TEMA 2 : LÉXIC I SEMÀNTICA

INTRODUCCIÓ

• Si a cada significant li correspongués un significat únic, el nombre de mots d’una llengua seria tan extens que seria pràcticament impossible aprendre-la.

• La semàntica és la part de la lingüística que estudia el significat dels mots que formen part dels sintagmes, oracions o textos, és a dir, en les relacions semàntiques que estableix. 

• El principi d’economia lingüística permet aconseguir el màxim rendiment significatiu amb el menor esforç memorístic dels parlants. Aquí veurem els procediments que permeten aquesta economia lingüística: polisèmia, homonímia, sinonímia, hiponímia, hiperonímia i antonímia.

• Totes son correctes

SINONÍMIA

• En els usos de al·lot /xiquet / nen, mirall/espill, escombra/granera ens adonem que els podem intercanviar en qualsevol context perquè, com es tracta de variants dialectals, el significat és sempre el mateix.

• Dues paraules són sinònimes quan tenen el mateix significat. És a dir, que tenen dos significants per al mateix significat.

• És difícil però que dues paraules siguin intercanviable en tots els usos i en tots els contextos.

• Totes son correctes

HIPERONÍMIA I HIPONÍMIA

• Un hipònim és un mot que precisa el significat de l'hiperònim i té un ús més restringit: pi és un hipònim d'arbre i ocell ho és d'animal. L'hipònim és un mot de significat específic amb relació a un altre mot de significat genèric. Els mots butaca, cadira i tamboret són hipònims de seient.

• Podem concloure que els hiperònims enuncien un camp semàntic; per exemple moble i que els hipònims hi estan inclosos: taula, cadira, prestatgeria...

  
  

• Hi ha parelles de mots que semblen sinònimes però en precisar el seu significat veurem que no.

• Totes son correctes

ANTONÍMIA

• relacions d'inversió: podem dir que gran

• Els antònims són mots que tenen un sentit oposat a un altre.

• • Mort i viu són antònims complementaris perquè són incompatibles: la negació d'un implica l'afirmació de l'altre: si un es viu no pot ser que al mateix temps sigui mort. Així passa amb home-dona, solter-casat, veritat-mentida.

• Totes son correctes

MONOSÉMIA I POLISÉMIA

• El

• El mot que només té un significat s'anomena monosèmic.

• s'anomena monosèmic.

• Totes son correctes

HOMONÍMIA

• Tant els mots polisèmics com els mots homònims aporten diferents significats a un mateix significant.
  Al diccionari podem diferencia amb facilitat un nom polisèmic d'un nom homònim perquè si provenen de d'ètims diferents, els mots ocupen diferents entrades (homonímia) i si hi ha diferents significats per a un mateix ètim, el mot ocupa una sola entrada (polisèmia, com en l'exemple anterior classe) amb les diferents accepcions numerades.

• Els mots  homònims provenen de dos mots diferents que l'evolució històrica ha fet coincidir en una sola forma lingüística i els molts polisèmics provenen de l'evolució de la mateixa forma lingüística.

• Totes son correctes

PARONÍMIA

• Totes son correctes

• Els mots parònims són mots que s'assemblen en pronúncia i en la grafia però són de significats diferents:

• homònims, per la proximitat amb aquest fenomen. Altres exemples: Que hi ha neu?-Que hi aneu?, L'arrosser-La Roser.

BARBARISMES , NEOLOGISMES I MANLLEUS

• Per a la formació de neologismes en vocabularis tècnics, hom recorre sovint al grec i al llatí; hom també adapta mots anglesos. 

  
  

• Totes son correctes

• Un barbarisme és una expressió, paraula o construcció que no es considera assimilada a la llengua pròpia i implica un empobriment de la llengua en què s'importa.

  neologisme és una unitat lèxica nova introduïda en una llengua.

  Un manlleu, per tant és una unitat lèxica que passa d’una llengua a una altra i s’hi integra. 

LLATINISMES

• • grosso modo – no ha d’anar precedida de cap preposició. Direm “Sabíem de què es tractava grosso modo”. No pas: “Sabíem de què es tractava *a grosso modo”.

• Són expressions o clàusules llatines que hom intercala en el discurs.

• Totes son correctes