Test Teoria I

Quina frase NO és certa respecte a l'animació?

• El pes de teories com la d'André Bazin, que associa l'essència del cinema al registre fotogràfic de la realitat, van comportar que en alguns cercles "els dibuixos animats" no es consideressin cinema "de debò".

• El monopoli de Disney de la pràctica industrial de l'animació ha contribuit a què s'identifiques animació amb pel·lícula de dibuixos per a infants, i fins i tot ha invisibilitzat la feina d'altres estudis que hi havia a Hollywood als anys 20s i 30s. 

• No existeix una tradició de practicar l'animació més enllà del cinema infantil, el que explica en part perquè la teoria fílmica l'ha menystinguda. 

• Trobem mostres de cinema animat fins i tot d'abans que els Lumière presentin públicament el seu cinematògraf. 

Del fet de representar figures o éssers no humans a partir de característiques humanes en diem...

• Antropocentrisme

• Antropomorfització

• Androcentrisme

• Humanisme

En retrospectiva, André Bazin parla de l'arribada del so a El mite del cinema total i...

• critica l'obsessió amb el progrés tècnic tan present en la historiografia cinematogràfica de l'època.

• considera que el so si va fer avançar el cinema perquè l'acosta a l'objectiu final d'esdevenir la imitació perfecte del món real.

• qüestiona aquesta ambició d'un cinema que es vol convertir en una rèplica del món real.

• creu que estronca la capacitat d'experimentació del cinema mut, que les avantguardes van portar a la seva màxima expressió.

Quines serien les diferències entre crítica i teoria?

• La crítica té lloc en els mitjans de comunicació i està oberta a nous formats; la teoria advoca per perspectives metodològiques i compta amb persones molt especialitzades.

• La crítica té lloc en els mitjans de comunicació i es fa ressò de l'actualitat; la teoria aspira a definir quines són les millors pel·lícules i compta amb persones molt especialitzades.

• La crítica basa la seva credibilitat en qui firma i està oberta a nous formats; la teoria advoca per perspectives metodològiques i aspira a definir quines són les millors pel·lícules.

• La crítica és subjectiva i massa rígida; la teoria es fa ressò de l'actualitat i i aspira a definir quines són les millors pel·lícules.

Quin seria un dels grans reptes a què s'enfronta avui en dia la crítica en els mitjans de comunicació generalistes?

• La censura directe per part del mitjà de la teva opinió de segons quins films (no et publiquen la crítica segons el que diguis).

• Evitar les pressions directes (regals, trucades telefòniques...) de distribuïdores i productores perquè es parli bé dels seus films.

• L'atac d'altres companys de la professió que no estan d'acord amb la teva postura.

• La introducció de temàtiques o pel·lícules menys coneguts, que no són la tendència general, ni el que dona més clics.

Quina és l'única idea vàlida respecte a la crítica?

• Hi ha pel·lícules que pel seu tema, procedència, tipus de públic o època es poden considerar ja a priori millor o pitjor que d'altres.

• No es poden qüestionar els grans clàssics o els films canònics, i de fet no té cap sentit fer-ne noves versions que mai no estaran a l'altura.

• No s'hauria de reduir la crítica a una mera valoració quantitativa o numèrica (les estrelletes/puntuacions).

• Una crítica "amateur" en un agregador tipus filmaffinity o letterboxd mai serà tan bona com la d'un crític professional en un mitjà de comunicació tradicional.

Parlem d'efecte anempàtic de la música...

• Quan subratlla el to o les emocions dels personatges (música de violins emotiva en una escena melodramàtica, per exemple).

• Quan no connecta amb el to de l'escena o les emocions dels personatges (música alegre en una escena violenta, per exemple).

• Quan es distancia de les tradicions simfòniques d'origen romàntic habituals en les bandes sonores de Hollywood (com fa la música atonal, per exemple).

• Quan no es correspon històricament amb l'època representada al film (com quan uns personatges de la França del segle XVIII ballen al ritme d'un grup de postpunk).

Dins de l'àmbit musical, un leitmotiv és...

• Un efecte analògic de la postproducció que consisteix en recrear sons del món real amb tot tipus de materials (colpejar closques de coco per simular el trot dels cavalls...).

• Una altra forma d'anomenar la tornada ("estribillo"), el fraseig musical que es va repetint al llarg del film en els moments més dramàticament significatius.

• La peça que introdueix la banda sonora, la primera que sona i marca el to de la resta de la composició.

• Un motiu musical que identifica un personatge (o algun altre element) i ens permet fer-lo present des de la banda sonora sense mostrar-lo.

Pel que fa a la música i al so, Sergei M. Eisenstein...

• Reivindica que en una pel·lícula la música ha d'estar en un segon pla respecte a les imatges, no s'ha de fer notar.

• Es nega rotundament a incorporar música a les seves pel·lícules, en coherència amb el que declara en el Manifest del contrapunt sonor.

• Trenca amb certes inèrcies a l'hora de concebre el paper de la música en la creació del film, i per a Alexandre Nevski treballa amb el compositor Serguei Prokófiev ja abans del rodatge.

• Està a favor de la introducció de la música a través del contrapunt, però totalment en contra de l'ús dels diàlegs.

En la seva defensa dels “cineastes de la realitat” en front dels “cineastes de la imatge”, André Bazin...

• Situa en la línia dels cineastes de la realitat els neorrealistes i els avantguardistes.

• Considera cineastes de la realitat els neorrealistes i Dziga Vertov.

• Pensa que els cineastes de la imatge són aquells que no afegeixen ni alteren les imatges registrades de la realitat.

• Engloba com a cineastes de la imatge Dziga Vertov i la majoria d'avantguardistes.