Ara ja sabia que el meu objectiu era augmentar tant com pogués el gruix dels nous pneumàtics que em volia comprar. Amb l’ajuda d’un regle vaig començar a fer amidaments a la bici per decidir quin gruix de neumàtics hi muntava. En mirar-me la forquilla del davant de la bici i els tirants posteriors, vaig veure que eren força estrets i que, per tant, no podia comprar un pneumàtic tan gruixut com volgués sinó que el gruix màxim me’l marcava el gruix de la forquilla i els tirants.
Si em passava de gruix, la roda fregaria amb la forquilla o els tirants posteriors i quedaria frenada.
Vaig mesurar aquests gruixos i vaig veure que com a màxim podria muntar un pneumàtic de 30 mm de gruix a la bici.
Aquesta millora no em semblava suficient. Jo volia augmentar el gruix almenys fins als 35 mm. Pensant, se’m va acudir una solució. Vaig adonar-me que tant la forquilla del davant com els tirants del darrere de la bici tenien forma de V invertida. Per tant, s’anaven separant en direcció als seus extrems. Per tant, si muntava unes llantes de menor diàmetre, podia posar uns neumàtics de 35 mm de gruix.
Això incrementava el cost de la reforma, ja que havia de comprar uns neumàtics nous i també unes llantes noves.
Vaig fer un pressupost dels costos de les dues reformes, per a poder-ho comparar.
També em vaig escriure en un paper els pros i contres de cada una de les dues opcions.
Després de pensar-ho uns quants dies vaig decidir-me per la segona opció.
Així doncs, em vaig dirigir a la botiga de bicis del costat de casa i vaig comprar-hi dues llantes de 27,5 polzades i dos neumàtics ,compatibles amb aquestes llantes, de 35 mm de gruix
