Esposa de Zeus. Deesa del matrimoni i la llar. Símbols: el paó i la diadema.

Déu del vi, de l'irracional i del teatre. Se'l sol represnetar menjant raïm o bevent vi.

Déu de la bellesa, la música, les arts, la raó, l'endevinació i el sol. Símbols: lira (instrument musical), la corona de llorer, l'arc i les fletxes

Deessa de la caça i de la virginitat. Sovint porta un arc amb fletxes i apareix amb un el cérvol.

Missatger dels déus, déu del comerç i dels lladres, guia els morts als inferns. Se'l reconeix perquè porta el caduceu (una vareta màgica) i unes sandàlies alades.

Deessa de la guerra, de la saviesa, la intel·ligència i dels artesans. Símbols: Mussol, olivera, armadura, casc i llança.

Déu de la guerra. Sol portar llança i armadura.

Deessa de l'amor, de la sexualitat i de la bellesa. Símbols: El dofí, la rosa, la closca de vieira.

Déu del foc i dels ferrers. És coix, barbut i lleig. Símbols: El martell i l'enclusa

Déu dels inferns que regna sobre els morts. Germà de Zeus. Se'l representava poc. Els seus símbols són: El Cèrber (gos de tres caps), el ceptre i el xiprer.

Déu de l'amor. Fill d'Ares. Porta un arc amb fletxes i se'l solia representar amb ales.

Déu del mar i dels terratrèmols. Germà de Zeus. Els seus símbols són: el trident, els dofins i els tritons.

Deessa de l'agricultura, donà el blat i les lleis als homes. Símbols: Espiga de blat i torxa

Deessa del foc de la llar i de la pàtria. El seu símbol és un cor en flames

regió de l'antiga grècia.

ciutat-estat amb sistema de govern propi.

part alta de la ciutat on es construïen edificacions emblemàtiques.

Forma de govern on un individu té poder absolut. Sovint eren aristòcrates que s'havien guanyat

Forma de govern on un grup d'homes ostenta el poder.

Forma de govern on tots els homes ciutadans de la polis participen en assemblea.

unitat d'infanteria pesada de l'Antiga Grècia.

Nova ciutat fundada pels grecs durant l'època d'expansió pel Mediterrani.

Estranger d'Atenes. No podien participar en política. Treballaven com a artesans i comerciants. Podien formar part de l'exèrcit però mai en llocs de comandament.

Persona propietària d'un ciutadà atenenc. No tenien cap dret i se'ls considerava inferiors.

formació rectangular de soldats d'infanteria pesant, fortament armats amb llances, piques i espases i protegits per un escut

expansió de la cultura grega cap als pobles no grecs que van ser conquerits per Alexandre Magne.

autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i l'Odissea.

Legislador grec conegut principalment per realitzar una sèrie de reformes que conformaren la base de la futura democràcia.

home d'estat grec atenenc. Va ser líder del partit democràtic d'Atenes, va fer que tota la seva ciutat arribés a ser líder polític i cultural de zona.

la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.919 m. En la mitologia grega, al cim d'aquesta muntanya hi havia la llar dels dotze déus olímpics.

Rei de Macedònia. Va unificar tot el seu regne i crear un exèrcit i una economia forts

Fill de Felip de Macedònia. Va convertir el seu petit regne en el centre d'un imperi, que arribava fins al riu Indus. És un dels personatges més cèlebres de l'antiguitat.

Cultura desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.

Cultura avantpassada de la grega. Va durar des del 1500 aC fins al 1100 aC

Conflicte bèl·lic que va enfrontar la lliga del Peloponès i l'imperi persa.

Conflicte bèl·lic que va enfrontar Atenes i Esparta.

era la principal assemblea de la democràcia d'Atenes. Fou instaurada per Soló. Tots els ciutadans majors de 18 anys podien accedir-hi.

aliança militar de les polis de l'Antiga Grècia per defensar-se dels perses. Estava capitenejada per Atenes.

vestit de l'antiga Grècia que podia ser portat per homes i dones. Podia ser portat amb un cinturó i formar plecs decoratius.

Nom donat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

Rellotge d'aigua que mesurava el temps que un orador podia prlar a l'Assemblea o davant d'un tribunal.

Copinya o fragment de ceràmica sobre el qual els ciutadans escrivien el nom dels ateencs comndemnats a l'ostracisme.

Temple grec dedicat a la deesa atena. Construit al segle V a.C està ubicat a l'acròpolis.

Poema èpic grec que narra les aventures d'Ulises en el seu viatge de tornada a casa després de la guerra de Troia.

Poema èpic que narra la guerra entre grecs i troians

Nau grega amb tres fileres de remers