3. Dimensió moral de la ciència i de la tecnologia

3. Dimensió moral de la ciència i de la tecnologia

CES Alt Maestrat - Prof. Ruth Garcia ​

Poll

Del 0 al 10, quant confies en la ciència i la tecnologia per a resoldre els problemes relacionats amb la salut, el clima, transport...

(0 = gens, 10 = completament)

• 0

• Entre 1 i 4

• Entre 5 i 6

• Entre 7 i 9

• 10

Poll

Del 0 al 10, quant confies en la religió per a resoldre els problemes relacionats amb la salut, el clima, transport...

(0 = gens, 10 = completament)

• 0

• Entre 1 i 4

• Entre 5 i 6

• Entre 7 i 9

• 10

Poll

Diries que, en general, la gent confia en la ciència?

• Sí

• No

Poll

En general, en què diries que la gent confia més: en la ciència o en la religió?

• Ciència

• Religió

1. El progrés científic

​Com ja sabràs, no sempre s'han vist amb bons ulls els avenços científics. En l'Europa medieval (segles V-XV), per exemple, es confiava molt en la religió, mentre que el crèdit de la ciència era limitat. Tanmateix, l'arribada del Renaixement (segles XV-XVI) va impulsar la ciència, amb un mètode basat en les matemàtiques, els experiments i l'objectivitat. Es van fabricar microscopis i telescopis, consolidant una medicina i una física noves. La combinació de ciència i tècnica va donar lloc a la tecnologia.

​​

​

​

Multiple Choice

En quina època es va impulsar la ciència?

• En l'Època medieval.

• En el Renaixement.

Multiple Choice

La tecnologia és...

• La combinació de tècnica i psicologia.

• La combinació de tècnica i ciència.

1. El progrés científic

​​En la segona meitat del s. XVIII les màquines van començar a tindre un paper predominant en la nostra manera de relacionar-nos amb el món. La Il·lustració va concebre la idea de progrés i ens va fer pensar que, gràcies als avenços científics i tecnològics, la nostra vida seria cada vegada millor, ja que els nous invents resoldrien tots els nostres problemes.

​

Amb les millores introduïdes pels enginyers (Watt amb la màquina de vapor, telers mecànics, etc.) van aparéixer noves maneres de produir, fabricar i de transportar les mercaderies. Els tallers menuts van cedir davant les grans indústries i en poc temps es va modificar tota l'estructura social: els nobles s'empobriren i els burgesos prosperaren.

​

A finals del s. XVIII Kant va jutjar que l'única forma de saber que era capaç de proporcionar un coneixement ferm i segur era la ciència. Influït per la física de Newton, va dir que en la moral i la religió mai aconseguiríem estar segurs de res amb precisió matemàtica.

​

​

2. UN problema per a cada solució

​En els segles XIX i XX la ciència va entrar en terrenys nous: la química, la biologia, la geologia, fins i tot en la sociologia, la psicologia i la història. Al seu torn, la mecanització es va multiplicar amb el petroli i l'electricitat. Les màquines van esdevenir molt més poderoses i les ciutats van seguir creixent i canviant. La higiene i la medicina van avançar tant que l'esperança de vida i la població mundial es va multiplicar. Fins i tot vam arribar a la Lluna.

​

No obstant això, al mateix temps, van començar a sorgir dubtes sobre les capacitats i els límits de la ciència. Es va posar de manifest que la ciència no era capaç de respondre d'una manera definitiva a totes les preguntes.​ Tanmateix, encara que no aconseguírem resoldre científicament aquests dubtes, no desapareixerien, sinó que els hauríem d'afrontar d'una manera o altra.

​

​

​​

​

​

Open Ended

Tenia raó la Il·lustració? Gràcies als avenços científics i tecnològics, la nostra vida ha sigut cada vegada millor? Els nous invents han resolt tots els nostres problemes? (Desenvolupa la teua resposta)

2. UN problema per a cada solució

D'altra banda, la industrialització no només comportà beneficis, sinó també problemes: l'exhauriment de recursos naturals, la contaminació, desocupació i misèria inicial...

Les bombes atòmiques llançades sobre Hiroshima i Nagasaki van despertar moltes consciències que van començar a plantejar preguntes sobre el progrés científic i tecnològic, sobre els seus perills, els problemes que crea, si ens fa més feliços, etc.

​

El s. XX va posar en relleu que la ciència i la tecnologia són mitjans. Per tant, no són bones ni roïnes, depenen de lús que en fem.

​

Mai hem tingut tantes possibilitats,

però tampoc hem corregut tants riscos. ​

​​

​

​

Open Ended

Quins dubtes no és capaç de resoldre la ciència avui en dia? Creus que algun dia s'aconseguirà?

Multiple Choice

La ciència i la tecnologia...

• Són bones, perquè han augmentat l'esperança de vida i la població mundial.

• Són roïnes, perquè s'han usat en guerres per matar innocents.

• No són bones ni roïnes, són un mitjà que depèn de l'ús que en fem.

3. Mitjans i fins

​La ciència ens ajuda a comprendre com funciona el món i la tecnologia ens dona unes possibilitats immenses per a transformar-lo (són mitjans), però cap de les dues ens diuen què hem de fer, per a què les hem d'utilitzar (quins han de ser els seus fins). Per això, la investigació científica no sols no elimina la reflexió moral, sinó que fa que siga encara més necessària.

​

Els científics i els enginyers sovint estan finançats per empreses que busquen obtindre beneficis econòmics. També els governs dels estats invertixen en investigació. En molts casos, afavorixen projectes mèdics, però també fomenten la investigació armamentística​, de la qual se'n deriven problemes morals, sobretot si les armes es venen a països en conflicte. Tant les empreses com els governs han de decidir a què dedicaran els diners, si a fins moralment acceptables o rebutjables. ​

​

​

​

​​

​

​

3. Mitjans i fins

​

En els sistemes democràtics, tots tenim una responsabilitat en les decisions que afecten la societat i que tenen a veure amb el bé comú. Aquesta no és una tasca exclusiva dels polítics i empresaris. En aquest sentit, són útils la ciència política i l'ètica.

​

La ciència política són els estudis sobre com organitzar una societat per a que perseguisca el bé comú, i no el benefici particular d'un grup privilegiat.

​

L'ètica intenta establir un coneixement sobre ​què és el correcte, com saber-ho i com dur-ho a terme.

​

​​

​

​

Multiple Choice

Intenta establir un coneixement sobre ​què és el correcte, com saber-ho i com dur-ho a terme.

• Ètica

• Ciència política

Multiple Choice

Estudis sobre com organitzar una societat per a que perseguisca el bé comú, i no el benefici particular d'un grup privilegiat.

• Ètica

• Ciència política

Poll

Investigació armamentística.

• A favor

• En contra

Poll

Investigació sobre la clonació

• A favor

• En contra

Poll

Implantació de microxips al cos humà

• A favor

• En contra

Poll

Vacunació obligatòria

• A favor

• En contra

Poll

Què prefereixes: Treballar o no treballar?

• Treballar

• No treballar

Open Ended

Com seria la nostra vida si científics, enginyers, però també obrers, fusters, agricultors, etc. no treballaren? Creus que el treball pot ser una forma de realització personal? Una cosa que ens fa sentir bé i ser millors persones? Pensa en una feina que t'interesse i en què aporta a la societat.

4. TREBALLAR o no treballar?

​Durant molts segles, la humanitat ha lamentat haver de treballar. Aristòtil afirmava que qui podia, no treballava. Per a ell, el treball lleva llibertat, humanitat i esclavitza. Aquesta concepció negativa del treball es reflecteix en mites religiosos: és un càstig per a la humanitat. De fet, el terme "treball" prové del llatí tripalium, que era el nom d'un instrument de tortura que constava de tres pals.

​​

​Amb les revolucions industrials i la mecanització van sorgir invents que haurien d'haver permés que tinguérem més temps lliure, reduint la quantitat de treball; però no ha sigut així. Les persones que sí es van quedar sense feina (per exemple, recol·lectors substituïts per màquines agrícoles) no podien viure sense treballar, era una necessitat absoluta: els feia falta el salari per a menjar, tindre una llar, protegir-se del fred...

​

​

​​

​

​

4. TREBALLAR o no treballar?

Els burgesos van recordar que la peresa era un pecat capital i que el treball agradava a Déu. Karl Marx, el fundador del Marxisme, va considerar que el treball és el que ens fa humans i ens distingix dels animals.

​

En el s. XX es va establir que el treball no només era un deure, una obligació, sinó també un dret que milions de persones reclamen i que està recollit en la Declaració Universal dels drets humans. ​

​

Per a milions de persones, la desocupació és un gran problema. Viuen en la misèria i es veuen obligats a emigrar. Malauradament, en els països que els reben, només acostumen a tenir accés als treballs més penosos i mal pagats.

​

​

​

​​

​

​

Open Ended

Per a tu, estudiar és més aviat un deure o un dret? Creus que ho veuries d'una altra manera si hagueres nascut en un país del Tercer Món? Desenvolupa la teua resposta.