Repàs conceptes geografia

És un corrent del pensament geogràfic que sosté que l'ésser humà i la forma d’organització social i econòmica estan regulats en major o menor mesura pels factors del medi físic. El màxim representant del determinisme geogràfic fou Ratzel, qui arribà a la conclusió que les societats humanes estan determinades pel medi físic. Ex: les societats nòmades ho són per les condicions del medi, les societats industrialitzades ho són pels avantatges que ofereix el medi.

Són les línies imaginàries que determinen la posició d'un punt de la superfície terrestre. Les línies de referència són l'equador i el meridià de Greenwich. La intersecció entre la latitud i la longitud permet la localitzar amb exactitud un punt sobre la superfície de la terra. Ex: Menorca es troba  a 40º de latitud nord i 4º de longitud est.

És un tipus de mapa que representa la superfície del territori, comprèn tant els aspectes físics com el resultat de les accions de l’ésser humà. Hi ha informació del relleu, hidrografia, sòl, tipus de cultiu, vies de comunicació, hàbitat rural i urbà. Ex: a Espanya el MTN té una escala de 1:50.000 o bé 1: 25.000.

És la línia que en un mapa uneix punts amb el mateix valor d’un fenomen. Ex: les isòbares són líniea que en un mapa uneixen punts amb la mateixa pressió atmosfèrica.

Formes del relleu que deriven de l’acció erosiva del gel acumulat (glaceres) a les parts altes del territori durant l’Era Quaternària. En són característiques els circs, les valls en forma de U, les morrenes i els llacs glacials.

Ex: A la península Ibèrica el modelat glacial és característic dels cims dels Pirineus i de Serra Nevada.

Paisatge format per roques calcàries que s'ha erosionat per l'atac químic de l'aigua i ha provocat l'aparició de coves, dolines, (cavitats, pous) i pòlies. Ex: les coves d'Artà a Mallorca.

Conjunt de processos geològics que provoquen la formació de sistemes muntanyosos a començament de l’Era Terciària per la compressió de les plaques euroasiàtica i africana. En el cas de l’Estat espanyol, l’orogènesi  alpina va fracturar i aixecar la Meseta, va configurar zones elevades (com el  Sistema Central, els Muntanyes de Toledo i Sierra Morena) i depressions (com les conques del Duero, Tajo i Guadiana).  

També va donar lloc als grans sistemes muntanyosos,  a causa del plegament dels sediments dipositats al secundari (Mesozoic)  són les serralades de plegament com les Serralades Bètiques, els Pirineus, el Sistema Ibèric i les illes Balears.

Són franges costaneres formades durant el quaternari per roques sedimentàries procedents dels al·luvions dipositats pels rius quan perden força erosiva a prop de la desembocadura o per l’acció combinada de la mar i els rius.

Formes de relleu generades per l’acció erosiva i acumulativa l’onatge i les marees sobre la costa, bàsicament en l’era quaternària. En són característics els penya-segats, les ries, els deltes, els camps dunars o les platges.

Estat en què les pèrdues d'aigua bé per evaporació o bé per transpiració dels éssers vius són superiors a les aportacions d'aigua atmosfèrica via precipitació.