WorksheetsValencià Tercer - Unitat 14
Total questions: 100
Worksheet time: 50mins
Jo he patit
Present
Pretèrit indefinit
Pretèrit imperfet
Pretèrit Pluscuamperfet
Pretèrit perfet simple
Jo patesc/patisc
Present
Pretèrit indefinit
Pretèrit imperfet
Pretèrit Pluscuamperfet
Pretèrit perfet simple
Jo patia
Present
Pretèrit indefinit
Pretèrit imperfet
Pretèrit Pluscuamperfet
Pretèrit perfet simple
Jo havia patit
Present
Pretèrit indefinit
Pretèrit imperfet
Pretèrit Plusquamperfet
Pretèrit perfet simple
Jo patí
Present
Pretèrit indefinit
Pretèrit imperfet
Pretèrit Plusquamperfet
Pretèrit perfet simple
Jo haguí patit
Present
Pretèrit anterior simple
Pretèrit imperfet
Pretèrit Pluscuamperfet
Pretèrit perfet simple
Present
Jo patesc/patisc
Jo he patit
Jo patia
Jo havia patit
Jo patí
Pretèrit indefinit
Jo patesc/patisc
Jo he patit
Jo patia
Jo havia patit
Jo patí
Pretèrit imperfet
Jo patesc/patisc
Jo he patit
Jo patia
Jo havia patit
Jo patí
Pretèrit plusquamperfet
Jo patesc/patisc
Jo he patit
Jo patia
Jo havia patit
Jo patí
Pretèrit perfet simple
Jo patesc/patisc
Jo he patit
Jo patia
Jo havia patit
Jo patí
Pretèrit anterior simple
Jo patesc/patisc
Jo haguí patit
Jo patia
Jo havia patit
Jo patí
Present
Jo patesc/patisc
Jo patesc/patísc
Pretèrit indefinit
Jo he patit
Jo e patit
Jo he patít
Pretèrit imperfet
Jo patia
Jo patía
Pretèrit plusquamperfet
Jo havia patit
Jo havía patit
Jo había patit
Jo habia patit
Pretèrit perfet simple
Jo patí
Jo pati
Pretèrit anterior perifràstic
Jo vaig haver patit
Jo vaig haber patit
Jo vaig haber patít
Jo baig haver patít
Tria l'opció correcta
Un experiment desastrós
Un esperiment desastrós
Tria l'opció correcta
Quinze minuts més al foc i el senzill experiment en què treballava Josep estaria finalitzat.
Quinse minuts més al foc i el senzill experiment en què treballava Josep estaria finalitzat.
Quinze minuts més al foc i el sensill experiment en què treballava Josep estaria finalitzat.
Quinze minuts més al foc i el senzill experiment en què treballaba Josep estaria finalitzat.
Tria l'opció correcta
Com que era l’hora de l’esmorzar, es recolzà en la finestra i menjà un poc de fruita mentre contemplava l’horitzó.
Com que era l’hora de l’esmorzar, es recolzà en la finestra i menjà un poc de fruita mentre contemplaba l’horitzó.
Com que era l’hora de l’esmorzar, es recolsà en la finestra i menjà un poc de fruita mentre contemplava l’horitzó.
Com que era l’hora de l’esmorzar, es recolzà en la finestra i menjà un poc de fruita mentre contemplava l’horitsó.
Tria l'opció correcta
De sobte sonà el brunzit del telèfon.
De sobte sonà el brunsit del telèfon.
Tria l'opció correcta
Quan penjà l’auricular, l’experiment s’havia socarrat.
Quan penjà l’auricular, l’esperiment s’havia socarrat.
Quan penjà l’auricular, l’esperiment s’havia socarrat.
Quan penjà l’auricular, l’experiment s’habia socarrat.
Tria l'opció correcta
Quin desastre!
Quín desastre!
¡Quin desastre!
Tria l'opció correcta
Un remei senzill
Un remei sensill
Tria l'opció correcta
Les bessones Isabel i Esperança són les princeses de la casa.
Les bessones Isabel i Esperança són les prinseses de la casa.
Tria l'opció correcta
Si es posen a plorar, sembla que s’acabe el món.
Si es posen a plorar, sembla que s’acabe el mon.
Tria l'opció correcta
Perquè els passe el disgust, els pares són capaços de fer qualsevol cosa.
Perquè els pase el disgust, els pares són capaços de fer qualsevol cosa.
Tria l'opció correcta
Per sort, el remei per a calmar-les és molt senzill: imitar el brunzit de les abelles.
Per sort, el remei per a calmar-les és molt sencill: imitar el brunzit de les abelles.
Tria l'opció correcta
En sentir-lo, es queden tranquil·líssimes!
En sentir-lo, es queden tranquil·lísimes!
Mira com puja!
Un dia a Versalles, prop de París, una gran multitud s’havia reunit per vore un experiment.
–Senyores i senyors! Ara els demostrarem que és possible volar! –deia un home. –Mira, mare, quin globus tan bonic! –digué una xiqueta.
–Sí, filla. No et separes de mi, que hi ha prou gent.
–El meu germà i jo hem fabricat aquest globus enorme usant tela de seda –continuava explicant l’home–. A la boca del globus col·loquem un poal amb palla i llana
cremant. El foc calfarà l’aire de dins del globus i el farà més lleuger, menys pesant, i així aconseguirem que puge fins al cel.
–Mare, i ara què fan? –preguntà la xiqueta, encuriosida–. Lliguen una cistella al globus!
–Una cistella? És veritat! –s’estranyà la mare–. I què posen dins?
–Ara, senyores i senyors, saluden aquests convidats que han acceptat amablement ser els primers viatgers en el nostre globus.
–Ha, ha, ha! –rigué la xiqueta–. Un ànec, una ovella i un gall! Mare, els han ficat en la cistella.
–Ja ho veig, ja. Aquests s’han tornat bojos. Quina parella! –sentencià la mare.
Però no eren uns bojos. Aquell 19 de setembre de 1783, milers de persones, entre elles els reis de França, Lluís XVI i Maria Antonieta, ho van vore amb
els seus ulls: el globus dels germans Montgolfier va ascendir lentament, va volar durant huit minuts i va aterrar suaument a 3 quilòmetres de distància, amb els animals sans i estalvis, tot i que un poc espantats.
Poc després, el 21 de novembre, un altre globus construït pels germans Montgolfier s’elevà sobre París amb dos homes a bord que sobrevolaren
la ciutat durant 25 minuts. Era el primer vol tripulat de la història i, en honor als seus inventors, encara hui aquest tipus de globus s’anomena Montgolfier.
Data del primer vol:
19/09/1783
21/12/1783
Mira com puja!
Un dia a Versalles, prop de París, una gran multitud s’havia reunit per vore un experiment.
–Senyores i senyors! Ara els demostrarem que és possible volar! –deia un home. –Mira, mare, quin globus tan bonic! –digué una xiqueta.
–Sí, filla. No et separes de mi, que hi ha prou gent.
–El meu germà i jo hem fabricat aquest globus enorme usant tela de seda –continuava explicant l’home–. A la boca del globus col·loquem un poal amb palla i llana
cremant. El foc calfarà l’aire de dins del globus i el farà més lleuger, menys pesant, i així aconseguirem que puge fins al cel.
–Mare, i ara què fan? –preguntà la xiqueta, encuriosida–. Lliguen una cistella al globus!
–Una cistella? És veritat! –s’estranyà la mare–. I què posen dins?
–Ara, senyores i senyors, saluden aquests convidats que han acceptat amablement ser els primers viatgers en el nostre globus.
–Ha, ha, ha! –rigué la xiqueta–. Un ànec, una ovella i un gall! Mare, els han ficat en la cistella.
–Ja ho veig, ja. Aquests s’han tornat bojos. Quina parella! –sentencià la mare.
Però no eren uns bojos. Aquell 19 de setembre de 1783, milers de persones, entre elles els reis de França, Lluís XVI i Maria Antonieta, ho van vore amb
els seus ulls: el globus dels germans Montgolfier va ascendir lentament, va volar durant huit minuts i va aterrar suaument a 3 quilòmetres de distància, amb els animals sans i estalvis, tot i que un poc espantats.
Poc després, el 21 de novembre, un altre globus construït pels germans Montgolfier s’elevà sobre París amb dos homes a bord que sobrevolaren
la ciutat durant 25 minuts. Era el primer vol tripulat de la història i, en honor als seus inventors, encara hui aquest tipus de globus s’anomena Montgolfier.
Data del primer vol tripulat per persones:
19/09/1783
21/11/1783
Mira com puja!
Un dia a Versalles, prop de París, una gran multitud s’havia reunit per vore un experiment.
–Senyores i senyors! Ara els demostrarem que és possible volar! –deia un home. –Mira, mare, quin globus tan bonic! –digué una xiqueta.
–Sí, filla. No et separes de mi, que hi ha prou gent.
–El meu germà i jo hem fabricat aquest globus enorme usant tela de seda –continuava explicant l’home–. A la boca del globus col·loquem un poal amb palla i llana
cremant. El foc calfarà l’aire de dins del globus i el farà més lleuger, menys pesant, i així aconseguirem que puge fins al cel.
–Mare, i ara què fan? –preguntà la xiqueta, encuriosida–. Lliguen una cistella al globus!
–Una cistella? És veritat! –s’estranyà la mare–. I què posen dins?
–Ara, senyores i senyors, saluden aquests convidats que han acceptat amablement ser els primers viatgers en el nostre globus.
–Ha, ha, ha! –rigué la xiqueta–. Un ànec, una ovella i un gall! Mare, els han ficat en la cistella.
–Ja ho veig, ja. Aquests s’han tornat bojos. Quina parella! –sentencià la mare.
Però no eren uns bojos. Aquell 19 de setembre de 1783, milers de persones, entre elles els reis de França, Lluís XVI i Maria Antonieta, ho van vore amb
els seus ulls: el globus dels germans Montgolfier va ascendir lentament, va volar durant huit minuts i va aterrar suaument a 3 quilòmetres de distància, amb els animals sans i estalvis, tot i que un poc espantats.
Poc després, el 21 de novembre, un altre globus construït pels germans Montgolfier s’elevà sobre París amb dos homes a bord que sobrevolaren
la ciutat durant 25 minuts. Era el primer vol tripulat de la història i, en honor als seus inventors, encara hui aquest tipus de globus s’anomena Montgolfier.
La seda servia per a...
fabricar el globus.
fer pujar el globus fins al cel.
transportar els passatgers.
calfar l´aire de dins del globus.
Mira com puja!
Un dia a Versalles, prop de París, una gran multitud s’havia reunit per vore un experiment.
–Senyores i senyors! Ara els demostrarem que és possible volar! –deia un home. –Mira, mare, quin globus tan bonic! –digué una xiqueta.
–Sí, filla. No et separes de mi, que hi ha prou gent.
–El meu germà i jo hem fabricat aquest globus enorme usant tela de seda –continuava explicant l’home–. A la boca del globus col·loquem un poal amb palla i llana
cremant. El foc calfarà l’aire de dins del globus i el farà més lleuger, menys pesant, i així aconseguirem que puge fins al cel.
–Mare, i ara què fan? –preguntà la xiqueta, encuriosida–. Lliguen una cistella al globus!
–Una cistella? És veritat! –s’estranyà la mare–. I què posen dins?
–Ara, senyores i senyors, saluden aquests convidats que han acceptat amablement ser els primers viatgers en el nostre globus.
–Ha, ha, ha! –rigué la xiqueta–. Un ànec, una ovella i un gall! Mare, els han ficat en la cistella.
–Ja ho veig, ja. Aquests s’han tornat bojos. Quina parella! –sentencià la mare.
Però no eren uns bojos. Aquell 19 de setembre de 1783, milers de persones, entre elles els reis de França, Lluís XVI i Maria Antonieta, ho van vore amb
els seus ulls: el globus dels germans Montgolfier va ascendir lentament, va volar durant huit minuts i va aterrar suaument a 3 quilòmetres de distància, amb els animals sans i estalvis, tot i que un poc espantats.
Poc després, el 21 de novembre, un altre globus construït pels germans Montgolfier s’elevà sobre París amb dos homes a bord que sobrevolaren
la ciutat durant 25 minuts. Era el primer vol tripulat de la història i, en honor als seus inventors, encara hui aquest tipus de globus s’anomena Montgolfier.
El foc servia per a...
fabricar el globus.
fer pujar el globus fins al cel.
transportar els passatgers.
calfar l´aire de dins del globus.
Mira com puja!
Un dia a Versalles, prop de París, una gran multitud s’havia reunit per vore un experiment.
–Senyores i senyors! Ara els demostrarem que és possible volar! –deia un home. –Mira, mare, quin globus tan bonic! –digué una xiqueta.
–Sí, filla. No et separes de mi, que hi ha prou gent.
–El meu germà i jo hem fabricat aquest globus enorme usant tela de seda –continuava explicant l’home–. A la boca del globus col·loquem un poal amb palla i llana
cremant. El foc calfarà l’aire de dins del globus i el farà més lleuger, menys pesant, i així aconseguirem que puge fins al cel.
–Mare, i ara què fan? –preguntà la xiqueta, encuriosida–. Lliguen una cistella al globus!
–Una cistella? És veritat! –s’estranyà la mare–. I què posen dins?
–Ara, senyores i senyors, saluden aquests convidats que han acceptat amablement ser els primers viatgers en el nostre globus.
–Ha, ha, ha! –rigué la xiqueta–. Un ànec, una ovella i un gall! Mare, els han ficat en la cistella.
–Ja ho veig, ja. Aquests s’han tornat bojos. Quina parella! –sentencià la mare.
Però no eren uns bojos. Aquell 19 de setembre de 1783, milers de persones, entre elles els reis de França, Lluís XVI i Maria Antonieta, ho van vore amb
els seus ulls: el globus dels germans Montgolfier va ascendir lentament, va volar durant huit minuts i va aterrar suaument a 3 quilòmetres de distància, amb els animals sans i estalvis, tot i que un poc espantats.
Poc després, el 21 de novembre, un altre globus construït pels germans Montgolfier s’elevà sobre París amb dos homes a bord que sobrevolaren
la ciutat durant 25 minuts. Era el primer vol tripulat de la història i, en honor als seus inventors, encara hui aquest tipus de globus s’anomena Montgolfier.
L´aire calent servia per a...
fabricar el globus.
fer pujar el globus fins al cel.
transportar els passatgers.
calfar l´aire de dins del globus.
Mira com puja!
Un dia a Versalles, prop de París, una gran multitud s’havia reunit per vore un experiment.
–Senyores i senyors! Ara els demostrarem que és possible volar! –deia un home. –Mira, mare, quin globus tan bonic! –digué una xiqueta.
–Sí, filla. No et separes de mi, que hi ha prou gent.
–El meu germà i jo hem fabricat aquest globus enorme usant tela de seda –continuava explicant l’home–. A la boca del globus col·loquem un poal amb palla i llana
cremant. El foc calfarà l’aire de dins del globus i el farà més lleuger, menys pesant, i així aconseguirem que puge fins al cel.
–Mare, i ara què fan? –preguntà la xiqueta, encuriosida–. Lliguen una cistella al globus!
–Una cistella? És veritat! –s’estranyà la mare–. I què posen dins?
–Ara, senyores i senyors, saluden aquests convidats que han acceptat amablement ser els primers viatgers en el nostre globus.
–Ha, ha, ha! –rigué la xiqueta–. Un ànec, una ovella i un gall! Mare, els han ficat en la cistella.
–Ja ho veig, ja. Aquests s’han tornat bojos. Quina parella! –sentencià la mare.
Però no eren uns bojos. Aquell 19 de setembre de 1783, milers de persones, entre elles els reis de França, Lluís XVI i Maria Antonieta, ho van vore amb
els seus ulls: el globus dels germans Montgolfier va ascendir lentament, va volar durant huit minuts i va aterrar suaument a 3 quilòmetres de distància, amb els animals sans i estalvis, tot i que un poc espantats.
Poc després, el 21 de novembre, un altre globus construït pels germans Montgolfier s’elevà sobre París amb dos homes a bord que sobrevolaren
la ciutat durant 25 minuts. Era el primer vol tripulat de la història i, en honor als seus inventors, encara hui aquest tipus de globus s’anomena Montgolfier.
La cistella servia per a...
fabricar el globus.
fer pujar el globus fins al cel.
transportar els passatgers.
calfar l´aire de dins del globus.
Marca l'agrupació de persones que està ordenada de major a menor.
Una multitud, prou gent, uns quants, un trio, una parella.
Una multitud, una parella, prou gent, uns quants, un trio.
El so de la S sonora es pot representar amb s o amb z.
S´escriu s entre vocals.
S´escriu z a principi de paraula i darrere de consonant.
S´escriu z entre vocals.
S´escriu s a principi de paraula i darrere de consonant.
Paraules amb S sonora:
roser, zona, calze, avisar, pinzell, horitzó
pinça, bassa, solar, pensar, tassó, ciri
Paraules amb S sorda:
roser, zona, calze, avisar, pinzell, horitzó
pinça, bassa, solar, pensar, tassó, ciri
Tria les opcions correctes.
cero
zero
onze
once
Tria les opcions correctes.
dèset
dèsset
quinze
quince
Tria les opcions correctes.
catorce
catorze
sis
onze
Marca els números que contenen el so S sonora:
zero, quinze, onze, catorze
sis, dèsset
Marca les opcions correctes.
esmorzar
alzina
esmorsar
alcina
Marca les opcions correctes.
reposarem
Jesús
repozarem
Jezús
Marca les opcions correctes.
Zoe
Masia
Soe
Mazia
Albert, el desmanotat
Cada vegada que eixia de casa, Albert sentia la mateixa pluja de recomanacions:
–Vés amb compte! –No trenques res!
No era estrany que li les feren, la veritat, perquè Albert tenia la desgràcia d’entropessar amb tot el que es podia entropessar i de trencar tot allò que era possible trencar: plats, gots, objectes decoratius, rellotges... Un malson constant!
Un bon dia, quan passejava amb els pares, el gos
d’una veïna s’escapà i es llançà a perseguir Mica,
la gata del porter. Mica, espantada, es refugià en
el supermercat, però el gos entrà darrere d’ella com
un boig. Albert no s’ho pensà dues vegades. Entrà
al supermercat a la carrera, se les arreglà per avançar-se al gos i agafà Mica en braços abans que patira cap mal.
Quan tornà al carrer, amb la gata en braços, la gent esclatà en aplaudiments. El porter i l’ama del gos aplaudien perquè havia salvat Mica; els clients del supermercat, perquè els havia deslliurat de dos animals furiosos.
I els pares d’Albert? Els pares aplaudien amb tota l’ànima perquè, per primera vegada en la vida, el seu fill havia entrat i eixit del supermercat sense trencar res... Seria possible que estiguera curat?
Tria les tres que signifiquen el mateix. Com era Albert?
desmanotat
poca-traça
maldestre
hàbil
destre
Un dia entre animals
Al desembre passat vam fer una visita al zoo de la ciutat amb l’escola. Hi vam estar tot el dia passejanti contemplant la zebra, els lleons, l’estruç, la rabosa, les onze mones que hi ha... Va ser un dia fantàstic!
Marca les paraules amb S sorda:
Passat, ciutat, escola, passejant, estruç i mones.
Desembre, visita, zoo, zebra, rabosa i onze.
Un dia entre animals
Al desembre passat vam fer una visita al zoo de la ciutat amb l’escola. Hi vam estar tot el dia passejanti contemplant la zebra, els lleons, l’estruç, la rabosa, les onze mones que hi ha... Va ser un dia fantàstic!
Marca les paraules amb S sonora:
Passat, ciutat, escola, passejant, estruç i mones.
Desembre, visita, zoo, zebra, rabosa i onze.
Tria les opcions correctes:
La meua cosina Roser s´ha fet mal al colze.
El tresor conté moltes monedes xineses i alguns calzes.
La meua cosina Roser s´ha fet mal al colse.
El tresor conté moltes monedes xineses i alguns calses.
Tria l´opció correcta:
Zoe pinta la casa de rosa amb el pinzell nou.
Zoe pinta la casa de rosa amb el pinsell nou.
Tria les opcions correctes:
L´ase rosega les roselles al prat
Aquesta camisa m´ha costat quinze euros.
Isaac ha dut a Clara catorce roses roges.
Tria les opcions correctes:
Al zoo he vist una zebra.
La tia té una casa al camp.
No trobe el pincell.
Una senyora va al mercat amb la cua verda i el vestit morat.
(l’albergina)
(l’ovella)
(el núvol)
(la trompa)
Amb la llana que jo tinc fan jerseis de cinc en cinc.
(l’albergina)
(l’ovella)
(el núvol)
(la trompa)
Cotó en pèl que vola amunt. Portes la pluja damunt?
(l’albergina)
(l’ovella)
(el núvol)
(la trompa)
Amb el cordell em fas ballar. M’arribaré a marejar?
(l’albergina)
(l’ovella)
(el núvol)
(la trompa)
D’un color roig ataronjat que es forma en les peces de ferro per culpa de la humitat.
Rovellades
Quincalla
Gaudir
Llautó
Objectes metàl·lics de poc valor.
Rovellades
Quincalla
Gaudir
Llautó
Sentir plaer o alegria, passar-s’ho bé.
Rovellades
Quincalla
Gaudir
Llautó
Metall de color groc mat.
Rovellades
Quincalla
Gaudir
Llautó
Quin oblit!
Al conill que adoptàrem li posàrem Pluja perquè aparegué al pati un dia plujós, tan banyat que tremolava i tan brut que no se li endevinava el color. Estava en un estat llastimós però, quan el llavàrem amb aigua tèbia... sorpresa!
–És blanc com la neu! –vaig dir.
–És suau com el cotó en pèl! –digué ma mare.
–És preciós! –digué mon pare.
Preguntàrem per tot el barri, però ningú havia perdut
un conill blanc. Vés a saber d’on havia vingut el nostre Pluja... Tot i que el veterinari ens digué que era mascle, no li canviàrem el nom. Total, a ell, no li importava gens ni miqueta!
Normalment, el conillet no donava problemes. A casa, només havíem de vigilar que no rosegara els cables de la llum i donar-li l’aigua i el menjar que necessitava. Al carrer, quan eixíem de passeig, sempre anava al meu braç.
Un dissabte, però, ens en va fer una de ben grossa. Mentre passejàvem pel centre, el pare es fixà en una botiga menuda
i fosca, plena de milers de coses: antics utensilis de cuina de ferro i de coure, ferramentes rovellades, joguets de llanda
i de fusta, plats de porcellana i de vidre tintat, figures de ceràmica... Objectes de tota classe i condició, per fer-ho curt!
–Mireu! –exclamà mon pare entusiasmat.
Ma mare sospirà còmicament.
–Estem perduts, Albert –em digué.
I és que mon pare adora aquestes botigues i és capaç
d’estar-se hores i hores regirant entre la quincalla... Però aquell dissabte Pluja no el deixà gaudir del
descobriment. Així que arribàrem a la porta de la botiga, botà dels meus braços com si l’hagueren punxat i hi entrà com una fletxa, ignorant els nostres crits i els de l’amo de la botiga:
–Pluja!
–Torna ací!
–On vas?
–Escolten! Què és açò?
El conill corria d’ací cap allà armant un desastre rere un altre
per on passava. Quan ja havia desmuntat mitja botiga, intentà pujar sobre una pila d’olles de llautó, que redolaren per terra amb un soroll terrible. Per sort, una de les olles li caigué damunt i el deixà atrapat, de manera que vaig poder agafar-lo.
–Ja el tinc! –vaig cridar.
Mentre els pares es desfeien en disculpes i arreplegaven del terra tot allò que podien, vaig buscar al meu voltant alguna explicació a l’estrany comportament de Pluja. Només podia ser la palla que sobreeixia d’una de les caixes que l’amo estava desembalant en aquell moment...
De tornada a casa, els pares no paraven de dir que Pluja s’havia tornat boig. Només jo sabia que el pobret tenia fam: m’havia oblidat de posar-li el sopar i el desdejuni!
–No tornarà a passar –li vaig prometre a cau d’orella. I, des d’aleshores, he complit sempre la meua paraula.
Què fa cada un davant de les accions de Pluja?
El xiquet protagonista el crida, finalment l’atrapa i en acabant busca una explicació al seu comportament. Els pares contemplen astorats com el conill corre per la botiga, es pensen que està boig i demanen disculpes al botiguer.
Els pares els criden, finalment els atrapen i en acabant busquen una explicació al seu comportament. El chiquet protagonista contempla astorat com el conill corre per la botiga, es pensa que està boig i demana disculpes al botiguer.
Quin oblit!
Al conill que adoptàrem li posàrem Pluja perquè aparegué al pati un dia plujós, tan banyat que tremolava i tan brut que no se li endevinava el color. Estava en un estat llastimós però, quan el llavàrem amb aigua tèbia... sorpresa!
–És blanc com la neu! –vaig dir.
–És suau com el cotó en pèl! –digué ma mare.
–És preciós! –digué mon pare.
Preguntàrem per tot el barri, però ningú havia perdut
un conill blanc. Vés a saber d’on havia vingut el nostre Pluja... Tot i que el veterinari ens digué que era mascle, no li canviàrem el nom. Total, a ell, no li importava gens ni miqueta!
Normalment, el conillet no donava problemes. A casa, només havíem de vigilar que no rosegara els cables de la llum i donar-li l’aigua i el menjar que necessitava. Al carrer, quan eixíem de passeig, sempre anava al meu braç.
Un dissabte, però, ens en va fer una de ben grossa. Mentre passejàvem pel centre, el pare es fixà en una botiga menuda
i fosca, plena de milers de coses: antics utensilis de cuina de ferro i de coure, ferramentes rovellades, joguets de llanda
i de fusta, plats de porcellana i de vidre tintat, figures de ceràmica... Objectes de tota classe i condició, per fer-ho curt!
–Mireu! –exclamà mon pare entusiasmat.
Ma mare sospirà còmicament.
–Estem perduts, Albert –em digué.
I és que mon pare adora aquestes botigues i és capaç
d’estar-se hores i hores regirant entre la quincalla... Però aquell dissabte Pluja no el deixà gaudir del
descobriment. Així que arribàrem a la porta de la botiga, botà dels meus braços com si l’hagueren punxat i hi entrà com una fletxa, ignorant els nostres crits i els de l’amo de la botiga:
–Pluja!
–Torna ací!
–On vas?
–Escolten! Què és açò?
El conill corria d’ací cap allà armant un desastre rere un altre
per on passava. Quan ja havia desmuntat mitja botiga, intentà pujar sobre una pila d’olles de llautó, que redolaren per terra amb un soroll terrible. Per sort, una de les olles li caigué damunt i el deixà atrapat, de manera que vaig poder agafar-lo.
–Ja el tinc! –vaig cridar.
Mentre els pares es desfeien en disculpes i arreplegaven del terra tot allò que podien, vaig buscar al meu voltant alguna explicació a l’estrany comportament de Pluja. Només podia ser la palla que sobreeixia d’una de les caixes que l’amo estava desembalant en aquell moment...
De tornada a casa, els pares no paraven de dir que Pluja s’havia tornat boig. Només jo sabia que el pobret tenia fam: m’havia oblidat de posar-li el sopar i el desdejuni!
–No tornarà a passar –li vaig prometre a cau d’orella. I, des d’aleshores, he complit sempre la meua paraula.
Tria l´ordre correcte
El xiquet aconsegueix agafar Pluja.
Pluja corre d’una banda a l’altra de la botiga tirant-ho tot al seu pas.
Pluja salta dels braços del xiquet i entra a la botiga.
El conill intenta pujar sobre una pila d’olles de llautó, però una de les olles cau i hi queda atrapat dins.
Pluja salta dels braços del xiquet i entra a la botiga.
Pluja corre d’una banda a l’altra de la botiga tirant-ho tot al seu pas.
El conill intenta pujar sobre una pila d’olles de llau-tó, però una de les olles cau i hi queda atrapat dins.
El xi-quet aconsegueix agafar Pluja.
