V o F tema 3 literatura

La davallada de la qualitat i la quantitat de la literatura catalana culta entre els segles XVI-XVIII s'explica per la llatinització de la cort i l'escàs prestigi del català com a llengua de cultura.

• V

• F

Els decrets de Nova Planta són un conjunt de lleis promulgades per Ferran II que van abolir l'organització constitucional de la corona catalanoaragonesa al segle XVIII i que van comportar un seguit de mesures lingüístiques castellanitzadores.

• V

• F

Els moviments culturals que predominen a Europa en l'època moderna són el Renaixement (Itàlia, segle xv), el Barroc (Espanya, segle xvii) i la Il·lustració (França, segle XVII).

• V

• F

El Renaixement té una visió teocèntrica del món, més centrada en l'ésser humà i reivindicadora d'una presència més gran de la cultura clàssica grega i llatina.

• V

• F

Pere Serafí va ser un pintor i poeta del segle XVII que admirava Ausiàs March i que va incorporar innovacions renaixentistes, com el sonet, a la poesia catalana.

• V

• F

El Barroc representa un moviment contrari al Renaixement: el pessimisme, el desengany, els contrastos i el clarobscur són presents en les seves manifestacions artístiques.

• V

• F

Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallgorguina, va ser un poeta del Barroc molt conegut i imitat pel vessant humorístic, eròtic i escatològic d'alguns dels seus poemes.

• V

• F

La Il·lustració propugna la confiança en el progrés i la raó, el liberalisme polític i la llibertat religiosa. Erasme de Rotterdam n'és un dels màxims exponents a França.

• V

• F

La situació diglòssica de la llengua catalana als segles XVI-XVII és criticada per escriptors del Renaixement, com Cristòfor Despuig, i gramàtics il·lustrats, com Josep Pau Ballot.

• V

• F

La literatura popular acostuma a ser anònima, es transmet oralment, s'acompanya de música, té nombroses variants i és difícil de datar.

• V

• F