Aparells Digestiu i Aparell respiratori

Els nutrients que composen els nostres aliments poden ser de dos tipus: orgànics i inorgànics.

Els orgànics són produïts per éssers vius i sense ells no podríem obtenir energia ni fabricar les biomolècules que constitueixen el nostre organisme. Aquests nutrients orgànics poden ser:

• els hidrats de carboni, els greixos, les proteïnes i les vitamines.

• els hidrats de carboni, l'aigua, els minerals i les proteïnes.

• els hidrats de carboni, els lípids, les proteïnes i les sals minerals.

• els minerals, l'aigua i l'oxigen.

Les vitamines són compostos orgànics que el nostre organisme no pot produir o no en suficient quantitat i que els incorporem per mitjà dels aliments, i a més a més...

• són necessàries en quantitats molt petites però no són imprescindibles per al nostre organisme.

• són necessàries en grans quantitats i són imprescindibles per a generar energia en el nostre cos.

• són imprescindibles i necessàries en quantitats molt petites.

• Són compostos imprescindibles per al nostre organisme, però són necessàries en quantitats importants en la nostra dieta.

Els nutrients que ingerim amb els aliments duen a terme tres funcions: la funció estructural, la funció energètica i la funció reguladora. Assenyala la resposta correcta:

• els hidrats de carboni són els nutrients encarregats de la funció estructural.

• els hidrats de carboni i els greixos són els nutrients bàsics de la funció energètica.

• Les vitamines i les sals minerals s'encarreguen bàsicament de la funció energètica.

• Els hidrats de carboni i l'aigua són els nutrients necessaris per a dur a terme la funció reguladora.

Les glàndules digestives produeixen sucs digestius que ataquen químicament als aliments per a disgregar-los i dividir-los en nutrients. Les glàndules salivals secreten saliva a la boca i aquesta actua de la següent manera:

• els enzims de la saliva, anomenats peptidases, actuen sobre els hidrats de carboni dels aliments que mengem.

• els enzims de la saliva, anomenats bilis, actuen sobre els greixos dels aliments ingerits quan es troben a la boca.

• els enzims de la saliva anomenats peptidases, actuen sobre les proteïnes dels aliments.

• l'enzim de la saliva, l'amilasa, duu a terme la digestió d'hidrats de carboni (en concret del midó).

L'absorció intestinal es dona en l'intestí prim, en concret en les seves parts anomenades jejú i ili. Aquesta absorció es dona gràcies a ...

• els plecs intestinals i a les vellositats intestinals que entapissen les parets de l'intestí prim.

• els plecs intestinals i als capil·lars sanguinis que transporten la sang.

• els enzims digestius que es secreten a lo llarg de l'intestí prim i als capil·lars sanguinis que entapissen la paret intestinal.

• tots els vasos sanguinis que es distribueixen a lo llarg del nostre organisme.

La respiració pulmonar és un procés pel qual...

• part de l'oxigen de l'aire que respirem passa a la sang i al mateix moment el CO₂ de la sang de l'interior del nostre organisme passa a l'aire expirat.

• l'oxigen inspirat arriba fins les cèl·lules i allà reacciona dins els mitocondris amb els nutrients per a generar energia.

• el CO₂ de l'aire s'introdueix al nostre organisme i es distribuït per tot el nostre cos per l'aparell circulatori.

• s'obtenen els nutrients necessaris per a generar energia en els mitocondris de les cèl·lules.

Fixa't en la imatge on s'observa el temps que els aliments passen en cada òrgan de l'aparell digestiu.

Si a les 10 h del matí esmorzem un entrepà de botifarra, a quina hora les seves proteïnes es veuran atacades pels sucs gàstrics i les seves peptidases?

• mitja hora després de ser ingerides.

• A les 12 h del migdia aproximadament.

• a les quatre de la tarda.

• les proteïnes no són atacades per cap enzim del nostre cos, ja que no poden ser digerides.

Si esmorzem un entrepà de botifarra a les 10 h del matí, el midó del pa de l'entrepà serà digerit...

• al cap de 1 minut de ser ingerit.

• a les dues o tres hores d'haver-lo ingerit per la boca, gràcies a les peptidases del suc gàstric de l'estómac.

• cap a les quatre o cinc de la tarda, quan arriba a l'intestí prim i es atacat per la bilis abocada allà.

• a la boca, gracies a les glucosidases de la saliva, al cap de dues hores.

Només una d'aquestes afirmacions sobre l'aparell respiratori humà és falsa.

• Està format per un sistema de conductes per transportar els gasos i un àrea de contacte aire-sang.

• La zona de contacte aire-sang és interna per evitar el problema que supossa la seva dessecació al medi terrestre.

• La respiració és un acte reflexe vital, que poc realitzar-se de forma voluntària o involuntària.

• L'aparell respiratori consta de fosses nasals, faringe, laringe, èsofag, tràquea, bronquis, bronquíols i pulmons.

Respirar pel nas és preferible a fer-ho per la boca. Per què?

• Per que a l'interior de les fosses nasals hi ha pèls i moc que que filtren i humitegen l'aire.

• No hi ha diferència entre respirar pel nas o la boca.