WorksheetsELS REGNES CRISTIANS
Total questions: 55
Worksheet time: 2hrs 48mins
A partir del segle VIII al nord de la Península ibèrica es van crear uns...
...nuclis cristians de pobladors que volien viure al nord.
...nuclis cristians de resistència a la invasió bizantina.
...nuclis cristians de resistència a la invasió musulmana.
...nuclis musulmans de resistència a la invasió cristiana.
En què es van transformar els primers nuclis formats al nord de la Península Ibèrica?
En regnes i províncies.
En comptats i ducats.
En comptats i regnes.
En un imperi.
Marca la resposta verdadera.
A la zona cantàbrica es va formar el regne lleonés del que va eixir el regne de Lleó.
A la zona cantàbrica es va formar el regne astur-lleonés del que va eixir el regne de Lleó.
A la zona dels Pirineus es va formar el regne astur-lleonés del que van eixir els regnes de Lleó i Castella.
A la zona cantàbrica es va formar el regne astur-lleonés del que van eixir els regnes de Lleó i Castella.
El regne de Pamplona, el comptat d'Aragó i els comtats catalans...
...es van crear a la zona dels Pirineus.
...es van crear al sud de la Península Ibèrica.
...es van crear a la zona cantàbrica.
...es van crear a la zona del llevant.
Al-Andalus va ser molt poderós fins al segle:
VIII
XV
XI
IX
Què feien els reis cristians, davant el poder d'Al-Andalus, per tal d'evitar la guerra?
Fugien a altres territoris.
Feien muralles més altes.
Comerciaven amb els califes cordovesos.
Pagaven tributs als califes cordovesos.
Quin fet va fer possible la conquista progressiva de territoris per part dels reis cristians?
La fragmentació de l'Imperi romà.
L'organització del territori en regnes de taifes.
La caiguda del califa que va afeblir Al-Andalus.
La invasió d'altres pobles guerrers.
Després de la la caiguda del califat...
Els reis cristians pagaven molts tributs a Al-andalus.
Els reis de taifes van haver de pagar tributs als reis cristians.
Què va possibilitar els diners dels tributs?
Van poder construir ciutats medievals.
Van poder construir castells i crear exèrcits.
Van poder construir ponts i altres edificacions.
Van poder comerciar amb altres poblacions.
Als segles XI i XII els regnes cristians van avançar...
Cap al sud fins arribar al riu Xúquer.
Cap al nord per evitar la guerra amb els musulmans.
Cap al nord fins arribar als Pirineus.
Cap al sud fins arribar als rius Tajo i Ebre.
En quina batalla els reis cristians van conquistar gran part d'Al-Andalus?
En la batalla de Lepanto.
En la batalla de Las Navas de Tolosa.
En la batalla de Granada.
Quins van ser els reis cristians que van conquistar gran part d'Al-Andalus?
El Cid i el seu exèrcit.
Ferran III de Castella i La reina Isabel la catòlica.
El Cid campeador i Ferran III de Castella.
Ferran III de Castella i Jaume I d'Aragó.
A què va quedar reduïda Al-Andalus cap al 1270?
Al regne d'Aragó.
Al regne de Castella.
Al regne de Granada.
Al regne de portugal.
Quins són els quatre grans regnes cristians que es van consolidar a la Península Ibèrica després de segles de lluita?
El regne de Pamplona, el comptat d'Aragó, els comptats catalans i la Corona de Castella.
La Corona d'Aragó, els comptats catalans, el regne de Portugal i la Corona de Castella.
El regne de Pamplona, el comptat d'Aragó, el regne de Portugal i la Corona de Castella.
La Corona d'Aragó, el regne de Navarra, el regne de Portugal i la Corona de Castella.
Quins estímuls atorgaven els reis als repobladors de les terres conquistades a l'islam?
Els concedien privilegis, com ara poder cultivar la seua terra.
Els concedien privilegis, com ara formar part de l'exèrcit.
Els concedien terres i privilegis, com ara no pagar certs impostos.
No els concedien cap privilegi.
Marca la resposta correcta.
MUDÈJAR: musulmà que va continuar vivint en el territori de la Península Ibèrica conquistat pels cristians i al qual es permetia conservar la religió i les pertinences.
MUDÈJAR: cristià que viu en el territori de la Península Ibèrica conquistat pels musulmans i al qual es permetia conservar la religió i les pertinences.
MUDÈJAR: musulmà que va continuar vivint en el territori de la Península Ibèrica conquistat pels cristians i al qual no es permetia conservar la religió i les pertinences.
Com tenien dividida la societat els regnes cristians?
En dos grups socials diferenciats.
En tres estaments o grups socials.
En dos grups socials: privilegiats i no privilegiats.
En diversos grups socials amb privilegis molt grans.
La funció dels senyors de la noblesa era...
Tindre privilegis.
Reunirse amb el clero.
Treballar les seues terres.
Guerrejar.
Vivien del treball dels llauradors i no havien de pagar impostos. Parlem de...
El clero.
La noblesa i el clero.
Els no privilegiats.
Els nobles havien de...
...jurar fidelitat al clero i seguir les seues normes.
...jurar fidelitat a altres senyors.
...jurar fidelitat al rei i n'esdevenien vassalls.
...no havíen de jurar fidelitat.
Una de les obligacions dels vasalls era:
Ajudar el rei amb hòmens i armes en cas de guerra.
Pregar perquè no haguera guerra.
Treballar les terres del rei.
Les dedicacions dels monjos i monges era:
La pregària i el cultiu de la terra.
La pregària, el cultiu de la terra i l'escriptura de manuscrits.
Ocupar-se de les esglèsies i l'escriptura de manuscrits.
Ocupar-se de les esglèsies als llogarets i dels seus habitants.
Marca la resposta correcta:
A la noblesa, un grup que gaudia de molts privilegis, s'hi pertanya per naixença.
A la noblesa, un grup que gaudia de molts privilegis, s'hi pertanya per voluntat del clero.
A la noblesa, un grup que gaudia de molts privilegis, s'hi pertanya per voluntad del rei.
A la noblesa, un grup que gaudia de molts privilegis, s'hi pertanya per guanyar guerres.
Per garantir la defensa del territori, els nobles...
Guerrejaven i feien torneigs.
Es posaven armadures resistents.
Van construir castells fortificats i van organitzar grans exèrcits.
Es quedaven dins el castell tancant les muralles.
Les funcions de la senyora del castell eren:
Organitzatives i administratives.
Administratives perquè asumia eixa labor quan el senyor no hi era.
Organitzava els servents i pregava perquè no haguerra guerres.
Administrava el castell i les terres quan el senyor no hi era, cuidava els fills i els educava i organitzava els servents.
La torre de l'homenatge és:
El centre del castell. S'hi troben les dependències del senyor i la seua familia, també l'oratori, el magatzem i la sala d'armes.
El centre del castell. On vivien el senyor i la seua família.
El centre del castell. S'hi troben les dependències del senyor i la seua familia, també l'oratori, el magatzem i la ferreria.
El centre del castell on estava la torre de vigilància.
La funció de les espitlleres és:
Poder vigilar amb seguretat.
Poder llançar projectils amb seguretat.
Poder ventilar les torres defensives.
No tenia cap funció.
Què és un feu?
És el conjunt de terres que el rei lliurava als nobles i als clergues perquè les governaren, defensaren i administraven.
És el conjunt de terres que el rei lliurava als nobles i llauradors perquè les governaren, defensaren i administraven.
És el conjunt de terres que es trovaben a les afores dels pobles.
És el conjunt de terres que el rei lliurava als nobles i als clergues perquè les treballaren.
Marca les respostes correctes "A l'època feudal els llauradors..."
Eren un grup poc nombrós.
Tenien unes condicions de vida molt difícils.
S'alimentaven de fruites, llegums, cereals i carn.
Havien de lliurar al senyor una part de la collita i no podien abandonar les terres sense permís.
La majoria eren serfs d'un senyor feudal.
A les terres del feu la producció agrícola era:
Cultius de cereals, llegums i vinya.
Cultius de cereals, llegums, hortalisses, arbres fruiters i vinya.
Cultius de cereals, tomaques, arbres fruiters i vinya.
No cultivaven la terra, es dedicaven al comerç.
Els instruments i les tècniques de cultiu eren...
... molt avançades i per això havia una bona producció agrícola.
... molt simples i per això havia una producció agrícola escassa i de vegades insufient.
... molt simples i per això havien de dedicar-se a la recolecció.
Marca les opcions verdaderes:
El senyor de les terres del fer vivia en un castell.
Els llauradors que volien treballaven la terra.
Els llogarets eren llocs on es guardava el bestiar.
Els serfs eren llauradors que treballaven les terres del senyor.
L'esglèsia marcava el ritme de treball diari mitjançant el toc de les campanes cada hora.
Amb quins materials es construïen les cases del llogaret?
Amb palla per al sostre i atavó per a les parets.
Amb palla per al sostre i pedra per a les parets.
Amb atavó per al sostre i palla per a les parets.
Amb fusta i palla.
Què és?
Una rosassa.
Una finestra.
La rosassa és típica a l'art...
àrab.
gòtic.
romànic.
És una catedral gòtica.
És una esglèsia romànica.
És un arc de mig punt.
És un arc apuntat.
Marca les característiques de l'art romànic.
planta de creu llatina
arc apuntat
volta de canó
murs grossos i baixos
finestres grans i abundants
Marca les característiques de l'art gòtic.
volta de creueria
poques finestres i xicotetes
murs esvelts i elevats
rosassa
volta de canó
És un arc apuntat.
És un arc de mig punt.
Marca les opcions correctes.
Volta de creueria.
Volta de canó.
Art romànic
Art gòtic.
És una catedral gòtica.
És una esglèsia romànica.
Marca les respostes correctes.
És una volta de canó.
És una volta de creueria.
Pertany a l'art romànic.
Pertany a l'art gòtic.
Pertany a l'art romànic.
Pertany a l'art gòtic.
És l'interior...
d'una esglèsia romànica.
d'una catedral gòtica.
És una esglèsia romànica.
És una catedral gòtica.
És l'interior d'una catedral gòtica.
És l'interior d'una esglèsia romànica.
És un Pantocràtor.
És una escultura.
Pertany a l'art romànic.
Pertany a l'art gòtic.
Quines d'aquestes són parts d'un castell medieval?
pont llevadís
panaderia
torre de l'homenatge
zones de cultiu
Oratori
És una vila.
És un poble.
És una ciutat medieval.
És un feu.
Marca les que siguen part d'un feu.
esglèsia
horts
llotja
plaça
castell
És una ciutat medieval.
És un feu.
És una ciutat àrab.
Quines no són part de la ciutat medieval?
Molí d'aigua
Barri d'artesans
Castell
Granja
Plaça Major
El pantocràtor és...
una representació de Deu.
una representació de Jesucrist en Majestat.
una representació de la verge.
Què és un estament?
Una ciutat.
Un grup de persones.
Un grup social.
