wayground logo

Free Printable Worksheets

Font size

S
M
L
XL
Worksheets

T.4 NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU (NESE)

Total questions: 100

Worksheet time: 50mins

Name
Class
Date
1.

Qui forma part de la població infantil destinatària de l’atenció primerenca?

a)

Només infants amb discapacitat física

b)

Només infants amb dificultats d’aprenentatge

c)

Tots els infants que poden estar inclosos en el paràmetre NESE

d)

Només infants immigrants

2.

Què entenem per intervenció primerenca?

a)

Un conjunt d’activitats generals per a tots els infants d’educació infantil

b)

Intervenció específica per a infants amb trastorns o risc de problemes de desenvolupament

c)

Un programa per millorar el rendiment acadèmic a primària

d)

Una estratègia per organitzar activitats lúdiques a l’aula

3.

Quin és l’objectiu principal de la intervenció primerenca?

a)

Preparar l’infant per a l’educació primària

b)

Detectar i compensar necessitats de suport educatiu al més aviat possible

c)

Millorar les habilitats socials de tots els infants

d)

Incrementar el nivell curricular del grup

4.

Qui participa en el procés d’intervenció primerenca?

a)

Només els serveis sanitaris

b)

Només l’educador de l’aula

c)

Serveis especialitzats, escola infantil i família

d)

Exclusivament la família

5.

Què se entenc per Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE)

a)

Alumnat que no necessita adaptacions en el seu procés d’ensenyament

b)

Alumnat que requereix una atenció educativa diferent a l’ordinària, de manera permanent o temporal

c)

Alumnat amb capacitats extraordinàries

d)

Alumnat amb bon rendiment escolar

6.

Les Necessitats Educatives Especials (NEE) es relacionen amb…

a)

Problemes específics de lectura i escriptura

b)

Diversitat funcional (física, sensorial o intel·lectual) i TEA

c)

Dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH)

d)

Condicions familiars desfavorables

7.

Les Dificultats Específiques d’Aprenentatge (DEA) inclouen…

a)

Trastorns de conducta greus com el TEA

b)

Alteracions en el llenguatge, la comprensió, el raonament o les matemàtiques

c)

Discapacitat intel·lectual

d)

Problemes derivats de situacions sociofamiliars

8.

Quina opció descriu millor el TDAH en l'etapa d’educació infantil?

a)

Sempre està completament diagnosticat

b)

No es pot detectar

c)

És poc habitual que estigui diagnosticat, però poden observar-se trets d’inestabilitat psicomotriu

d)

Requereix medicació des del primer cicle d’infantil

9.

Els infants ECOPHE es caracteritzen per…

a)

Presentar una discapacitat motriu

b)

Ser d’incorporació tardana

c)

Patir limitacions personals, familiars o socioculturals

d)

Tenir altes capacitats

10.

Quina afirmació descriu els infants amb altes capacitats intel·lectuals?

a)

Tenen grans dificultats en matemàtiques

b)

Són poc habituals a l’etapa d’educació infantil

c)

Presenten trastorns de conducta greus

d)

Tenen dèficit d’atenció

11.

Quan és degut començar la intervenció primerenca amb els infants?

a)

Els tres primers anys, dins dels anomenats períodes crítics

b)

Quan faixa bon temps i no ploga

c)

Quan l’infant aprenga a anar en bici

d)

Quan sàpiga parlar més de quatre idiomes

12.

L'Organisme que està en procés de maduració neurofisiològica és…

a)

Més sensible als estímuls externs

b)

No és sensible als estímuls externs

c)

Menys sensible als estímuls interns

d)

Més sensible als estímuls interns

13.

Quan cal detectar el problema amb els infants?

a)

Com més prompte millor per a poder iniciar una estimulació compensatòria

b)

És igual quan detectar-ho

c)

Cal detectar-ho un dia abans del seu aniversari

d)

Quant més tard millor

14.

Quins alumnes poden tenir limitat l'accés als estímuls i les experiències que afavoreixen el desenvolupament?

a)

Infants amb diversitat funcional o altres trastorns o dificultats

b)

Infants sols amb diversitat intel·lectual

c)

Infants sense diversitat funcional o altres trastorns o dificultats

d)

Infants sols amb síndrome de Down

15.

Quin és l’objectiu principal dels serveis de suport en intervenció primerenca?

a)

Avaluar el rendiment acadèmic de l’alumnat.

b)

Organitzar activitats lúdiques per a xiquets amb mobilitat reduïda.

c)

Treballar en xarxa per garantir una atenció adequada als xiquets amb necessitats educatives específiques.

d)

Substituir el professorat a l’aula ordinària.

16.

Quin d’aquests és un servei principal de suport en intervenció primerenca a Catalunya?

a)

Les escoles d’idiomes.

b)

Els CDIAP (Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca).

c)

Les escoles municipals de música.

d)

Les biblioteques escolars.

17.

Que son els EAP?

a)

Serveis exclusivament mèdics per a infants amb necessitats educatives especials.

b)

Serveis de suport extern a l'escola infantil i primària en orientació educativa i psicopedagògica.

c)

Entitats que ofereixen activitats extraescolars per als infants.

d)

Organismes que gestionen els recursos materials de les escoles.

18.

Quina és la funció principal dels Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP)?

a)

Gestionar directament les matriculacions dels centres.

b)

Donar suport extern a l'escola en orientació educativa i psicopedagògica.

c)

Substituir el professorat quan siga necessari.

d)

Organitzar activitats extraescolars.

19.

En quin àmbit territorial treballen els EAP?

a)

Només en centres de secundària.

b)

Exclusivament en centres privats.

c)

En tots els centres educatius del seu sector territorial (comarcal, municipal o de districte).

d)

Només en centres d’educació especial.

20.

Quins professionals poden formar part d’un EAP?

a)

Només mestres especialistes.

b)

Només psicòlegs i pedagogs.

c)

Només treballadors socials.

d)

Professionals de psicologia, pedagogia, educació social, logopèdia, estimulació primerenca o treball social.

21.

Que son els CDIAP?

a)

Centres d'atenció específica per a infants de 6 a 12 anys.

b)

Centres que coordinen actuacions assistencials i preventives per a infants fins als 6 anys.

c)

Entitats dedicades a la formació de professionals educatius.

d)

Centres per a la gestió administrativa de serveis socials.

22.

Quin és l’objectiu principal del tractament als CDIAP?

a)

Substituir l’escola o la família

b)

Millorar el desenvolupament de l’infant i les seves relacions familiars

c)

Oferir classes extraescolars

d)

Diagnosticar malalties greus

23.

Quin tipus de professionals formen part de l’equip del CDIAP?

a)

Només mestres

b)

Només personal mèdic

c)

Administratius i voluntaris

d)

Un equip interdisciplinari (fisioterapeutes, logopedes, psicòlegs, treball social, neuropediatria, etc.)

24.

Com es pot accedir als serveis d’atenció precoç?

a)

Per indicació o derivació dels serveis sanitaris, socials o educatius. O també per sol·licitud de les famílies.

b)

Únicament per sol·licitud de les famílies.

c)

No es pot accedir.

d)

Per sol·licitud dels professionals sanitaris.

25.

Quina és la finalitat principal de les USEE?

a)

Substituir l’aula ordinària

b)

Afavorir la inclusió educativa en l’entorn ordinari

c)

Realitzar activitats esportives

d)

Fer classes només de reforç en matemàtiques

26.

On s’ubiquen les USEE?

a)

Només en centres privats

b)

Només en escoles rurals

c)

En centres públics i privats d’Infantil, Primària i Secundària

d)

En centres exclusivament d’educació especial

27.

Qui forma la figura del cotutor?

a)

Dos mestres d’educació física

b)

El tutor del grup classe i la persona responsable de la USEE

c)

Només el director del centre

d)

Un membre de l’AMPA

28.

Quina mena d’activitats poden fer els alumnes de la USEE?

a)

Només activitats lúdiques

b)

Únicament activitats fora de l’escola

c)

Activitats a l’aula ordinària i activitats específiques de suport

d)

Només treballar a casa amb tasques adaptades

29.

Quina és la funció principal de les USEE?

a)

Fer classes només a infants amb discapacitat visual.

b)

Donar suport a alumnat amb necessitats educatives especials greus dins l’escola ordinària.

c)

Fer diagnòstics de salut mental.

d)

Substituir als mestres de l’aula ordinària.

30.

Quin d’aquests perfils d’alumnat pot escolaritzar-se a una USEE?

a)

Infants amb TDAH greu.

b)

Infants amb febre o malalties temporals.

c)

Infants amb altes capacitats.

d)

Infants sense cap dificultat.

31.

En quin tipus de centre es troben les USEE?

a)

Només en hospitals.

b)

En escoles d’educació especial.

c)

En centres ordinaris (escoles i instituts).

d)

Només en centres privats.

32.

Què són els Centres d’Educació Especial (CEE)?

a)

Centres que escolaritzen infants amb altes capacitats

b)

Centres que escolaritzen infants amb necessitats educatives especials que no poden ser atesos adequadament en centres ordinaris

c)

Centres que ofereixen activitats extraescolars específiques

d)

Centres que només atenen problemes de conducta lleus

33.

Quins són els tipus de discapacitat que podrien requerir escolarització en un centre d'educació especial?

a)

Discapacitat intel·lectual severa, pluridificiència i trastorns generals del desenvolupament molt greus

b)

Discapacitat auditiva lleu i trastorns de la conducta lleus

c)

Discapacitat visual moderada i trastorns motrius menors

d)

Cap de les anteriors

34.

Què significa "escolarització combinada" en un CEE?

a)

Escolaritzar els infants només en centres ordinaris

b)

Compartir l'escolarització entre un CEE i un centre ordinari

c)

Escolaritzar els infants només en un CEE

d)

Nen amb discapacitat severa escolaritzat en un centre de salut

35.

Quin tipus de trastorns motrius poden requerir escolarització en un CEE?

a)

Trastorns motrius lleus

b)

Trastorns motrius greus i dependents

c)

Trastorns de mobilitat ocasional

d)

Trastorns de coordinació general

36.

Què són les USEE en relació amb els centres d'educació especial?

a)

Unitats de Suport a l'Educació Especial dins dels centres ordinaris

b)

Unités de suport especials a la llar

c)

Centres d'educació alternativa

d)

Unitats de suport a l'ensenyament general

37.

Com pot ser l’escolarització en un CEE?

a)

Només parcial i sempre en centres ordinaris

b)

Només completa i sense combinació amb altres centres

c)

Exclusivament a través de programes d’activitats esportives

d)

Completa en el mateix centre o combinada amb centres ordinaris

38.

Quins altres serveis i equips participen en l’atenció a infants amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu?

a)

El CLUEDO, CELEBRAL, CJIMSI, SEEN, SETEDEC, EIAIA.

b)

Un educador/a

c)

El propi mestre

d)

CREDA, CREDV, CSMIJ, SEEM, SEETDIC, CAD, CAPS, EAIA

39.

De què es tracta la CREDA?

a)

Servei educatiu de suport i orientació a docents d’infants amb dificultats d’audició i/o llenguatge per a adaptar-los a les NEE

b)

Servei de suport i orientació a docents d’infants amb greus dificultats al caminar

c)

Servei per facilitar l’adequació a les necessitats educatives específiques

d)

Servei per a donar suport a les famílies.

40.

Quin és l’objectiu principal del CREDV?

a)

Tractar problemes de salut mental en adolescents

b)

Donar suport educatiu a persones amb discapacitat visual

c)

Atendre infants amb risc social

d)

Millorar l’autonomia personal de persones amb discapacitat física

41.

El CSMIJ atén població...

a)

De 0 a 18 anys amb necessitats visuals

b)

De 3 a 21 anys amb trastorns motors

c)

De 0 a 18 anys amb problemes de salut mental

d)

Exclusivament adults amb discapacitat cognitiva

42.

El SEEM està destinat a ...

a)

Persones amb discapacitat auditiva greu

b)

Infants amb dificultats motrius greus

c)

Alumnat amb trastorns del llenguatge

d)

Persones amb discapacitat visual lleu

43.

El SEETDIC dona suport a centres amb alumnat que presenta…

a)

Altes capacitats intel·lectuals

b)

Trastorns del desenvolupament i de la conducta

c)

Malalties cròniques

d)

Dificultats visuals severes

44.

Quin servei fa el CAD?

a)

És un servei tecnològics per a ajudar als infants

b)

És un servei d’informació, valoració i orientació per a persones amb discapacitat.

c)

És un servei d’orientació per a persones amb capacitat

d)

És un servei tecnològic per als pares d’aquests nens/nenes

45.

Quin és l’objectiu principal de detectar necessitats específiques en un infant el més aviat possible?

a)

Resoldre sempre l’origen del problema

b)

Actuar sobre els efectes i prevenir altres dificultats

c)

Canviar el comportament de l’infant immediatament

d)

Evitar que l’infant vaga a l’escola

46.

Qui ha de col·laborar amb l’educadora quan hi ha senyals d’alerta en un infant?

a)

Només la família

b)

Només el pediatre

c)

Altres institucions i professionals de suport com EAP, CDIAP o logopedes

d)

Els altres infants de la classe

47.

Quin és l’objectiu principal de detectar necessitats específiques en un infant el més aviat possible?

a)

Resoldre sempre l’origen del problema

b)

Actuar sobre els efectes i prevenir altres dificultats

c)

Canviar el comportament de l’infant immediatament

d)

Evitar que l’infant vaga a l’escola

48.

Qui ha de col·laborar amb l’educadora quan hi ha senyals d’alerta en un infant?

a)

Només la família

b)

Només el pediatre

c)

Altres institucions i professionals de suport com EAP, CDIAP o logopedes

d)

Els altres infants de la classe

49.

Des de quin àmbit es pot fer la detecció de les Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE)?

a)

Des de casa del veí

b)

Des de l’atenció a la infància (salud, educació, lleure o assistència social)

c)

Des de l’escola

d)

Des de casa, amb tota la família

50.

Com es produeix el desenvolupament de l'infant segons els senyals d’alerta o indicadors?

a)

Seguint uns paràmetres cronològics

b)

Segons que vulgues treballar

c)

Segons la pauta marcada pel psicoterapeuta.

d)

Amb un seguiment diari

51.

Com s’ha de dur a terme l’avaluació psicopedagògica?

a)

Mitjançant el dictamen d'escolarització

b)

Mitjançant l’informe psicopedagògic

c)

Amb l'autorització de la família

d)

Mitjançant activitats

52.

Què reflecteix l’informe psicopedagògic?

a)

El dictamen d’escolarització

b)

El suport familiar

c)

Les Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE)

d)

La situació evolutiva i educativa de l’infant

53.

Els infants amb discapacitat motriu poden ser derivats a…

a)

Escoles infantil ordinàries amb el suport del SEEM

b)

Escoles infantils amb el suport del SEET

c)

Escoles infantils amb el suport del SHEIN

d)

Escoles infantils amb el suport del USEE

54.

Què són les adaptacions curriculars?

a)

La creació de nous programes educatius generals.

b)

L'adequació dels elements de la programació a les necessitats específiques de cada infant

c)

L'eliminació d'objectius educatius per a simplificar l'aprenentatge.

d)

L'adaptació de materials exclusivament tecnològics.

55.

Què caracteritza a les adaptacions curriculars no significatives?

a)

Reformulen els objectius educatius del curs.

b)

Requereixen un pla individualitzat.

c)

Consisteixen en l'adaptació de l'entorn i la metodologia.

d)

Impliquen canvis profunds en el currículum.

56.

Quina és una característica de les adaptacions curriculars significatives?

a)

No afecten els objectius del curs.

b)

Requereixen una adaptació personalitzada o un pla individualitzat.

c)

Només modifiquen l'entorn d'aprenentatge.

d)

No estan dissenyades per a casos específics.

57.

Què és un pla individualitzat?

a)

Un conjunt d'activitats generals per a tota la classe.

b)

Una programació personalitzada per a les necessitats específiques d'un infant.

c)

Un document estàndard utilitzat en totes les escoles.

d)

Un cronograma d'activitats grupals.

58.

En què es diferencien les adaptacions significatives de les no significatives?

a)

Les significatives només adapten l'entorn, mentre que les no significatives reformulen els objectius.

b)

Les significatives no requereixen plans personalitzats, mentre que les no significatives sí.

c)

Les significatives impliquen una reformulació d'objectius, mentre que les no significatives adapten l'entorn i la metodologia.

d)

No hi ha diferències entre les dos.

59.

Qui és responsable de posar en pràctica les estratègies per assolir els objectius fixats?

a)

Els pares

b)

Els alumnes

c)

Els educadors

d)

Els psicòlegs

60.

Quins són els dos principals tipus d’avaluació en educació infantil?

a)

Avaluació diagnòstica i avaluació contínua

b)

Avaluació estandarditzada i avaluació autèntica

c)

Avaluació individualitzada i avaluació grupal

d)

Avaluació teòrica i avaluació pràctica

61.

Quina informació ha de contenir l'informe de cada infant que entra en un servei d'intervenció primerenca?

a)

Només el pla terapèutic

b)

Tota la informació significativa

c)

Només les valoracions mèdiques

d)

Només el seguiment de les sessions

62.

Què implica el seguiment i l’avaluació de la intervenció?

a)

Només la supervisió del treball de l’educador

b)

La col·laboració entre la família i l’infant

c)

La participació de tots els professionals que treballen amb l’infant

d)

L’avaluació dels pares sobre el progrés de l’infant

63.

La avaluació estandarditzada es caracteritza principalment per:

a)

Observar l'alumne en situacions reals i contextualitzades

b)

Comparar les habilitats de l’infant amb patrons establerts per a una població «normal»

c)

Avaluar només continguts conceptuals

d)

Permetre una autoavaluació constant

64.

Quina és una de les característiques de l’avaluació autèntica?

a)

Comparar els resultats de l’infant amb els de la població general

b)

Realitzar proves en un entorn controlat i artificial

c)

Avaluar les capacitats de l’alumne en contextos reals o similars

d)

Centrar-se en la memòria i l’aprenentatge teòric

65.

Quina activitat realitza un infant en una prova d'avaluació estandarditzada de lectura?

a)

Llegeix un conte a classe davant de la classe

b)

Escriu un resum d’un text llegit

c)

Escolta una paraula i selecciona la imatge que la representa

d)

Fa una presentació oral sobre un llibre

66.

Quins elements ha de contenir el dossier d'un infant en intervenció primerenca?

a)

Només les valoracions mèdiques i psicològiques

b)

Demanda inicial, valoracions mèdiques, psicològiques i sociofamiliars, pla terapèutic i informes diversos

c)

Només els informes psicològics

d)

Només el pla terapèutic i el seguiment

67.

Quina informació rep la família en cas d'alta d'un infant del servei?

a)

Un informe resumit amb observacions generals

b)

Un informe complet amb recomanacions i derivacions

c)

Un certificat de finalització del procés

d)

Només les recomanacions per a la continuïtat a casa

68.

Quina característica defineix l'aprenentatge dels xiquets amb síndrome de Down?

a)

Aprenen igual que els altres xiquets.

b)

El seu aprenentatge és més lent i requereix més temps de consolidació.

c)

Tenen menys dificultat per a generalitzar conceptes.

d)

No necessiten exemples pràctics ni activitats addicionals.

69.

Quina estratègia és recomanada per a ensenyar a xiquets amb síndrome de Down?

a)

Usar imatges, dibuixos i objectes per a manipular.

b)

Prioritzar l'ensenyança auditiva enfront de la visual.

c)

Evitar l'ús de materials pràctics.

d)

Ensenyar de la mateixa forma que a qualsevol altre xiquet sense adaptacions.

70.

Quin tipus d'objectius educatius es prioritzen per als xiquets amb síndrome de Down?

a)

Objectius amb aplicació pràctica en la vida diària.

b)

Objectius purament teòrics i abstractes.

c)

Objectius que no fomenten l'autonomia.

d)

Objectius generals sense considerar les seues necessitats.

71.

Què és recomanable en realitzar activitats amb xiquets amb síndrome de Down?

a)

Mantindre les activitats estrictament planificades sense flexibilitat.

b)

Ser flexible en la presentació de les activitats.

c)

Evitar activitats relacionades amb el joc.

d)

Reduir les oportunitats d'experimentar amb objectes reals.

72.

Com s'han de plantejar les activitats amb xiquets amb síndrome de Down?

a)

De duració curta i prioritzant el joc.

b)

De llarga duració amb explicacions detallades.

c)

Sense adaptacions específiques.

d)

Basades exclusivament en activitats teòriques.

73.

Quina estratègia és esmentada per a facilitar l'aprenentatge en xiquets amb síndrome de Down?

a)

Instruccions generals i poc específiques.

b)

Ús de tècniques instructives i materials que afavorisquen l'experiència directa.

c)

Canviar constantment l'enfocament per a evitar la repetició.

d)

Evitar fragmentar les tasques en passos intermedis.

74.

Quina és una actitud adequada de l'educador o educadora davant un infant amb inestabilitat psicomotriu?

a)

Mostrar impotència davant la seva conducta

b)

Evitar modificar activitats o fer excepcions

c)

Augmentar el nombre de càstigs perquè aprengui hàbits

d)

Ser sistemàtic, tranquil i pacient

75.

Que ha de fer l’educador quan es troba una situació difícil amb un infant amb inestabilitat psicomotriu?

a)

Gestionar-ho tot sol i evitar compartir-ho

b)

Esperar que el problema es resolgui amb el temps

c)

Sol·licitar ajuda i exposar-ho a l’equip educatiu

d)

Traslladar el cas directament fora del centre

76.

Quin és l’objectiu principal de la intervenció educativa amb infants amb inestabilitat psicomotriu?

a)

Ajudar a formar hàbits i afavorir l’atenció i la concentració

b)

Reduir totes les activitats de moviment

c)

Aïllar l’infant perquè no distregui els companys

d)

Exigir el mateix ritme d’aprenentatge sense suports

77.

Segons la metodologia, què cal fer quan un infant té dificultats en un tipus d’aprenentatge?

a)

Obligar-lo a continuar amb el mateix tipus d’activitat fins que ho aconseguisca.

b)

Castigar-lo per no aconseguir-ho

c)

Afavorir un altre tipus d’aprenentatge més adequat.

d)

Ignorar les seves dificultats i passar a l’activitat següent.

78.

Què ha de fer l’educador/a respecte al currículum de l’infant amb discapacitat?

a)

Aplicar el mateix currículum sense modificacions

b)

Aplicar una adaptació curricular segons la discapacitat

c)

Fer activitats diferents a la resta sense integrar-lo en l’aula

d)

Evitar que participe en activitats grupals

79.

Per a què pot necessitar l’infant amb discapacitat el suport d’un vetlador/a?

a)

Per a realitzar només activitats esportives

b)

Per acompanyar-lo en els desplaçaments i en aspectes d’autonomia personal

c)

Només per vigilar que no es faça mal

d)

Per substituir l’educador/a a l’aula

80.

En un parvulari, què caracteritza l’organització de l’espai?

a)

Els infants no tenen un lloc assignat

b)

Tots els infants convien d’assentament cada dia

c)

Les activitats es fan al voltant d’una taula i cada infant té un lloc assignat

d)

Sempre es treballa en terra sense taules

81.

Què caracteritza la classe dels menuts?

a)

Ja caminen lliurement per l’aula

b)

Es centren en el món simbòlic

c)

Poden estar asseguts davant d’una “cistella dels tresors”

d)

Realitzen activitats de psicomotricitat complexa

82.

Què s’ha d’afavorir en les activitats grupals?

a)

Que cada nen/a jugui individualment

b)

Que els nens/es sense discapacitat integrin els que tenen discapacitat

c)

La inclusió educativa entre tots els nens i nenes, promovent la integració mútua

d)

Que només els nens amb discapacitat s’integrin amb els altres

83.

Què s’ha de procurar a l’hora del pati per a un infant en cadira de rodes?

a)

Que es quedi mirant com juguen els altres

b)

Que puga participar en jocs com amb la sorra, pilota o construccions, de manera similar als altres

c)

Que estigui sempre recolzat en la cadira sense moure’s

d)

Que només interactue amb el vigilant

84.

Què pot fer l’educador/a o vetladora amb l’infant en cadira de rodes al pati?

a)

Deixar-lo sol a la cadira mentre els altres juguen

b)

Animar-lo a fer construccions

c)

Moure’l, asseure’l a terra si cal, i animar-lo a jugar amb sorra, pilota, cotxes, etc.

d)

Demanar-li que explique les activitats que fan els altres

85.

Quin és el tracte que l’educador/a ha de donar a l’infant en cadira de rodes?

a)

Un tracte especial i diferent per la seva condició

b)

Tractar-lo com a un més, mirant de pal·liar les seves dificultats

c)

Evitar el contacte directe per no incomodar-lo

d)

Centrar-se només en les seues limitacions físiques

86.

Com podem iniciar la intervenció primerenca durant els períodes crítics?

a)

Mitjançant la identificació de senyals d’alerta per diagnosticar i amb molta precisió

b)

En identificació de senyals d’alerta

c)

Una detecció primerenca sense precisió

d)

No fan detecció primerenca

87.

Quina és una estratègia eficaç per a afavorir la comprensió en XIQUETS amb TEA dins de L'AULA d’infantil?

a)

Donar instruccions llargues i explicar-les només de manera verbal.

b)

Utilitzar suports visuals com pictogrames i rutines estructurals.

c)

Canviar les activitats de manera inesperada per a fomentar la flexibilitat.

d)

No anticipar el que passarà perquè s’hi acostumen.

88.

Quina acció afavoreix la regulació emocional i la participació en xiquets amb TEA durant les activitats de grup?

a)

Obligar-los sempre a participar encara que mostren ansietat.

b)

Oferir un espai tranquil o racó de calma quan ho necessiten.

c)

Evitar adaptar l’entorn sensorial perquè aprenguen a tolerar-lo.

d)

Demanar que mantinguen contacte visual constantment.

89.

Quina és l’edat recomanada per començar a aplicar el massatge infantil?

a)

Des del naixement fins als dos mesos.

b)

A partir de les tres o quatre setmanes fins als quatre o cinc mesos.

c)

Només a partir dels sis mesos.

d)

Només en infants amb problemes de desenvolupament

90.

Quin és un dels principals beneficis del massatge infantil?

a)

Millorar la capacitat auditiva

b)

Afavorir el sistema immunològic

c)

Augmentar el pes del nadó

d)

Millorar la capacitat per caminar

91.

Què s'aconsegueix amb el massatge infantil a nivell afectiu?

a)

Augmentar la gana

b)

Estimular la comunicació verbal

c)

Crear una estona de dedicació exclusiva i contacte afectiu

d)

Millorar la capacitat d'escriure

92.

Com ajuda el massatge infantil al sistema gastrointestinal?

a)

Millora la digestió dels adults

b)

Ajuda a madurar el sistema gastrointestinal del lactant

c)

Incrementa la velocitat del metabolisme

d)

Millora la capacitat per menjar aliments sòlids

93.

A quins infants s’aplica habitualment el massatge infantil?

a)

Només a nadons sans.

b)

Només a infants de més d’un any.

c)

A infants prematurs, nounats i nadons amb dificultats.

d)

A qualsevol edat.

94.

Que permet el massatge infantil?

a)

Ensenyar al nadó a caminar abans.

b)

Experimentar el primer “diàleg” amb el nadó.

c)

Reduir el temps d’alimentació.

d)

Que el nadó descanse més hores.

95.

Quin paper té el contacte físic en el desenvolupament del nadó?

a)

No té ninguna importància.

b)

És igual de necessari que els nutrients essencials, vitamines, minerals..

c)

Només és útil per calmar colics.

d)

Només és beneficiós ens nadons prematurs.

96.

Quins són els materials necessaris per realitzar un massatge infantil?

a)

Oli natural, tovalloies suaus, plàstic, bolquers i una muda de roba.

b)

Oli natural, tovalloies suaus, bolquers i una muda de roba.

c)

Oli natural, tovalloies suaus, bolquers.

d)

Oli natural, tovalloies suaus.

97.

Quins tipus d'olis naturals es recomanen per al massatge infantil?

a)

Oli d'oliva, oli de coco, oli de gira-sol.

b)

Oli d'eucaliptus, oli de lavanda, oli de pètals de rosa.

c)

Oli de coco, oli de lavanda, oli de pètals de rosa.

d)

Oli d'eucaliptus, oli de coco, oli de gira-sol.

98.

Quina és la durada recomanada per al massatge infantil a partir del mes de vida?

a)

10-15 minuts.

b)

20-30 minuts.

c)

30-40 minuts.

d)

40-50 minuts.

99.

Quina és la postura recomanada per a l'infant durant el massatge?

a)

Panxa enlaire.

b)

Panxa enlaire o panxa avall.

c)

Panxa avall.

d)

Panxa enlaire amb les cames aixecades.

100.

Què s'ha de fer per a afavorir la inclusió d'un xiquet amb síndrome de Down a l'aula?

a)

Tractar-ho com a qualsevol altre xiquet de la classe.

b)

Donar-li un tracte especial i privilegiat.

c)

Ignorar les seues necessitats específiques.

d)

Separar-ho de la resta dels xiquets per a treballar les seues capacitats.