estil democràtic, autoritari, negligent i indulgent
Respecte, valors, aprovació i ajuda.
Alegria, tristesa, por i aversió.
Què són les emocions?
Pensaments racionals que duren en el temps.
Estats d'agitació o d'excitació fisiològica que apareixen com a resposta a un estímul.
La valoració que cada persona fa de si mateixa.
Normes socials apreses en la família.
Quins són els components que intervenen en les emocions?
Pensament, memòria i autoestima.
Estímul, resposta fisiològica i reacció momentània.
Jocs simbòlics, llenguatge i imitació.
Motivació, hàbits i autocontrol
Els afectes...
Es concreten en la manera com una persona projecta els seus sentiments i emocions cap a altres persones o cap a si mateixa.
Són les emocions pensades i sentides, que perduren malgrat l'absència de l'estímul que les ha generat.
Són estats d'agitació o excitació fisiològica que apareixen a cada persona com a resposta d'un estímul.
És la valoració que cada nena o nen fa sobre si mateix.
Què són els sentiments?
Respostes físiques momentànies davant un estímul.
Emocions pensades i sentides, que perduren.
Actituds apreses en la família.
Conductes repetitives i estereotipades.
Els afectes, a quins components estan molt vinculats?
A l'autoestima i la memòria.
Al llenguatge i a la imitació.
Als sentiments i a les emocions.
A la motivació i als hàbits.
Quan comença a formar-se l'autoestima?
Dels 3 als 6 anys.
A partir dels 3 anys.
Des dels 2 anys.
Des que naixen.
Què és l'autoestima?
La capacitat d'imitar conductes dels adults.
La valoració que cada xiquet/a fa sobre si mateix/a.
El reconeixement de les emocions dels altres.
L'hàbit d'adaptar-se a les normes socials.
Quin estil educatiu manifesta comportaments disruptius amb dificultats d'autocontrol i d'acceptació de les normes?
Estil negligent.
Estil autoritari.
Estil democràtic.
Estil indulgent.
Què és el vincle d'aferrament?
Una manera d'aprendre mitjançant la imitació de models.
La relació especial que el nadó estableix amb les persones que el cuiden, cobrint necessitats bàsiques i oferint seguretat emocional.
Un conjunt de normes socials apreses a l'escola.
El procés pel qual el xiquet desenvolupa el llenguatge.
A qui anomenem figures d'aferrament?
A les persones que juguen amb el xiquet/a.
A les persones amb qui el xiquet/a estableix vincles i seguretat emocional.
A les persones que només li donen aliment.
A qualsevol persona desconeguda.
Quins conflictes apareixen quan es consolida l'aferrament i en quina edat?
Gelosia i frustració (als 6 anys).
Por a la foscor i malsons (als 2 anys).
Angoixa de separació i ansietat davant estranys (entre 8 mesos i 1 any).
Rebuig a menjar i pèrdua d'interès (als 3 mesos).
Quins factors condicionen la formació del vincle d'aferrament?
Només l'arribada d'un germà.
Exclusivament la qualitat del llenguatge del nadó.
La presència continuada de la figura, la qualitat de la cura i de les relacions familiars, així com canvis a l'entorn.
Només la quantitat de joguets i estímuls externs.
Quines dues pors són característiques del vuitè mes i del primer any de vida?
Angoixa de separació i ansietat davant desconeguts.
Què són les emocions bàsiques?
Estats afectius que es desencadenen de manera natural davant determinats estímuls.
Valoració que cada nen o nena fa sobre si mateix.
Capacitat de posar-se al lloc d'una altra persona per comprendre les seues emocions.
Emocions que ofereixen seguretat al nadó davant de situacions desconegudes.
Quines són les emocions autoconscients?
Por, aversió, sorpresa.
A i C són correctes.
Alegria, ira, tristesa.
Vergonya, orgull, culpabilitat, enveja.
Què són les emocions autoconscients?
Emocions pensades i persentides.
Estats d'agitació o excitació fisiològica.
Impliquen la valoració d'un mateix i relacionen amb la conducta moral.
Contenir i ajustar les pròpies emocions i expressar-les socialment.
Quina funció té l’alegria com a emoció?
Promou la competitivitat entre individus.
Ajuda a afrontar de manera efectiva una situació nova
Genera una sensació de desinterès per les activitats socials.
Estimula la repetició del succés que l’ha produïda.
Què dos funcions han de complir les emocions?
Funció adaptativa i funció social.
Funció física i funció biològica.
Funció creativa i funció artística.
Funció cognitiva i funció lúdica.
Què és l'autoregulació emocional?
Ignorar les emocions pròpies i dels altres.
El procés de contenir i ajustar les pròpies emocions i expressar-les de manera socialment adequada.
La capacitat d'ensenyar a altres a controlar les emocions.
Fer tot el que un vol sense tenir en compte els altres.
Què és l'empatia?
La capacitat d'ignorar les emocions dels altres.
La capacitat de posar-se al lloc d'una altra persona i comprendre les seves emocions i sentiments.
La capacitat d'expressar només les pròpies emocions.
La repetició constant de conductes apreses.
Què necessita un xiquet/a per desenvolupar completament l'empatia?
Aprendre a escriure i llegir ràpidament.
Reconéixer-se a si mateix, tenir consciència com a individu separat i ser conscient dels seus sentiments.
Només reconéixer els sentiments dels altres.
Seguir totes les normes de la classe sense preguntar.
Quina emoció incrementa la capacitat d'autodefensa de la persona?
L'alegria.
La ira.
La por.
La sorpresa.
Quina és la resposta més apropiada davant un enuig molt fort?
Resposta instintiva.
Repressió de l'expressió.
Regulació de l'expressió.
Bloqueig.
Com es desenvolupa de manera efectiva l'empatia?
Amb l'exercici del joc simbòlic i el desenvolupament del llenguatge.
Només amb l'educació física.
Amb la repetició constant de rutines sense canvis.
Amb l'ús de materials didàctics exclusivament.
A partir de quina edat es desenvolupa especialment l'empatia?
Desde el naixement.
A partir dels 2 anys.
Cap als 6 mesos.
A partir dels 5 anys.
Piaget és….
Psicoeducador
Psicòleg
Psicòleg i biòleg
Piaget no és res
En l'estadi d'intel·ligència sensoriomotriu
El coneixement s'adquireix a partir de l'exploració sensorial i motora
Intel·ligència verbal o intuitiva, amb representació mental
És 'l'edat dels perquès'
Apareix l'egocentrisme
Coneixement i afectivitat: Quina afirmació és correcta?
Coneixement i afectivitat no tenen res que vore
Segons Piaget, Coneixement i afectivitat están lligats entre si.
Poden modificar directament les estructures del coneixement
Tenen molt que veure, però igualment Piaget diu que no està lligat res entre sí
Els reflexos
No serveixen per a rés
Són unes conductes innates i senzilles
Els impedeixen conèixer l'entorn
Aparéixen al primer mes de naixement
Piaget va dividir el desenvolupament en quatre estadis:
Intel·ligència preoperatòria, sensoriomotriu, operatoria concreta i operatoria formal
Intel·ligència sensoriomotriu, operatoria concretaI, preoperatòria, operatòria formal
Intel·ligència sensoriomotriu, preoperatòria, operatoria concreta; i operatòria formal
Intel·ligència sensoriomotriu, operatoria concreta, preoperatòria i operatòria formal
Que caracteritza l'etapa d'impulsivitat motriu segons Wallon( fins als 6 mesos)?
La imitació de models adults.
La dominància de funcions fisiològiques i primers interessos.
La recerca d'acceptació i admiració.
El pensament categorial.
En l'etapa emocional (6 mesos a 1 any), el nadó expressa sobretot:
Conductes d'oposició i rebuig.
Conductes d'imitació de models.
Reaccions afectives com el plor i el somriure.
Pensament lògic i abstracte.
Quina és la característica principal del període d'oposició i inhibició (2-3 anys)?
Necessitat de relació amb objectes del seu entorn.
Mostra oposició i rebuig per reafirmar la pròpia personalitat.
Cerca l'admiració dels seus éssers estimats.
Expressa les primeres emocions bàsiques.
El pensament sincrètic al categorial (entre els 6 mesos i els 11 anys) es caracteritza per:
La imitació de models socials.
La construcció d'un jo més personal.
La combinació d'elements diferents per estructurar el pensament.
L'expressió d'interès per la mirada i els sons.
Durant l'adolescència, segons Wallon, el jove:
Reforça la seva personalitat mitjançant l'oposició als adults.
Copia models d'altres persones.
Es centra en la satisfacció de necessitats fisiològiques.
Expressa sobretot reaccions emocionals bàsiques.
Quina fase dura fins a les 6 setmanes?
Fase de formació de l'aferrament.
Fase de preaferrament.
Fase de l'aferranent ben definit.
Fase de formació d'una relació recíproca.
La fase de formació d'una relació recíproca es a partir de?
Dels 6-7 mesos als 2-3 anys.
De les 7 setmanes als 6-7 mesos.
A partir dels 2 anys.
Fins a les 6 setmanes.
Quí és Jhon Bowlby?
Un psicòleg Francès.
Un psicòleg i biòleg.
Màxim exponent de l'etologisme
Un psicòleg Alemà.
En la fase de preaferrament…
El nadó manifesta preferència per les persones.
Mostren angoixa de separació.
Elaboren una representació interna del vincle d'aferrament.
El nadó té preferència pels estímuls humans.
Què reconeixen els nadons en la fase de preaferranent?
L'olor i la veu.
La cara
El tacte de la pell
Els colors.
Què manifesta el nadó en la fase de formació de l'aferrament?
Preferència per persones desconegudes i rebuig de la família.
Preferència per les persones familiars i interacció privilegiada.
Només mostra conductes repetitives i estereotipades.
No reconeix ningú i evita el contacte.
Quin és el comportament de la fase de l'aferrament ben definit?
L'infant ignora la figura d'aferrament.
L'infant sap que la figura principal d'aferrament continua existint encara que no hi sigui present.
L'infant només mostra ansietat i rebuig.
L'infant desenvolupa habilitats motores avançades.
Quantes fases té el procediment de la situació estranya?
5
9
7
8
Quins agents intervenen en el procediment de la situació estranya?
Persona adulta, infant i figura de aferrament
Persona estranya, figura de aferrament
Figura estranya, figura de aferrament de referència i infant
Figura estranya
Què ocorre en el segon episodi de separació en el procediment de la situació estranya?
La figura d'aferrament surt de l'habitació i l'Infant es queda a soles.
No passa res
La persona estranya surt de l'habitació
Torna la figura d'aferrament
Quina de les quatre opcions és un tipus d'aferrament?
Aferrament organitzat
Aferrament dels pares
Aferrament de confós
Aferrament segur
Quin percentatge de nens i nenes presenten aferrament segur?
Un 20%
Entre un 80 i un 90%
Entre un 65 i 70%
Un 90%
Com s'anomena la relació entre el tipus d'aferrament d'un infant i la seua posterior conducta social?
Estabilitat social
Estabilitat de l'aferrament
Estabilitat de la conducta
Estabilitat organitza
Quants tipus d'aferrament hi han i anomena'ls.
3 tipus: segur, insegur i desorganitzat.
4 tipus: segur, insegur evasiu, insegur d'oposició i insegur desorganitzat.
2 tipus: segur i insegur.
5 tipus: segur, insegur evasiu, insegur d'oposició, desorganitzat i indiferent.
En quines fases de les activitats s'ha de considerar el component afectiu?
Només en l'execució.
Només en la planificació.
En la programació i en l'execució.
Únicament en l'avaluació final.
Quin tipus d'activitats es consideren rutines o activitats de la vida diària?
Jocs de construcció.
Alimentació, higiene i son.
Dibuixos en equip.
Cantar cançons.
Quina diferència hi ha entre la programació i l'execució en relació amb l'afectivitat?
La programació és més dinàmica i l'execució més teòrica.
La programació concreta objectius afectius, i l'execució els posa en pràctica.
La programació només serveix per a rutines i l'execució per a jocs.
No hi ha diferència.
Quins recursos parlen de manera més o menys directa de les emocions i dels conflictes?
Contes.
Cançons.
Materials didàctics
Totes son verdaderes
A partir de que edat serà quan es treballen més específicament els comportaments afectius i emocionals?
2-3 anys.
1-2 anys.
3-4 anys.
0-2 anys.
La disciplina positiva es caracteritza per:
Un estil educatiu basat en la por i el càstig,
Un estil educatiu democràtic basat en l'empatia i l'entesa mútua.
Un estil educatiu on no hi ha cap tipus de norma.
Un estil educatiu de bolets i festes
Què són els límits?
Els objectes que els infants no poden tocar.
Els comportaments socialment reconeguts que s'espera que els infants no superen.
Les hores d'activitat de l'escola.
Les normes només aplicables als adults.
Quin és un dels principis bàsics a tenir en compte en l'establiment de límits amb els infants?
Que els límits siguen rígids i iguals per a tot el món.
Implicar l'infant en la configuració dels seus propis límits.
Posar límits sense explicar el motiu per reforçar l'autoritat.
Evitar establir rutines per fomentar la llibertat total.
A quina edat es pot començar a aplicar aquesta disciplina positiva?
Des de molt xicotets, al voltant del any.
Als 2 anys.
A partir dels 18 mesos.
No tenen edat establerta.
Què significa l'apoderament en la infància?
Donar als xiquets responsabilitats que accedisquen les seves capacitats.
Ajudar els xiquets a prendre el control de les seves decisions i brindar-los les seves pròpies capacitats.
Evitar que els xiquets cometen errors per a protegir la seva autoestima.
Permetre que els xiquets actuen sempre sense supervisió.
L'autoestima ha d'estimular-se des d'edats primerenques perquè:
És quan els xiquets ja saben resoldre solos els seus problemes.
És important que aprenguin a gestionar adequadament les seves emocions.
Així els xiquets no necessitaran l'ajuda dels adults.
Permet que sempre prenen decisions correctes.
Quina acció NO afavoreix l'apoderament en els xiquets?
Escoltar-los de manera activa i interessar-se pel que diuen.
Reforçar positivament els xicotets assoliments que aconseguisquen.
Evitar que prenen decisions perquè no s'equivoquen.
Adequar l'exigència en funció de les seves capacitats.
Entre quins mesos s'està definint el vincle d'aferrament, coincidint amb el període d'adaptació?
Entre els 9 mesos i 12 mesos.
Entre els 6 i els 18 mesos.
Entre els 2 mesos i 6 mesos.
Entre els 4 mesos i 5 mesos.
Quins agents participen en el període d'adaptació?
Els educadors, als centres educatius i les famílies.
L'infant, les famílies i els educadors i educadores.
Els pares.
Totes son verdaderes.
Una de les dificultats més habituals en el procés d'adaptació es:
Que la família vulga fer activitats extraescolars molt de seguit.
La impossibilitat de fer la seqüència d'adaptació per motius laborals.
Que el xiquet/a no vulgui jugar amb els altres xiquets.
Que els iaios no col·laboren.
Què passa quan el xiquet/a cau malalt en el procés d'adaptació?
Una interrupció del procés i la necessitat de reiniciar-lo al tornar.
Que el xiquet s'adapta més ràpidament al tornar a l'escola.
Que la família confia més en el centre.
Ha d'anar al metge.
La família pot dificultar la adaptació quan:
Confía massa en els educadors i no vol intervenir.
No confía prou en el centre i transmet inseguretat al xiquet.
No deixa que el xiquet es fique mal durant el procés.
Estan de vacances.
Quan les famílies es prenen llicències que no els corresponen durant l'acompanyament:
Faciliten que el xiquet sigui més autònom.
Poden interferir en les actuacions educatives.
Ajuden a accelerar el procés d'adaptació.
Li paga la mestra per a que no torne al centre.
Quan un xiquet/a s'implanta a mig curs, hem de tindre en conter:
Que no necessita cap suport emocional durant l'adaptació.
La necessitat d’un període d’adaptació més o menys llarg segons la situació.
Que l'adaptació és opcional si el xiquet/a és major de 10 anys.
Que no caldrà informar als companys sobre la seva arribada.
Què és la gelosia en el xiquet?
Una emoció que apareix quan té por de perdre l'afecte i atenció que rebia.
Una conducta que rebutge cap als seus germans o companys.
Una etapa normal del seu desenrotllament.
Una reacció del xiquet en una situació d'estrés.
Què significa la regressió de conductes en els xiquets?
Que el xiquet avança més ràpid del normal en el seu desenrotllament.
Que apareixen comportaments propis de les etapes superades.
Que el xiquet imita les conductes dels adults.
Que el xiquet adquirix noves habilitats.
Com prevenim la gelosia del xiquet?
Centrant-se sols en un dels xiquets.
Repartir el temps entre tots els xiquets.
No fer cas a cap xiquet.
Castigar-los contra la paret.
Qual és la causa més normal de l'aparició de la gelosia en els xiquets?
L'arribada d'un germà.
El carinyo entre els pares.
Fer al xiquet més cas del normal.
No fer-li cas.
A més de la fustració, quins altres factors faciliten les rabequeries?
Tindre molts joguets.
Fam, somni o incomoditat.
Dormir bé i estar tranquil.
Escoltar música.
Rebequeries: Què convé fer abans de canviar una activitat rutinària?
Canviar-la sense avisar perquè s'acostume.
Avisar amb temps perquè puga preparar-se.
No permetre canvis en la rutina.
Obligar el xiquet/a a acceptar el canvi sense explicació
Què ajuda a previndre l'aparició de les rebequieres?
Canviar les normes segons l'humor de l'adult.
Mantindre límits clars, coherents i estables.
No posar límits per a evitar conflictes.
Donar sempre el que el xiquet/a demane.
Quina és la finalitat d'aplicar la tècnica de 'temps fora'?
Castigar el xiquet/a amb soledat per un temps.
Brindar un espai segur on puga calmar-se sense perills.
Evitar que l'adult s'enfronte a la *rabieta.
Ensenyar al xiquet/a a obeir sense qüestionaments.
Quan aconsellen els pediatres retirar el Xupló?
A partir dels sis mesos.
A partir dels dotze mesos.
A partir dels dos anys.
A partir dels tres anys.
Que manifestacions emocionals poden aparéixer quan un xiquet/a deixa el xupló?
Més facilitat per a dormir i menys plors.
Indiferència generalitzada.
Inquietud, plors i dificultat per a dormir o ser consolat.
Alegria immediata i autonomia.
Segons Conchita Larrull, a partir de quina edat els xiquets comencen a entendre el concepte de la mort?
Als 2 anys.
Als 6 anys.
Als 10 anys.
A l'adolescència.
Quin és un error freqüent quan una persona volguda està hospitalitzada amb malaltia terminal?
Permetre que el xiquet s'acomiade.
Dir-los la veritat d'acord amb la seua edat.
Enganyar-los dient-los que es curaran.
Oferir-los espais per a expressar emocions.
En el cas de l'adopció, com poden veure's els xiquets al principi?
Més sociables i confiats.
Amb molta dependència verbal.
Més distants, irritables, desconfiats i poc comunicatius.
Alegres.
Que edats són les més vulnerables enfront d'hospitalitzacions?
De 0 a 6 mesos.
Dels 7 mesos als 3-4 anys.
De 5 a 7 anys.
De 10 a 12 anys.
Durant l'hospitalització, a què correspon la fase de protesta?
El xiquet mostra apatia i molta tristesa.
El xiquet sembla tranquil i adaptable.
El xiquet plora i reclama a la mare o a la persona de referència.
El xiquet mostra interés pel seu entorn.
En la fase de desaferrament, què succeirà?
El nen supera la separació de tots.
Mostra major interés pel seu entorn i augmenta la seua sociabilitat.
Reprimix sentiments i mostra desinterés per la mare.
Mostra mes angoixa i queixes constants.
Quin dels següents dèficits correspon a tindre dificultats per a compartir, mostrar comportaments inapropiats...
Dèficit en la reprocidad afectiva i emocional
Dèficits en desenrotllament i manteniment de relacions adequades
Dèficit en els comportaments de comunicació no verbal
Dèficit en la comunicació i en la interacció en diversos contextos
Què té un grau anormal d'intensitat i de focalització?
Patrons estereotipats o repetitius
Reacció inusual als estímuls
Insistència en la monotonia
Interessos molt restringits i fixos
Què se segueix en l'escolarització de nens i nenes amb TEA?
Sempre han de ser escolaritzats en centres d'educació especial
L'etiqueta diagnòstica determina directament el tipus d'escolarització
Es prioritza l'escolarització en un centre ordinari amb els suports necessaris
Només es permet l'escolarització compartida en centres ordinaris
Quan es planteja l'escolarització exclusiva en centres d'educació especial per a alumnats amb TEA?
Quan no puga ser atés adequadament en un centre ordinari
Quan el diagnòstic es realitza abans dels 24 mesos
Sempre que es detecten signes d'alarma en educació infantil
Quan els pares ho sol·liciten expressament.
Quan apareixen generalment els símptomes del TEA?
A partir dels 5 anys
Durant els primers anys de vida
A l'adolescència
A la infància tardana
Quines àrees estan afectades en el TEA?
Afectiva, social, comunicativa i conductual
Només cognitiva i física
Solament emocional
Exclusivament motriu
Què signifiquen les sigles TEA?
Trastorn d'Equilibri Afectiu
Trastorn de l'Espectre Autista
Trastorn d'Educació Avançada
Trastorn d'Exclusió Acadèmica
Quin és un dèficit característic en la comunicació no verbal?
Contacte visual pobre
Cap dificultat en gestos
Llenguatge verbal perfecte
Capacitat de lectura elevada
Quina és una conducta repetitiva típica en TEA?
Repetir moviments estereotipats
Canviar de rutina constantment
Mostrar empatia continuada
Escriure correctament sense errors
Quin nivell de suport requereix un xiquet amb TEA greu?
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Cap suport
Quina modalitat d'escolarització es prefereix per a un alumnat amb TEA?
Exclusiva en centres d'educació especial sempre
Centres ordinaris amb suports inclusius
A casa sense escolarització
Centres privats sense suport
Quin és un signe d'alarma d'aferrament insegur?
Buscar contacte visual constant
Evitar els altres o mostrar absència
Somriure a tot el món
Parlar clarament amb adults
Quina és una eina per valorar habilitats motores en TEA?
Taules d'observació
Examen de matemàtiques
Test de llenguatge escrit
Entrevista familiar
Què avaluació sobre el desenvolupament afectiu és difícil d'elaborar?
Habilitats motores.
Aspectes cognitius.
Adquisició d'hàbits d'autonomia.
El perquè una nena està habitualment trista
Quins aspectes del desenvolupament afectiu i emocional hem de vigilar?
Llenguatge, actituds i senyals de trastorns.
Desenvolupament general, canvis o regressions i senyals d'alarma.
Només relacions afectives.
Desenvolupament sense detectar canvis.
Quines dues valoracions solen fer-se quan un xiquet/a mostra canvis o tristesa?
Problemes per canvis de families i pels companys amb xupló.
Problemes per el desenvolupament del xiquet i caigudes.
Problemes per canvis familiars i pel desenvolupament del xiquet.
Cap relació amb canvis familiars ni desenvolupament.
Ordena de menor a major estructuració, quins són els principals instruments d'observació?
Anecdotari, llistes de control, escales d'estimació i diari de classe.
Diari de classe, anecdotari, llistes de control i escales d'estimació.
Llistes de control, diari de classe, anecdotari i escales d'estimació.
Diari de classe, anecdotari, escales d'estimació i llistes de control.
Quin signe d'alerta NO forma part de la detecció precoç del TEA?
Absència del balboteig social/comunicatiu com si conversara amb l'adult.
Dificultats per a seguir la mirada de l'adult.
Absència de joc simbòlic.
Té molt interès en altres xiquets o germans.
Quin dels següents signes de detecció precoç forma part entre els 18 i 24 mesos?
Falta de joc funcional amb joguets o presència de formes repetitives de joc amb objectes.
No respon al seu nom.
No assenyala per a demanar alguna cosa.
Absència de somriure social
Quina de les següents frases sobre l'assemblea NO és correcta:
L'assemblea ens proporciona moltes pistes sobre les preocupacions, temors i interessos dels infants.
L'assemblea ajuda als infants a regular el seu comportament.
En l'assemblea es mantenen conversacions.
L'assemblea no ajuda a fomentar l'empatia.
Quins és l'ordre correcte del procés avaluatiu:
Delimitació d'objectiu, recollida i registre, anàlisi i interpretació, comunicació de resultats.
Anàlisi, delimitació, comunicació, recollida.
Redacció d'indicadors, delimitació, comunicació, recollida.
Delimitació, recollida, redacció d'indicadors, comunicació.
Quins son els tres tipus de entrevistes que s'aconsellen realitzar a les families amb l'escola al llarg del curs?
Entrevista inicial, entrevista de seguiment, entrevista final.
Entrevista final, entrevista extraordinària, entrevista general.
Entrevista de treball, entrevista inicial, entrevista final.
Entrevista de seguiment, entrevista general, entrevista grupal.
Quins dels següents criteris NO deuen ser inclosos en un informe relacionat amb l'àrea afectiva-emocional?
Existència de conflictes afectius o sexuals.
Relació amb els companys i companyes.
Comportament en classes de ciències.
Mesures de recolzament adaptade
Quin és l'últim pas del procés educatiu i quan es realitza?
Observació del xiquet/a al començament del curs.
Elaboració de l'informe i comunicació dels resultats al final de cada trimestre.
Correcció de treballs a mitjan curs.
Planificació de les activitats del curs següent
