Distinció de les o i u àtones

c[o]c[o]dril

No hi ha desinència de 1a persona del present d'indicatiu (seleccioneu 2 opcions)

jo pens, jo t'estim

Distinció de les a i e àtones

cas[a]

La desinència de la 1a persona del present d'indicatiu és [u]

pens[u]

Neutralització de les o i u àtones en [u]

c[u]c[u]dril

Pronunciació de la -r final

Article lo

Article salat

Pèrdua de la darrera consonant en els grups -mp, -nt, -lt i -mb

La desinència de la 1a persona de present indicatiu és [i]

t'estim[i], cant[i]

vida - vi[r]a

vila - vi[r]a

Distinció de la "b" i la "v" (2 opcions)

Emmudiment general de -a en el grup àton final -ia.

paciència - pacienci

història - histori

La "o" tònica es pronuncia [u]

fosc - f[u]sc

Negació amb pas en comptes de no:

ho fa pas

Utilitza gal·licismes i occitanismes

Utilitza italianismes i sardismes

Articles lo [lu] i los [lus]

possessiu:

mia, mies, tua, tues, sua, sues

Plurals com hòmens, màrgens o jóvens

Jo cant[o]

Possessius (2 opcions):

meua, teua, seua

Forma plena dels pronoms personals:

me, te, se, mos, vos

(3 opcions)

Emmudiment general de -d entre vocals

fideuada - fideuà

T'estime

cantara, poguera, dormira

este, eixe, aquell